Rajoy: “Que no t’enganyin, no són més, ho seran si calles i no votes”

El president del Govern espanyol es bolca en la recta final de la campanya per mobilitzar el vot de l’extraradi de Barcelona de l’emigració

Xavier García Albiol i Mariano Rajoy aquest diumenge.
Xavier García Albiol i Mariano Rajoy aquest diumenge.

Sempre s'acusa Mariano Rajoy de no haver construït durant quatre anys un discurs alternatiu, un relat diferent, a les promeses independentistes del repte d'Artur Mas i els seus socis. Quan falta una setmana per votar ja a les urnes tampoc hi ha temps per a matisos. El president del Govern espanyol i del PP ha anat aquest diumenge al matí a Badalona, el territori dominat pel seu candidat, Xavier García Albiol, a demanar simplement el vot. Que es vagi a les urnes. I sobretot a dirigir-se a l'electorat resident a l'extraradi de Barcelona, procedent de l'emigració dels anys 1950 i 1960, que es pronuncia normalment en les eleccions generals perquè les considera importants i no en les autonòmiques. Rajoy els ha comminat: "Que no t'enganyin, no són més, ho seran si tu calles, si et quedes a casa, si renuncies als teus interessos i si no exerceixes els teus drets".

Durant la primera setmana de campanya, el candidat del PP s'ha escampat per tota mena de fòrums, dinars informatius, conferències, entrevistes, platons de debats i salons emmoquetats. Ha trepitjat el carrer, però poc. Els seus actes han estat senzills, petits, sectorials. Ara toca xafarranxo. L'última setmana tant Albiol, com Rajoy, com els altres dirigents nacionals del PP es bolcaran als barris i les ciutats dormitori on es va establir llavors aquella immigració gallega, extremenya o andalusa que sempre ha mirat amb una mica de recel les eleccions autonòmiques. Aquest nínxol electoral ara és clau.

Rajoy s'ha centrat en aquest missatge aquest matí assolellat de diumenge a la plaça Trafalgar de Badalona, amb més de 3.500 persones participant en una botifarrada que el PP català ha convertit en el mesurador de com li van les coses. Hi havia molta gent, molta bandera espanyola, un cor rociero, un grup de petanca i un objectiu. Rajoy ho ha deixat ben clar: "El que es decidirà diumenge que ve és si el proper Govern de la Generalitat de Catalunya el faran entre ells (s'ha referit així a la llista conjunta independentista) o si el faràs tu i tu en tens la responsabilitat". Ho ha dit amb l'escenografia preparada per assenyalar els emigrants presents. I ha aconseguit l'efecte desitjat.

El líder del PP ha insistit durant la seva al·locució en la mateixa idea diverses vegades: "Cal sortir a votar, dir prou, posar fi a aquest malson. Si tu no votes, d'altres ho faran per tu. Cal anar a votar perquè ningú t'obligui a torçar el pas, perquè es conegui la veritable Catalunya silenciosa, per defensar la vostra vida i esperances, perquè ells només tenen força si tu calles, i perquè ningú imposi en què consisteix ser un bon català".

Mariano Rajoy no s'ha desviat gens de les directrius que han marcat els estrategues de la campanya popular per a aquesta setmana decisiva. Són només dues idees. Una: Rajoy és l'únic dirigent que podrà tenir realment després de les eleccions alguna possibilitat i responsabilitat d'actuar contra l'aliança independentista. L'altra ja està dita: cal votar perquè aquestes eleccions autonòmiques sí que són realment importants, clau i determinants per al futur de Catalunya i Espanya.

Al mig d'aquest discurs ja tan sintètic amb prou feines hi cap gaire més, ni matisos ni promeses. Això sí, ni el president, ni Albiol ni els altres líders del PP obliden mai ficar bé el dit l'ull al PSC i al PSOE de Pedro Sánchez per haver permès en uns 30 municipis catalans que governin alcaldes "independentistes o radicals" amb el vot directe o amb l'abstenció. Rajoy considera així que el PSOE no pot ser de fiar. També ataquen regularment Artur Mas i la seva gestió desconeguda aquests anys al capdavant de la Generalitat, però amb menys ímpetu. Li retreuen que no faci balanç i ofereixen la seva pròpia explicació: "No poden fer balanç de la seva gestió perquè aquí ara estan tots junts, els que governaven i els que feien oposició i els que es manifestaven contra les seves polítiques".

La contraposició és clara, senzilla, sense ornaments. L'opció sobiranista de Junts pel Sí, que no se cita pel seu nom, significa "la divisió, la ruptura, la fractura, el passat, la que no diu la veritat". A l'altre costat, plantant cara, que és el lema vital i polític d'Albiol que Rajoy ha acollit amb tant entusiasme, només hi ha el PP, tot i que gairebé totes les enquestes diguin que baixa en escons, s'enfonsa i pot convertir-se en l'últim partit del nou Parlament.