Hisenda replica a Mas que no pagar el deute es giraria contra Catalunya
El ministeri recorda que la Generalitat té "la qualificació creditícia de bo porqueria" i que es finança gràcies a l'Estat
El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, va obrir la setmana prèvia a les eleccions del 27-S assegurant que, tot i que "altament improbable", existia "el risc", la "possibilitat", que una declaració unilateral d'independència de Catalunya obligués a un corralito, a un control de capitals. Els partidaris d'aquesta independència van criticar Linde, i tot i que el governador ha matisat aquest dimecres que és "gairebé impossible" que aquest "sinistre" es produeixi, les seves paraules han originat un nou conflicte. El president de la Generalitat, Artur Mas, va replicar dilluns amb l'amenaça de no pagar el deute públic espanyol que li correspondria si s'arriba a la independència. I ara arriba la contrarèplica del Ministeri d'Hisenda: les declaracions de Mas, assenyala, "no fan més que girar-se contra els interessos de Catalunya.
El deute públic estatal que s'assignaria a Catalunya (el deute autonòmic ronda el 33% del PIB) en la hipòtesi que s'independitzés és una qüestió oberta, amb estimacions que van des dels gairebé 100.000 milions d'euros fins a més de 200.000 milions (més del 100% del PIB català), segons la variable de repartiment que s'utilitzi. “Espanya s'hi juga molt. Imagineu que no hi hagi acord amb el deute públic espanyol. Com faria front l'Estat al seu deute si no hi ha acord perquè Catalunya assumeixi la seva part? El preu de no posar-se d'acord és implacable”, va destacar Mas en un míting electoral després de les paraules del governador del Banc d'Espanya.
En el comunicat que publica al seu web, Hisenda assegura que l'impagament del deute seria "un incompliment de la legalitat vigent, que no li convé als catalans, que estarien vivint en un país financerament inviable i políticament inestable, amb greus conseqüències per a la seva economia, per a les seves empreses i per al sosteniment de les seves polítiques socials, des del pagament de les pensions fins al manteniment dels serveis públics fonamentals". "Ningú que funda un Estat pot iniciar el seu procés sobiranista repudiant el deute", afegeix.
En la nota, el departament que dirigeix Cristóbal Montoro recorda que els títols emesos per la Generalitat tenen "una qualificació creditícia de bo porqueria". I es pregunta: "Si anuncia que no pagarà el deute, qui el finançarà? A quin preu?". Una qüestió a la qual els partidaris de la independència solen respondre argumentant que la secessió suposaria un augment considerable d'ingressos públics per a l'Executiu català, que veuria millorada la seva qualificació creditícia. Sempre, esclar, que aconsegueixi una reincorporació ràpida a la UE, cosa que les autoritats europees no preveuen ara.
50.000 milions en crèdits estatals
Hisenda recalca que "entre el 2012 i el 2015 l'Estat ha facilitat liquiditat a Catalunya per import de gairebé 50.000 milions d'euros (49.927,9 milions). En l'actualitat, el deute que Catalunya té contret amb l'Estat és de 37.487 milions d'euros, que és un 18,4% del seu PIB regional i suposa el 56,1% del total del seu deute, que és de 66.813 milions, el 32,8% del seu PIB regional". I recorda que els baixos tipus d'interès que paga, gràcies a la intermediació estatal "li suposen importants estalvis en la factura dels interessos. En concret, aquest any l'estalvi serà de 1.597,91 milions d'euros i la previsió per a l'any que ve és que estalviï 1.368,71 milions més".
Pel departament de Montoro, "és evident que Catalunya s'està finançant ara en bones condicions perquè forma part d'Espanya, perquè la mutualització que ha dut a terme el Tresor espanyol del deute de les administracions territorials és el seu pont amb els mercats, i l'Estat espanyol és el seu pont amb la moneda única". I conclou: "Si Catalunya sortís d'Espanya, tots aquests ponts s'enfonsarien i se li acabaria el finançament que necessita".
