Selecciona Edició
Connecta’t

Detinguts a França els caps d’ETA

David Pla i Iratxe Sorzabal formaven, amb Josu Ternera, el triangle que governa la banda

David Pla. Ampliar foto
David Pla. EFE

La policia francesa, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, ha detingut David Pla, de 40 anys, i Iratxe Sorzabal, de 43, que junt amb José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, són els actuals màxims caps d'ETA, com a dirigents del seu aparell polític. L'operació ha estat duta a terme en una casa rural de la localitat de Baigorri, al Departament de Pirineus Atlàntics. El Ministeri de l'Interior ha confirmat oficialment només dues detencions. No obstant això, el titular de la cartera, Jorge Fernández Díaz, ha dit a Brussel·les que han estat quatre les persones detingudes. "Dos són la cúpula política d'ETA, els màxims dirigents i els més buscats", ha informat en referència a Pla i Sorzabal.

Malgrat que en els primers moments s'ha apuntat la possibilitat que entre els detinguts hi havia el mateix Josu Ternera, ja està confirmat que no és un dels quatre arrestats aquest matí. Fa un any i mig, també es va donar per detingut erròniament Josu Ternera, però era Egoitz Urrutikoetxea, el seu fill. El quart arrestat aquest dimarts és el responsable de l'habitatge on s'ha produït l'assalt de les forces de seguretat franco-hispanes.

Els agents de la Direcció General de Seguretat francesa i de la Guàrdia Civil feia dies que s'havien col·locat als voltants de l'habitatge, anomenat Chambrs h'Hotes Agorerreka, on tenien informació que s'havia de produir una reunió de la totalitat de la cúpula de la banda, segons fonts de la lluita antiterrorista. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha manifestat a Brussel·les que aquest cop suposa "l'acta de defunció d'ETA", i que l'únic que queda és que la banda admeti que ha estat desmantellada. La policia espanyola calcula que menys de mitja dotzena d'etarres continuen residint en la clandestinitat a França.

El ministre ha afegit que l'estructura militar i logística d'ETA ja estaven extingides i que quedava aquesta pota, la política, que ara fins i tot s'encarregava de vigilar els zulos o amagatalls d'armes i explosius de la banda. Díaz, que està negociant les quotes de refugiats que li correspon a Espanya, ha felicitat la Guàrdia Civil i ha agraït la col·laboració de França. "Es passa una pàgina negra", ha conclòs, tot i que creu que ETA mai emetrà un comunicat de dissolució.

Iratxe Sorzabal.
Iratxe Sorzabal.

Aquesta operació ha estat batejada per l'institut armat com operació Pardines, en homenatge al guàrdia civil José Antonio Pardines, considerada la primera víctima mortal d'ETA. Va ser assassinat el 1968 a Villabona (Guipúscoa) en un control de carretera. Els dos detinguts ara són els que "gestionaven la supervivència d'ETA" i el desarmament. Les fonts consultades donen per acabada definitivament ETA, per l'absència de relleu generacional i de persones amb pes específic amb capacitat per substituir-los. Fins i tot diversos veterans de la lluita antiterrorista neguen que Josu Ternera, amb 66 anys, tingui capacitat per prendre el liderat: "És una figura més simbòlica que res més".

Els dos detinguts acumulen diverses ordres de recerca, detenció i ingrés a la presó emeses per diferents jutjats centrals d'instrucció de l'Audiència Nacional.

Els detinguts han participat en les negociacions per a la dissolució de la banda, sense que s'arribés a cap acord. Pla, Sorzabal i Izaskun Lesaka van ser les tres persones que el 20 d'octubre del 2011 van llegir el comunicat que tancava més de 40 anys d'atemptats sagnants de la banda terrorista amb l'anunci del cessament definitiu de la violència. Fonts d'Interior han confirmat les detencions de Pla i Sorzabal, però, de moment, no la de Josu Ternera, que altres fonts de la investigació donen per feta.

David Pla (Pamplona, 1975) va ser identificat com la veu en castellà de l'alto el foc del 10 gener del 2011. Va ser detingut a França l'abril del 2010 per la seva presumpta relació amb la xarxa d'advocats (H-Alboka) que ETA utilitzava per transmetre indicacions als seus presos (Makos). La policia gal·la el va deixar en llibertat perquè no havia trobat proves contra ell, moment que Pla va aprofitar per fugir i passar a la clandestinitat. Alfredo Pérez Rubalcaba el va qualificar llavors com un dels "homes forts" de l'aparell polític d'ETA.

Iratxe Sorzabal (Irun, 1971) va entrar a la banda a principis dels noranta. Des de finals del 2010 se la considera la màxima responsable de l'organització terrorista. És qui va pronunciar en basc el comunicat de la fi de l'activitat armada, tal com va fer en l'alto el foc del passat 5 de setembre del 2010 i en ocasió del 50è aniversari de la banda. Com a membre del comando Ibarla va participar en tres assassinats entre el 1994 i el 1997.

Abans d'entrar a formar part de la cúpula de l'organització terrorista va ser responsable de l'aparell que controla els presos. Va ser detinguda el 2001 i va denunciar que havia patit tortures. Posteriorment va ser posada en llibertat sota fiança i va ocupar el càrrec de portaveu de Gestores Pro Amnistia. Va passar a la clandestinitat i va fugir a França el 2002, on va protagonitzar freqüents escapades. Té un fill amb l'excap dels comandos d'ETA, Mikel Kabikoitz Carrera Sarobe, Ata, detingut el 20 de maig del 2010 i condemnat a cadena perpètua a França. Se la considera una de les representants del sector més dur de la banda, poc inclinada a abandonar la lluita armada i contrària a la via institucional i pacífica que ara lidera l'esquerra abertzale i Bildu.

Josu Ternera ara té 66 anys. Va entrar a ETA a finals dels anys seixanta, de la mà del seu líder històric més carismàtic, José Miguel Beñarán, Argala, assassinat el 1978 per un comando parapolicial. Ternera creua la història d'ETA, des de l'atemptat contra l'almirall Carrero Blanco el 1973 fins avui. Va ser responsable de l'aparell internacional, del polític i militar fins que va ser detingut el 1989 a França. El 1998, després de complir condemna a França i Espanya, va ser escollit diputat al Parlamento basc per una de les marques de Batasuna, però va fugir a finals del 2002 en ser processat per la seva presumpta relació amb l'atemptat de la casa-caserna de Saragossa, el 1987, en el qual van morir 12 persones.