_
_
_
_
_

“Quina independència és voler anar-se’n i trencar per conservar-ho tot?”

Margallo i Junqueras debaten sense acord sobre la situació d'una Catalunya independent a la UE

Javier Casqueiro
Fotografia facilitada per 8TV del debat televisat entre el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, i el president d'ERC i número cinc de Junts pel Sí en les eleccions del 27-S, Oriol Junqueras.
Fotografia facilitada per 8TV del debat televisat entre el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, i el president d'ERC i número cinc de Junts pel Sí en les eleccions del 27-S, Oriol Junqueras.EFE

El debat més esperat de la campanya es va convertir en un bucle de posicions enquistades i en un duel de declaracions internacionals, tractats i normes. Poc aclaridor. El ministre d'Exteriors del Govern d'Espanya, José Manuel García Margallo, es va encarar anit durant 50 minuts amb el número cinc de la llista independentista Oriol Junqueras. Margallo va resumir la seva intervenció amb un interrogant: “Quina independència és aquesta?, vostè vol anar-se'n, trencar Espanya, conservar la nacionalitat, la pertinença al mercat espanyol, sortir per conservar-ho tot”. Junqueras va sintetitzar: Catalunya seguirà a la UE perquè és a Espanya.

La gran qüestió a dilucidar i que es va plantejar a l'inici del debat que es va celebrar anit a 8TV, la televisió privada del grup Godó, va ser que on està escrit, en quin article o tractat europeu, que una Catalunya independent seria expulsada de la UE.

Más información
Brussel·les investiga l'alteració de la declaració de Juncker sobre Cataluña
Margallo assegura que els catalans perdrien la nacionalitat espanyola
Rajoy s’embolica amb la nacionalitat espanyola dels catalans

El ministre hi va acudir armat d'un enfilall d'arguments amb diferents respostes que es resumeixen en una idea fonamental: “Catalunya no seria expulsada de la UE i no se li obriria cap expedient ni cap procediment d'expulsió perquè Catalunya estaria fora de la UE de forma automàtica en el mateix moment en què s'independitzés d'Espanya”. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, va replicar: “Ja som membres de la UE perquè ja som dins”.

Sobre aquest axioma va vagar el titular de la cartera d'Exteriors amb diferents expressions: “En sortir d'Espanya s'està sortint alhora de la UE”. O també: “La UE és un tractat entre Estats. Són membres de la UE els Estats signataris. La llista d'aquests Estats signataris figura al Tractat de la Unió Europea. Espanya és a la llista i Catalunya és a la UE perquè és part d'Espanya”. Margallo va fonamentar aquestes afirmacions sobre el preàmbul del Tractat de la Unió Europea (TUE) i sobre l'article 52 del text consolidat d'aquest acord.

Junqueras va eludir els tractats i normes europees en ús i va preferir referir-se tot el temps a l'esperit de l'article 11.2 de la Constitució i als articles 17 a 24 del Codi Civil sobre que un ciutadà espanyol no pot perdre aquesta condició, perquè ja la té, i fins i tot a la Declaració dels Drets Humans de Nacions Unides o a la Cort Penal Internacional. Però la seva conclusió sempre va ser la mateixa: “Cap català perdrà la seva condició d'espanyol tret que hi renunciï expressament i voluntàriament”.

Un altre dels punts en disputa en el debat entre el ministre, que va ser presentat com a membre de l'executiva nacional del PP, i el candidat català, se sosté sobre la seguretat amb què transmeten els partits independentistes de la llista conjunta Junts pel Sí que la UE no deixarà de costat a 7,5 milions de ciutadans d'una de les regions més riques d'Europa.

Margallo manté que és impossible una solució política que afegeixi un Estat més als 28 membres de la UE perquè l'única via possible per afegir un Estat nou a la UE és a través d'una sol·licitud d'adhesió, i la voluntat política per acceptar o rebutjar la sol·licitud requereix unanimitat de tots els Estats.

L'embolic de la ciutadania

L'assumpte de la ciutadania també va suscitar controvèrsia. Margallo va esgrimir que la ciutadania europea no és “en abstracte” sinó derivada i que, per tant, si es perd la ciutadania espanyola es perd l'europea “perquè es renuncia a la Constitució i a les lleis”.

Junqueras va argumentar-hi en contra amb la teoria que els catalans gaudirien de doble nacionalitat, perquè no perdrien l'espanyola que ja tenen.

El ministre s'agafa a la tesi de la carta desmentida de Juncker

No havien passat ni cinc minuts del debat quan el ministre d'Exteriors d'Espanya, José Manuel García Margallo, va esgrimir el nom del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, per reafirmar que s'havia pronunciat “per escrit” en una resposta “clarificadora” sobre que només els parlaments nacionals tenen potestat per determinar sobre els territoris nacionals i també per fixar criteri sobre que si Catalunya es declara independent sortiria des del primer minut de la UE. Margallo va definir a Juncker com l'àrbitre que “ha d'interpretar i executar els tractats” de la Unió Europea.

El debat s'havia gravat a Barcelona ahir al matí abans que es conegués la rectificació efectuada a la tarda pel portaveu oficial de la Comissió, Margaritis Schinas, que va admetre un error en la traducció de la resposta de Juncker a l'eurodiputat espanyol del PP Santiago Fisas, que en realitat deixa la UE on era: Catalunya és un assumpte intern d'Espanya. Margallo va apel·lar al fet que havia estat recentment amb Barak Obama a la Casa Blanca i coneixia la seva opinió, i la dels altres líders internacionals, per assegurar que ningú reconeixeria internacionalment Catalunya separada d'Espanya.

Oriol Junqueras també va tirar d'agenda i va esmentar a Javier Solana, Joaquín Almunia, José Manuel Durao Barroso i fins i tot l'exvicepresidenta europea Viviane Reding. I sobre el portaveu actual Schinas, va insinuar que no és imparcial perquè està casat amb una funcionària europea lligada al PP.

Va ser aquí quan el ministre espanyol va ironitzar sobre la pretensió de l'independentisme de mantenir la nacionalitat de l'Estat del qual es vol separar.

Després tots dos es van embullar sobre diferent casuística internacional, des de la situació que va viure Algèria (departament o protectorat?) quan es va independitzar de França (personalitzant el cas en l'escriptor Albert Camus), Txequia o Katanga (Congo).

Sobre les conseqüències econòmiques de la separació i la sortida de l'euro també hi va haver divergències. El ministre va recalcar que una Catalunya independent podria adoptar l'euro com a moneda, però això no significa ser a l'euro. I va oferir un enfilall de dades molt negatives per a Catalunya fora de la UE: 689.000 aturats (del 19% actual es passaria al 37%), disminució de les cotitzacions a la Seguretat Social d'entre el 39% i el 44% (entre 350 i 400 euros per cotitzador), una caiguda de la recaptació tributària del 25% al 39%, el corralito i la fugida de dipòsits.

Junqueras va rebutjar aquesta visió “apocalíptica”, va assegurar que a Catalunya li aniria tan bé com a Holanda, Bèlgica i Dinamarca i els països europeus de la seva grandària i va reiterar que ni Espanya ni Catalunya posarien cap aranzel als productes a exportar perquè a cap dels dos li interessaria.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Javier Casqueiro
Es corresponsal político de EL PAÍS, donde lleva más de 30 años especializado en este tipo de información con distintas responsabilidades. Fue corresponsal diplomático, vivió en Washington y Rabat, se encargó del área Nacional en Cuatro y CNN+. Y en la prehistoria trabajó seis años en La Voz de Galicia. Colabora en tertulias de radio y televisión.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_