Selecciona Edició
Connecta’t

El lent ascens de les dones a la cúpula judicial

Els homes són minoria entre els jutges, però segueixen ocupant els càrrecs de nomenament discrecional

El Rei i la Sala de Govern del Suprem en l'obertura de l'any judicial, el passat 8 de setembre. Ampliar foto
El Rei i la Sala de Govern del Suprem en l'obertura de l'any judicial, el passat 8 de setembre.

Com cada any, el Rei i la Sala de Govern del Tribunal Suprem es van fer fa uns dies una foto de família en l'acte d'obertura del curs judicial. I, com cada any, la imatge mostra el Monarca amb 13 homes amb toga. Només homes. Ni una dona. Mentre la fotografia de les cúpules del poder executiu i del legislatiu ha evolucionat en els últims anys cap a la paritat, la del poder judicial segueix mostrant una imatge més pròpia d'altres temps, tot i que a Espanya ja hi ha més dones que homes que són jutges (2.781 davant de 2.571).

Les dones representen el 52% dels membres de la carrera, però com més es puja en la piràmide de l'estructura judicial, més difícil és trobar-ne. A la base, als jutjats de primera instància i instrucció, són el 64,6%. Al cim, al Tribunal Suprem, el 13,6%: 11 dones i 68 homes. I no n'hi ha cap al capdavant d'una presidència de sala, un lloc governatiu al qual s'accedeix per nomenament discrecional del Consell General del Poder Judicial. Igual que a les presidències dels Tribunals Superiors de Justícia (on només hi ha una dona, la presidenta del tribunal de la Comunitat Valenciana) o a les de les Audiències Provincials (nou dones i 41 homes).

Fins fa uns anys, l'explicació d'aquest desequilibri solia trobar-se en el fet que les dones s'havien incorporat més tard a la carrera judicial i no havien tingut temps d'arribar als llocs de poder als alts tribunals. Però, encara que la presència femenina segueix sent inferior entre els magistrats de més edat, ja hi ha gairebé 700 jutgesses de més de 51 anys i 99 de més de 60, però molt poques en càrrecs governatius.

Hi ha masclisme en l'elecció de la cúpula judicial? “Mentiria si digués que no. S'ha normalitzat la presència de la dona, però no s'ha arribat a la plena igualtat, per la qual cosa hi segueix havent desigualtat o discriminació”, opina Rosa María Virolés, magistrada de la sala social del Suprem i que, el 2006, va ser la quarta dona a incorporar-se a l'alt tribunal.

La norma que regula els nomenaments discrecionals en els òrgans judicials estipula que la selecció s'ajustarà als principis de “mèrit i capacitat” i que, dins d'aquests principis, s'impulsaran mesures que afavoreixin la promoció de la dona. Però Virolés, com altres jutgesses consultades, creu que la clau és que en els nomenaments influeix la vinculació política i associacions professionals i, en aquests cercles, elles surten perdent. En part perquè en molts homes persisteixen les reticències a nomenar dones, però també perquè la dona sol fer “menys vida social i associativa”, per la qual cosa, a la llarga, té menys contactes influents, assegura Margarita Robles, magistrada de la sala contenciosa del Suprem i exsecretària d'Estat d'Interior. “En la carrera judicial, si no tens padrí no arribes a res”, admet Robles, que lamenta la “imatge de llunyania a la societat” que ofereixen actes com el de l'obertura de l'any judicial.

És cert que entre els càrrecs escollits per nomenament hi ha moltes menys dones que homes, però també que elles sol·liciten en menor percentatge accedir als llocs de poder. Dels 22 càrrecs governatius que s'han nomenat des que va començar l'any, només en set ocasions s'hi han presentat dones. Quatre van sortir escollides. Entre els 15 processos d'elecció en els quals no hi va haver candidates figura la presidència de la sala contenciosa administrativa del Suprem, com tampoc l'any passat n'hi va haver per a la presidència de la sala penal.

“Hi ha una autolimitació de la dona, que no fa un pas endavant per demanar càrrecs”, admet Clara Martínez de Careaga, magistrada de la sala militar del Suprem i presidenta de la Comissió d'Igualtat del Consell General del Poder Judicial. “L'home, en un alt percentatge, fa tots els passos de la seva projecció professional sense preguntar. La dona segueix sense fer-los. La prioritat són els fills i, sovint, es conté a l'hora de demanar accedir a un càrrec perquè ja està al límit de les seves forces”, adverteix Martínez de Careaga.

Aquesta “autolimitació” influeix també en l'accés als alts tribunals, que implica viure bona part de la setmana a Madrid, la qual cosa, segons coincideixen les jutgesses consultades, acaba limitant les opcions de moltes dones. Hi ha magistrats del Suprem que tenen la seva residència fora de la capital i viatgen cada setmana a Madrid per passar-hi els dies laborables, una circumstància que no comparteix cap de les 11 jutgesses de l'alt tribunal.

La Comissió d'Igualtat ha impulsat en els últims anys mesures per facilitar la conciliació familiar, però la immensa majoria dels jutges que les sol·liciten són dones. Passa el mateix amb les excedències per tenir cura dels fills: l'1 de gener del 2015 estaven en aquesta situació 29 dones i només un home. I aquestes fórmules de conciliació suposen, a la llarga, un tall en la carrera que acaba perjudicant la trajectòria de les jutgesses. “En els anys en què tenen fills petits, l'home segueix enriquint el seu currículum. El de la dona, en canvi, s'empobreix”, lamenta la presidenta de la Comissió d'Igualtat.