Espanya guanya Lituània i es proclama campiona d’Europa

Pau Gasol torna a liderar la selecció amb 25 punts i 11 rebots en el partit decisiu

Gasol durant el partit contra Lituània.
Gasol durant el partit contra Lituània. EFE

La millor selecció europea dels últims temps es va fer un autohomenatge en una final que va sobrevolar amb solvència, desimboltura i el joc més vistós en la seva tortuosa i èpica ruta cap a l'or. Espanya, després de la seva victòria ressonant a les semifinals contra França, es va cruspir Lituània de principi a final. Demolidora, segura en totes i cadascuna de les seves escomeses, proveïda en la seva defensa de ferro, Espanya no va donar la més mínima opció a la selecció bàltica.

El carrusel de Sergio Scariolo va resultar més eficaç que mai, pletòriques totes les seves peces, de nou dominador Pau Gasol, que va tancar un campionat sensacional, l'MVP indiscutible, exuberant als seus 35 anys. Va sortir a relluir la millor versió de Rudy Fernández, una centella en cadascuna de les seves accions. Va estar llest, coratjós i encertat, encara que desafortunat perquè va tornar a donar-se una trompada amb Jankunas en un bloqueig i es va quedar fora del partit a la meitat del tercer quart.

ESPANYA, 80; LITUÀNIA, 63

Espanya: Llull (12), Pau Ribas (5), Rudy Fernández (11), Mirotic (8), Pau Gasol (25) –equip inicial; Sergio Rodríguez (4), Felipe Reyes (8), Claver (7), San Emeterio (0), Hernángómez (0), Aguilar (0) i Vives (0)

Lituània: Kalnietis (13), Seibutis (13), Maciulis (8), Jankunas (3), Valanciunas (10) equip inicial; Kavaliauskas (4), Javtokas (0), Gailius (1), Kuzminskas (8) i Milaknis (3).

Parcials: 19-8, 22-25, 19-10 i 20-20.

Àrbitres: Lamonica (Itàlia), Belosevic i Ryzhyk (Ucraïna). Van expulsar Valanciunas per faltes personals (m. 36).

Estadi Pierre Mauroy de Lilla. 27.372 espectadors.

Però la màquina estava greixada i a ple rendiment. Funcionaven els relleus, les aportacions d'un Claver per fi alliberat i còmode en el seu paper de ràfec alt, pletòric i llest en el rebot i per treure superioritat en els seus aparellaments amb Kuzminskas i Jankunas.

El partit es va convertir en un compte enrere per al tercer títol europeu d'Espanya. D'ençà que Pau Gasol va marcar la línia en la primera acció amb un tap a Maciulis. I d'ençà que Llull va incidir en el primer pols guanyat per al seu equip: les penetracions després de desbordar Kalnietis. Les diferències van créixer amb una cadència constant. Fins als 16 punts: 34-18.

Els lituans, desesperats, no trobaven punts dins i van intentar resoldre des de fora. Van fallar els seus nou primers triples. Però en van encertar quatre consecutius, un sobre la botzina de Maciulis, i es van retirar amb un petit alleujament al descans (41-33). Un miratge. Llull va tornar a la càrrega, Pau Ribas i Claver van pressionar i l'avantatge es va disparar fins als 18 punts (60-42). Valanciunas, desesperat per la superioritat de Pau Gasol, va haver d'anar-se'n per cinc faltes.

Maciulis, Seibutis, Kalnietis, tot el que posava Lituània en joc es quedava massa curt davant un rival que li va treure tres pams. De poc li va servir dominar el rebot, ja no va tenir poder de reacció i després d'un triple de Claver que va obrir la màxima renda 62-42 a falta encara de l'últim quart, el partit va quedar vist per a sentència. El joc d'Espanya, bressolat per les assistències i acceleracions de Llull i Sergio Rodríguez, actuava com un corró, devorava la defensa lituana.

Espanya va guanyar de sobres el tercer or europeu de la seva història, els tres en els últims sis anys, als quals cal afegir l'or al Mundial del 2006, tots ells de la mà d'una generació de jugadors excepcional. Es va instal·lar en l'excel·lència el 2001 i des de llavors suma deu medalles, incloent-hi les dues plates olímpiques, que valen el seu pes en or després de dues esplendoroses finals contra els Estats Units i la seva constel·lació d'estrelles. Pau Gasol i els seus ja somien en una tercera final consecutiva contra l'equip de luxe que l'NBA portarà a Rio de Janeiro. El repte torna a estar viu.