Selecciona Edició
Connecta’t

El Papa evita citar la dissidència i l’exili a l’acte central de l’Havana

L'arquebisbe Ortega fa vots davant Raúl Castro per la reconciliació dels cubans de "dins i fora de Cuba"

El papa Francesc (dreta), amb el cardenal cubà Jaime Ortega, oficia missa, aquest diumenge a l'Havana.
El papa Francesc (dreta), amb el cardenal cubà Jaime Ortega, oficia missa, aquest diumenge a l'Havana. EFE

L'homilia, tan esperada pels uns i els altres, cadascú pels seus motius, del papa Francesc a la plaça de la Revolució de l'Havana va resultar ser només això, una homilia, sense cap referència –ni explícita ni entre línies a la situació política i social que travessa Cuba. Ni el Govern, representat per Raúl Castro, ni la dissidència, alguns dels exponents de la qual van ser arrestats en intentar apropar-se a Jorge Mario Bergoglio, van veure complertes les seves expectatives que el Papa demanés menys embargament al Govern d'allà o més llibertat al d'aquí. Va ser només això, una homilia, un sermó en el qual un pastor demana als seus fidels, una multitud molt alegre i molt vigilada, que serveixin les persones i no les ideologies. Molt poc, de moment, per a un viatge tan llarg.

"La importància d'un poble, d'una nació, la importància d'una persona sempre es basa en com serveix la fragilitat dels seus germans. El servei mai és ideològic, ja que no se serveix idees, sinó que se serveix les persones", va explicar el Papa. I així, 20 minuts de rellotge, amb Raúl Castro i els seus col·laboradors en actitud de recolliment, tant o més sentit que el de la presidenta argentina, Cristina Fernández, que s'ha convertit en una fan de Bergoglio i el segueix allà on vagi.

Fernández, tocada d'una gran pamela, va ser l'única dama de blanc a la qual es va permetre apropar-se a Francesc. “Em van arrestar amb Ángel Moya por la Seguretat de l'Estat, impedint que arribéssim a la Nunciatura Apostòlica”, va denunciar a través del seu compte de Twitter Berta Soler, líder del moviment opositor Dames de Blanc. Altres activistes contràries al règim també van denunciar que “les brigades de resposta ràpida” els van impedir apropar-se a l'estada del papa Francesc a l'Havana. També el líder de l'anomenada Unió Patriòtica de Cuba, José Daniel Ferrer, va denunciar la detenció de 31 opositors que pretenien assistir a la missa.

Dissabte a la nit, alguns periodistes van preguntar al pare Federico Lombardi, portaveu del Vaticà, si el Papa passaria de llarg per Cuba sense rebre els dissidents ni abordar la qüestió. El jesuïta va respondre que “no tot a la visita del Papa són discursos públics, també hi ha temes que es tracten en privat”, donant a entendre que Jorge Mario Bergoglio sí que estaria intervenint a favor de l'oposició, però lluny dels mitjans i la polèmica.

De fet, en concloure la missa, el cardenal Jaime Lucas Ortega, arquebisbe de l'Havana, no només va agrair al Papa les seves gestions a favor de l'acostament entre Cuba i els Estats Units, sinó també el seu impuls per a la superació de les disputes internes. “Per aconseguir”, va dir, “en esperit cristià de perdó i misericòrdia, l'anhelada reconciliació entre tots els cubans, els que vivim a Cuba o fora de Cuba”. L'arquebisbe Ortega es va convertir en l'únic dels presents, incloent-hi Castro i Bergoglio, a referir-se, encara que sense anomenar-les pel seu nom, a la dissidència i l'exili. La famosa efígie del Che Guevara, a l'esquerra de l'altar, i el monument al pròcer independentista José Martí, a la dreta, acabaven de compondre la coreografia d'un matí de diumenge a l'Havana.

"No tenim dret a permetre'ns un altre fracàs a Colòmbia"

Al final de la missa a la plaça de la Revolució, el Papa va llegir el missatge que inicialment havia previst dirigir als fidels durant l'oració de l'Àngelus. "En aquest moment em sento en el deure de dirigir el meu pensament a la benvolguda terra de Colòmbia, "conscient de la importància crucial del moment present, en què, amb esforç renovat i moguts per l'esperança, els seus fills estan buscant construir una societat en pau". Que la sang vessada per milers d'innocents durant tantes dècades de conflicte armat, unida a la del Senyor Jesucrist a la Creu, sostingui tots els esforços que s'estan fent, fins i tot en aquesta bonica illa, per a una reconciliació definitiva. I així la llarga nit de dolor i de violència, amb la voluntat de tots els colombians, es pugui transformar en un dia sense ocàs de concòrdia, justícia, fraternitat i amor en el respecte de la institucionalitat i del dret nacional i internacional, perquè la pau sigui duradora. SI us plau, no tenim dret a permetre'ns un altre fracàs més en aquest camí de pau i reconciliació".