Espadaler: “Hem passat molt ràpid la pantalla del pacte fiscal”

Ramon Espadaler (Vic, 1963), candidat d'Unió (UDC), aspira aquest 27-S que el seu partit tingui veu pròpia al Parlament.

Pregunta. Unió es juga la seva supervivència política? Les enquestes no són bones.

Resposta. Els fem un cas relatiu. El nas em diu que estarem al Parlament. Vivim una situació paradoxal: UDC complirà 87 anys però només té tres mesos de vida autònoma. Conscients d'això, el nostre objectiu és tenir grup propi (5 diputats o el 3% dels vots). El que és fonamental és que la veu d'Unió, la d'aquest espai catalanista no rupturista però sí transformador, estigui al Parlament. És un error reduir el nacionalisme a l'independentisme.

P. No s'han penedit d'haver trencat abans amb Convergència? Els acusen de ser còmplices del procés sobiranista.

“Junts pel Sí no té futur perquè no hi ha programa possible”

R. No, no reneguem de l'acció conjunta durant 37 anys, ni dels dos últims anys en els quals jo mateix vaig tenir responsabilitat de govern. Per què no vam trencar abans? Predicàvem l'estabilitat del Govern i la ruptura ens hagués abocat a les eleccions. I si un està en un Govern o federació ha d'intentar transformar la realitat des de dins. Quan Convergència assumeix el programa d'ERC i ja és només és una opció útil per als independentistes, veiem que per honestedat no té sentit seguir.

P. Ha estat deslleial Duran amb Mas criticant les seves decisions?

R. No. Hem estat lleials amb el programa electoral del 2012, el del dret a decidir, i hem estat com un sol home al costat del Govern. Joana Ortega [vicepresidenta del Govern] ha pagat peatges per això [pel 9-N]. La nostra posició és coneguda: una disposició addicional, que se sotmeti a votació a Catalunya, això és innegociable, que empari un pacte fiscal propi i els drets culturals i lingüístics. Tenim un dèficit fiscal de 12.000 milions d'euros. No volem obrir el meló de la Constitució: sabem com es comença però podríem acabar pitjor.

“S’està començant a entendre que el problema català és molt profund”

P. Reconeix CDC?

R. No, perquè assumeix literalment lemes de les CUP com "bon vent i banca nova" i les botifarres. Que la banca no ho ha fet tot bé, en temes com les hipoteques o les preferents, és més que evident. Però compte! En un Estat de dret la banca no es pot deixar de banda. No aplaudeixo tot el que diu, però la seva reflexió arriba tard. S'hauria d'haver fet en un debat més serè.

P. Unió ha plantejat un pacte a les forces contràries a la secessió. En què consisteix?

R. Fem una crida a les forces no immobilistes ni rupturistes per fer una proposta catalana per posar sobre la taula en la propera legislatura davant del Govern espanyol i governar durant quatre anys.

P. Cap partit estatal ha estat receptiu. El PSOE no reconeix Catalunya com a nació Què li fa pensar que Unió serà un trencaglaç?

R. Hi haurà noves majories [després de les generals] que no permetran fer el mateix que el PP.

P. Pensa en el PSOE?

R. En alguna cosa que fa molt de temps que no tenim: un Govern amb visió d'Estat, fins i tot encara que tingui la fortalesa de la majoria absoluta. Ja comença a haver-hi gent que ho entén: això no és un acalorament d'estiu ni una febre de quatre dies sinó un fenomen molt, molt, molt profund.

P. Comparteix la idea que el PP ha estat una màquina de fer independentistes?

R. Radicalment. Jo sóc de Vic i segons com vagin les eleccions li hauran de fer una estàtua eqüestre a Rajoy enmig de la plaça. O a la de Sant Jaume. És el que haurà generat més independentistes a força de l'hostilitat, menyspreu i la seva actitud cap a Catalunya.

P. Què s'ha fet malament des de Catalunya?

R. No s'ha fet tot bé. Passem molt ràpid la pantalla del pacte fiscal i en això Unió també n'és responsable, no només CDC i Mas. Hauríem d'haver estat capaços d'aprofundir més, de buscar alternatives, d'escoltar a l'altra part. Un no pot anar a negociar amb la pressa del rellotge com qui vol passar d'una pàgina a una altra.

P. La consulta a Unió no va evidenciar que era un soci sobredimensionat a CiU?

R. Va ser un exercici de transparència. Teníem 4.000 militants amb dret a vot i el mateix nombre de simpatitzants. Junts pel Sí i la CUP no han dit quants en tenen ni han fet primàries. I està entrant molta gent [després de l'escissió].

P. Junts pel Sí reuneix candidats amb ideologies diverses. Creu que podran governar?

R. No té futur. No hi ha programa possible. Només hi ha un Junts pel sí però per a la resta aniran separats. Veiem un risc possible que abandonin Convergència. Amb les picades d'ullet entre ERC, que s'oposa a subvencionar els col·legis que segreguen, i Catalunya Sí que es Pot, és possible que formin un Govern d'esquerres que faci que el tripartit sembli un joc de nens. Veig una possibilitat certa que els vots d'aquest grup acabaran dispersos.

P. És de coherent finançar les escoles d'elit quan hi ha nens en barracons?

R. La suma dels concerts d'elit no resoldria el problema dels barracons, que van a menys. Es tracta de respectar el dret dels pares a triar una escola i també cal una bona pública. Sense concerts, només podria anar a escoles d'elit la gent amb recursos. Ningú qüestiona al Regne Unit les escoles segregades: aquí té el problema que estan a l'esfera de l'Opus.

P. Es presentaran a les generals? Duran també?

R. Sí. I espero que Duran ho faci: és la persona més capacitada per fer aquest pont amb el Govern central.