Selecciona Edició
Connecta’t
BALANÇ DE L'OBRA DE GOVERN (7) | EDUCACIÓ

Aules en peu de guerra

El rebuig a les retallades de la Generalitat i l’oposició a la ‘llei Wert’ han marcat el ritme al món educatiu durant la legislatura

Jornada de vaga, el 2013, en una escola del Masnou.
Jornada de vaga, el 2013, en una escola del Masnou.

L'escola catalana no ho ha tingut gens fàcil durant els últims anys. L'ensenyament ha estat un dels sectors més afectats per les polítiques d'austeritat de la Generalitat, que s'han reflectit en la reducció del nombre de docents i de mecanismes de suport als col·legis i instituts. Les retallades pressupostàries del Govern i del Ministeri d'Educació van acompanyades d'un augment d'estudiants en el sistema, ara en el seu màxim històric. A això s'hi suma l'impacte de la crisi: els centres ja no són només llocs per aprendre; també són la trinxera on es lluita contra la pobresa infantil.

El pressupost del Departament d'Ensenyament ha caigut un 14% entre el curs 2011-2012 (quan era de 4.843 milions d'euros) i el que va acabar l'estiu passat. Per al que ha iniciat aquesta setmana, la Generalitat ha posat més de 285 milions addicionals, tot i que la major part dels diners van destinats a saldar la paga extra pendent dels funcionaris.

La reducció més important, no obstant això, correspon a les transferències del ministeri. Dels 95.668 milions d'euros de fa quatre cursos només en queden 1.468 milions, 65 vegades menys. “A Catalunya, la inversió en educació és del 3,6% del PIB i la mitjana de la UE és 5,2%”, recorden des del Marc Unitari de la Comunitat Educativa, MUCE.

Aquesta disminució és inversament proporcional a l'increment d'estudiants. Per al curs actual, segons les dades de la Generalitat, s'espera el retorn a les aules d'1,5 milions d'alumnes, comptant els cursos destinats a adults i els graus de formació. Si només es mesura la població que assisteix a l'ensenyament obligatori (segon cicle d'infantil fins a l'ESO) la quantitat total és d'1.015.441 estudiants. Un 2% més de menors a les aules.

Malgrat aquests gairebé 19.000 alumnes addicionals, les escoles i els instituts públics catalans els atenen 1.477 professors menys que els que tenia el sistema el 2011. Per al curs 2014-2015, la Generalitat ha contractat 800 professors més, fet que ha posat fi a anys de disminucions. El curs 2013-2014 es va arribar fins i tot a tenir gairebé 3.100 docents menys que dos anys enrere.

Ensenyament ha intentat donar solucions pedagògiques a aquesta falta de recursos. S'han estalviat diners en la nòmina de professors a costa d'incrementar la dedicació horària dels que queden. També s'ha reduït en 181 hores la jornada lectiva de gairebé totes les escoles públiques, l'anomenada sisena hora, menys les que estan situades en zones amb problemes socioeconòmics. També es va produir un augment de ràtios que s'ha anat moderant. Un dels grans esforços econòmics de la Generalitat ha estat l'augment de les beques menjador. El curs passat es van atorgar gairebé 80.000 ajudes, que aquest any arribaran també a l'ESO.

La conselleria que lidera Irene Rigau ha aconseguit reduir l'abandó prematur dels estudis en més de quatre punts. Segons l'Idescat, l'any passat va ser del 26,7%. Això correspon als joves de 18 a 24 anys que van deixar els estudis després de completar l'ESO o abans de graduar-se. Es tracta d'una magnitud molt allunyada de l'objectiu europeu del 10%.

Les auditories als col·legis amb més abandó escolar i l'aposta per la Formació Professional, una línia de formació per la qual la Generalitat ha apostat amb força, expliquen la millora en el nombre de joves que deixen el sistema educatiu.

La comunitat educativa no s'ha quedat quieta davant de les retallades. L'anomenada Marea Groga a favor de l'escola pública no ha dubtat a sortir al carrer per defensar l'escola catalana. Juntament amb la Generalitat, van trobar en l'exministre d'Educació José Ignacio Wert i la seva polèmica reforma educativa un enemic en comú. La Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) xoca amb aspectes del model català.

Rigau, en un primer moment, es va enfrontar a Wert, però després la comunitat educativa va acusar la consellera d'obeir la reforma. Ensenyament diu que fa els canvis administratius mínims per fer vàlids els títols. Tots dos han fet pinya a l'hora de defensar la immersió lingüística, però s'han enfrontat sobre el milionari concert a escoles que separen per sexe.

Propostes dels candidats al 27-S

CUP: Establir un sistema únic d'educació pública que vagi des de l'educació infantil fins a la universitat.

Ciutadans: Gratuïtat en els llibres de text i educació trilingüe: català, castellà i anglès.

PP:  Invertir 88 milions d'euros per finançar places públiques i concertades en llars d'infants. Aposta pel trilingüisme amb un 25% mínim per a les dues llengües cooficials.

Junts pel Sí: Elaborar una futura Llei d'Ensenyament que es doti amb el 6% del PIB. Lliurar partides extraordinàries, quan sigui possible, per a l'escola inclusiva i les beques menjador.

Unió: Defensar el dret dels pares a educar els seus fills segons les seves conviccions morals i religioses. Concert de les llars d'infants.

PSC: Reimplantació de la sisena hora escolar. Retirar els concerts a les escoles que segreguen per sexe. Planificació escolar per quinquennis.

Catalunya Sí que es Pot: Cobrir les baixes de professors des del primer dia. Recuperar els programes i la dotació del 2011.