_
_
_
_
_

Una polèmica biografia posa el primer ministre Cameron en un compromís

El llibre d'un ex-alt càrrec 'tory' acusa el primer ministre d'haver consumit drogues

Pablo Guimón
El primer ministre britànic, David Cameron.
El primer ministre britànic, David Cameron.ANDY RAIN (EFE)

Marihuana, cocaïna, classisme i rituals sexuals estranys  amb un porc mort es barregen en un incòmode escàndol, amb caire de venjança personal, en què s'ha vist envoltat el primer ministre britànic, David Cameron, arran d'una biografia no autoritzada escrita pel poderós milionari filantrop Lord Ashcroft, exvicepresident, extresorer, i donant habitual del Partit Conservador.

El llibre, titulat Call me Dave (Digue'm Dave), que ha començat a ser avui publicat per lliuraments al diari sensacionalista The Daily Mail, traça una biografia personal de David Cameron a través, presumptament, d'entrevistes mantingudes amb més de 100 persones properes al primer ministre conservador. El primer lliurament aborda els anys del jove Cameron com a estudiant a l'elitista Universitat d'Oxford.

Allà, segons el llibre, el primer ministre va ingressar en un club decadent anomenat Piers Gavestone Society. El text conté el testimoni d'un diputat conservador que assegura tenir en el seu poder un document fotogràfic d'un ritual d'iniciació pintoresc, en què Cameron introduïa “una part privada de la seva anatomia” a la boca del cadàver d'un porc. També, segons el llibre, el primer ministre va formar part de l'infame Bullingdon Club, una societat d'estudiants rics que es dedicaven a emborratxar-se i destrossar els restaurants on es reunien per sopar. No hi ha constància que Cameron participés en cap de les destrosses del club, del qual també van formar part el ministre d'Economia, George Osborne, i l'alcalde Londres, Boris Johnson. Segons el testimoni d'un altre diputat tory, que va anar a un dels sopars del club i en va sortir espantat, la gràcia consistia a “menysprear els pobres”.

Cameron, segons el llibre, va ser membre d'una tercera societat, el Flam Club, un grup la raó de ser del qual consistia, principalment, a fumar porros. Un amic de la universitat convertit en periodista, James Delingpole, que va pertànyer també al Flam Club, assegura que va fumar marihuana ocasionalment amb l'ara primer ministre mentre escoltaven discos de Supertramp. “Ho nego tot. No ens vam empassar el fum. O alguna cosa així”, va dir fent broma Delingpole a Twitter. El llibre també suggereix que es va consumir cocaïna en festes a la casa de Cameron, tot i que no especifica si ell en va estar al corrent.

La portaveu de David Cameron, en la seva roda de premsa setmanal, va declinar fer comentaris sobre el llibre de Lord Ashcroft. “No dignificaré el llibre oferint reaccions o comentaris sobre el publicat”, va explicar. “El mateix autor ha exposat els seus motius per escriure'l”.

Es refereix a un article de Lord Ashcroft publicat també al Mail, en què explica que les seves relacions amb el primer ministre “es van tensar” després de negar-li aquest un càrrec rellevant quan va ser elegit primer ministre per primera vegada el 2010. Els milions que va donar al partit en aquella campanya es valoren com un factor important en la victòria conservadora, i ell esperava un lloc important en el Govern com a compensació. Però Nick Clegg, líder del Partit Liberal Demòcrata, que va formar Govern de coalició amb els tories, s'hi va oposar. Llavors Cameron va oferir a Ashcroft un lloc menor a la Foreign Office, oferta que va ofendre el milionari donant. "Després d'haver-hi posat l'espatlla durant 10 anys i d'haver-hi invertit vuit milions de lliures, em va semblar una oferta declinable”, va explicar Ashcroft. “Hauria preferit que no m'hagués ofert res”.

A més dels episodis universitaris, el llibre venjança d'Ashcroft inclou una acusació amb un potencial de risc polític més elevat, en què ell mateix és el protagonista. Ashcroft es va veure immerse “no domiciliat”, la qual cosa li permetia no pagar impostos per les rendes que generava fora del Regne Unit. Un afer que l'any 2000 s'havia compromès amb el partit a regularitzar. L'escàndol va descobrir-se el març del 2010, poc abans de les eleccions, i Cameron va assegurar que s'havia assabentat de la qüestió feia només un mes. Però Ashcroft argumenta al llibre que el primer ministre ho sabia des del 2009.

Avui Ashcroft manté la seva influència en la política britànica al capdavant d'una de les empreses de sondejos més importants del país. La seva ruptura definitiva amb Cameron va arribar després de la decisió d'aquest de fitxar l'australià Lynton Crosby per dirigir la campanya de les eleccions del mes de maig passat. Ashcroft va desaconsellar-li el fitxatge, però no se'l va escoltar i Crosby es va apuntar una majoria absoluta sorprenent  i, com a conseqüència, la seva influència es va fer enorme a Downing Street.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pablo Guimón
Es el redactor jefe de la sección de Sociedad. Ha sido corresponsal en Washington y en Londres, plazas en las que cubrió los últimos años de la presidencia de Trump, así como el referéndum y la sacudida del Brexit. Antes estuvo al frente de la sección de Madrid, de El País Semanal, y fue jefe de sección de Cultura y del suplemento Tentaciones.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_