En Rajoy es ‘disquicia’

Els problemes del president del Govern espanyol per parlar de les nacionalitats es tornen virals

Un moment de l'entrevista de Rajoy a Onda Cero.

Mariano Rajoy deu estar enyorant en aquests moments els bons temps de les campanyes de plasma. Que bona, aquella època, en què si deies una bajanada n’eres perfectament conscient. L’home ara vol ser proper i guai i s’acosta als periodistes i, és clar, els professionals tenen una mania estranyíssima: pregunten. Avui Carlos Alsina, gens sospitós de ser un agent de l’ANC, ha deixat Rajoy en evidència. Ja ho diu @martifarrero: “La diferència entre un plasma i un periodista ben documentat és que et poden desemmascarar”. Així ha anat la conversa:

Rajoy: Un català avui és català, espanyol i europeu. El que alguns pretenen demanar-li a la gent és que renunciïn a la seva condició d’espanyol i europeu. És un disbarat. I els seus drets com a espanyols i europeus, per què els han de perdre? […]

Alsina: Però la nacionalitat espanyola no la perdrien […].

Rajoy: Ah, no ho sé. És a dir: per què no la perdrien? I l’europea tampoc?

Alsina: Doncs perquè la llei diu que el ciutadà d’origen nascut a Espanya no perd la nacionalitat encara que resideixi en un país estranger si manifesta la seva voluntat de conservar-la.

Rajoy: Doncs... I l’europea?

Alsina: L’europea la té perquè té la nacionalitat espanyola.

Rajoy: Em sembla que estem en una disquisició que no condueix enlloc.

Ai, la disquisició. Quin bonic mot per evidenciar com n’ha quedat de disquiciat, Rajoy. Tota la vida defensant la Constitució i resulta que no se l’ha llegit. Segur que si li haguessin preguntat per algun article del Marca no l’haurien enxampat en fals. Potser la propera vegada se’n sortirà millor si llegeix el nou col·leccionable que anuncia @canrauxa: “Ja als quioscs, ‘Las mejores disquisiciones de la historia’. Primer fascicle: ‘Rajoy i ser espanyol (y europeo, qué?)’”.

“És que no fem ni falta”, es queixaven des d’@elbenegre, el compte que fa notícies satíriques. @jotdownspain feia notar que no només la política tindria un abans i un després, també el periodisme: “Les preguntes les fa Rajoy, respon Alsina”. Un premi per a Alsina, que ha aguantat estoicament sense fotre's del president a la cara, com diu @pilarcarracelas: “Carlos Alsina punxant-se al genoll amb una agulla, estil Piqueras, per no descollonar-se en antena”.

L’independentisme ha començat a celebrar les paraules de Rajoy com si ja s’hagués aconseguit la secessió, amb tanta eufòria que només han faltat càntics de “yo soy español, español, español”. És clar que en vigílies d’eleccions, després de dir que els catalans perdríem la nacionalitat, els bancs, el Barça, la Unió Europea, el carnet d’identitat, els Gasol, els vestits de núvia, i tot el que pugui ser de valor, un error així se’t pot girar en contra. “Tanta campanya electoral i resulta que n’hi havia prou amb una entrevista a Rajoy”, apuntava @rogervinton. Ho resumia també @jordicalvis: “Som al minut 88 amb empat al marcador i Pepe acaba de lesionar Ramos, Marcelo i Varane ell sol. Rematem això ja”. Alguns, com @francescribera, ja cantaven gol: “Mai!!!! No fallen mai!!! Sempre hi són, sempre s’hi pot comptar”.

I tot i això, hi ha qui encara creu que Rajoy en surt reforçat, com els joves populars de Getafe: “El PP ha conseguido darle la vuelta a su política de comunicación y por entrenvistas como #RajoyenOndacero estamos recuperando intención de voto”. Tenen vista, aquests, és evident que Rajoy va disparat. Potser a Catalunya no tant, però per què s’han de preocupar? L’independentisme, per Rajoy, no passa de ser una disquisició que no porta enlloc.

MÉS INFORMACIÓ