Carmen estimadíssima, fins aviat
L’escriptor hispanoperuà, premi Nobel, recorda la figura de l’agent literària
La notícia m'ha caigut com un llamp; fa tres dies vaig estar xerrant, dinant, sopant amb ella i tota l'estona vaig tenir el sinistre pressentiment que seria l'última vegada que la veuria. Estava sempre molt lúcida, plena de projectes, realistes i delirants. Com si anés a viure sempre. Però el seu físic estava realment en ruïnes i era impossible no preguntar-se quant temps més aquella ruïna física seguiria sostenint aquell meravellós cap i aquella energia indòmita.
Carmen Balcells va revolucionar la vida cultural espanyola en canviar dràsticament les relacions entre els editors i els autors de la nostra llengua. Gràcies a ella els escriptors de llengua espanyola vam començar a signar contractes dignes i a veure els nostres drets respectats. D'altra banda, ella va induir i fins i tot va obligar els editors d'Espanya i de l'Amèrica Llatina a tornar-se moderns i ambiciosos, a operar en l'ampli marc de tota la llengua i a sacsejar-se la visió petita i provinciana que tenien.
A més, va ser molt més que una agent o representant dels autors que vam tenir el privilegi d'estar amb ella. Ens va cuidar, ens va acaronar, ens va renyar, ens va estirar les orelles i ens va omplir de comprensió i d'afecte en tot el que fèiem, no només en allò que escrivíem. Era intel·ligent, era audaç, era generosa fins a la bogeria, era bona i la seva mort deixa en tots els que la vam conèixer i la vam estimar un buit que mai ningú podrà omplir. Carmen estimadíssima, fins aviat.
