Mas replica el risc de ‘corralito’ amb l’amenaça de no pagar el deute

El president català considera que les paraules de Linde són “indecents i irresponsables”

D'esquerra a dreta, Mas, Romeva i Junqueras, candidats de Junts pel Sí, ahir a Barcelona.
D'esquerra a dreta, Mas, Romeva i Junqueras, candidats de Junts pel Sí, ahir a Barcelona. EFE

La recta final de campanya del 27-S ja té un assumpte nuclear de debat: les conseqüències econòmiques d'una independència unilateral de Catalunya. Ahir, el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, va advertir sobre el risc de corralito i la sortida immediata de la Unió Europea i de l'euro en cas de secessió. La resposta d'Artur Mas, qui va veure en aquelles declaracions la intervenció de l'Estat, va ser immediata: va amenaçar que l'Executiu català no assumiria la “part del deute” públic que li correspon —al voltant de 180.000 milions d'euros, el 18% del total— en cas que l'Estat no s'assegui a negociar la separació si la seva llista guanya les eleccions del diumenge.

Linde va advertir ahir que existeix “risc” de corralito [restriccions al moviment de diners] si Catalunya s'independitza i si, fruit del procés, es produeix una “tensió greu”, la qual cosa podria derivar en aquesta situació, com ja ha ocorregut en països llatinoamericans i a Grècia. En un esmorzar organitzat per Europa Press, el governador va matisar, no obstant això, que es tracta d'un “futurible altament improbable”. “La sortida de la UE implica de manera automàtica la sortida de l'euro”, va explicar Linde, qui va indicar que aquest pas suposa, també, que Catalunya deixaria de tenir “accés a la liquiditat del BCE”.

L'esment del corralito implica posar sobre la taula el problema més greu que es pot derivar per als ciutadans del procés sobiranista, segons els experts. Un professor de l'IE Business School opina que la independència “comporta directament la incertesa sobre els estalvis dels ciutadans. D'aquí al pànic financer hi va molt poc i això condueix al corralito. Cap banc pot aguantar una forta sortida de diners perquè a caixa tenen menys del 10% dels dipòsits; no podrien suportar la retirada de passiu i arribaria el corralito”.

Javier Díaz-Giménez, professor del Iese, coincideix que aquesta situació fomentaria que els clients traguessin els euros de les seves entitats. “És impredictible el que pot passar, però no m'estranyaria que ja estiguin traient diners alguns ciutadans. Ningú pot garantir que la Catalunya independent segueixi a l'euro i això suposa incertesa. La gent no vol incertesa amb els seus estalvis, sobretot si hi ha alguna possibilitat que acabin convertits en una moneda que valgui molt menys”, assegura.

Ahir The Financial Times abundava en aquest debat en demanar als partits independentistes que fossin “més honestos amb els catalans sobre els costos de trencar” amb Espanya i recordava que una Catalunya independent hauria de sol·licitar l'ingrés a la UE i l'euro sense que aquest estigués garantit. Fins ara, les forces independentistes havien minimitzat els riscos de la ruptura emparant-se en el “pragmatisme” de la UE.

Però les declaracions de la banca el divendres o de Linde ahir van irritar Mas, qui va elevar el to de la seva campanya. Després de replicar a Linde —va dir que les seves paraules eren “immorals, indecents i irresponsables”—, va alertar: “Espanya s'hi juga molt. Imagineu que no hi hagi acord amb el deute públic espanyol. Com faria front l'Estat al seu deute si no hi ha acord perquè Catalunya assumeixi la seva part? El preu de no posar-se d'acord és implacable”. 

Deute de fins al 105% 

Els assessors de Mas van elaborar un document sobre el deute que hauria d'assumir Catalunya en cas d'independència. Per començar, hauria de quedar-se amb el deute autonòmic, de 66.813 milions d'euros (el 32,8% del PIB), de la qual és creditor en un 50% l'Estat. No donaven cap xifra concreta, però van establir que havia de separar-se la “despesa territorializable” del que no ho és. Del primer, segons l'informe, la Generalitat només hauria de quedar-se el deute associat que li toca, mentre que del segon hauria d'assumir una part negociable que podria correspondre al pes econòmic o demogràfic de Catalunya en el conjunt d'Espanya o bé tenint en compte la inversió prèvia de l'Estat a Catalunya.

La negociació del deute, segons el Consell Assessor per a la Transició Nacional, hauria d'estar subjecta a la dels actius als quals al seu judici tindria dret la Generalitat. Fonts consultades estimen que el volum de deute a assumir se situaria entre 180.000 i 190.000 milions. L'economista Elisenda Paluzie, candidata de Junts pel Sí, va fer estimacions sobre el deute total amb el qual naixeria un hipotètic Estat català. Amb dades de 2013, aquesta ascendiria a entre 139.992 milions (el 72,7% del PIB) i 202.708 milions (el 105,3% del PIB).

 

MÉS INFORMACIÓ