Selecciona Edició
Connecta’t

“Barcelona estarà al costat de qualsevol procés sobiranista”

L’alcaldessa Ada Colau compleix 100 dies al capdavant del Consistori i repassa l’actualitat política i municipal

Entrevista a l'alcaldessa Ada Colau.

Avui es compleixen cent dies que Ada Colau és l'alcaldessa de Barcelona. Després de guanyar les eleccions encapçalant la llista de Barcelona en Comú, EL PAÍS la va entrevistar en un bar, amb música d'escurabutxaques de fons. Ara la cita és al seu despatx, a l'edifici vell de l'Ajuntament: “És com un teatre, no és pràctic, tothom està al nou, però no és el moment de gastar en obres”. Assegura que no ha tocat ni la decoració.

Pregunta. Han fet gestos (com enterrar els Jocs, la pista de gel…) però té moltes carpetes obertes i poques de tancades. Quan veurem polítiques tangibles?

Resposta. Hi ha concreció: més fons per a alimentació a l'estiu que arriben a 4.500 famílies, 6.000 beques més de menjador, noves ajudes al lloguer… Són un munt, però no són portada.

P. Qüestions com les reunions amb els bancs no s'han traduït en cessió de pisos.

R. És cert. Em vaig reunir amb els màxims responsables de les entitats i la Sareb, i després de cent dies de diàleg ara toca concretar i tancar acords. La Sareb ha facilitat tres pisos per a emergències però no volem miques, sinó centenars de pisos per ampliar el parc de lloguer social. Després del missatge de diàleg estem sancionant entitats pel fet de tenir pisos buits.

“Després de cent dies de diàleg amb els bancs, ara toca tancar acords”

P. Se sent fort amb només 11 regidors per fer front als enemics que s'ha creat?

R. Tenim el Govern amb menys regidors que ha tingut la ciutat. El nostre és un mandat de la ciutadania pel canvi, però aquest també és el mandat de la pluralitat i el diàleg, es tracta de construir consensos amb l'oposició. A quins enemics es refereix?

P. Als hotelers, o alguns hotelers, per exemple.

R. La suspensió temporal de llicències no és una sorpresa, anava al programa electoral. Ho havien plantejat altres forces i no suposa aturar res, s'estan construint 40 hotels: es tracta de fer una foto i de posar ordre i fer que el turisme sigui una activitat sostenible i millor. Una altra qüestió són interpretacions partidistes.

P. Un nou planejament necessitarà majoria política.

R. Sí, però també compta el que diuen els veïns. El que no pot ser és que pel fet de tenir 11 regidors no puguem treballar.

P. Per a molta gent la primera imatge política del seu govern ha estat la de la retirada del bust del rei Joan Carles I. Era necessària?

R. Potser se'ns podria imputar una certa ingenuïtat; en el context d'intensitat política i amb la força de les imatges ha tingut molta visibilitat, però ho defensem com una mesura de normalitat democràtica. Els símbols van bé per obrir debats, no ens ha de fer por. Hem complert la llei, en cap lloc està escrit que al saló de plens hi hagi el bust de l'antic monarca.

“Se'ns podria imputar ingenuïtat en la retirada del bust del Rei”

P. Atès que el 27-S poden guanyar les eleccions partits que defensen la independència en un termini màxim de 18 mesos, Barcelona serà un aliat, un fre, un element passiu?

R. Barcelona serà una aliada dels processos democràtics que es visquin a Catalunya. La nostra candidatura és plural, inclou independentistes i gent que no ho és, però tots som sobiranistes, en el sentit que creiem fermament en el dret a decidir. Per tant, Barcelona estarà al costat de qualsevol procés constituent, sobiranista, que permeti avançar en drets i democràcia i en la possibilitat que Catalunya pugui finalment fer un referèndum.

P. Arribat el cas que es plantegés una declaració unilateral d'independència, vostè seria favorable?

R. El 80% dels catalans estem a favor d'un referèndum que és una qüestió de mínims, no de màxims per decidir l'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol. També entenc el caràcter excepcional de les pròximes eleccions i que es prenguin accions de pressió i incidència que podria arribar a la desobediència civil pacífica com va ser la consulta del 9-N.

P. Fins a on podria arribar aquesta desobediència? Caldria convocar un referèndum amb permís o sense de l'Estat?

“Potser caldrà esperar a les generals per pactar”

R. Crec que ha de ser la mobilització popular qui ho decideixi, hi ha motius d'esperança: el compromís de caràcter pacífic de la gent, que no cau en provocacions, mostra que al final caldrà buscar una solució. Crec que el referèndum, tard o d'hora, es podrà fer. A ningú se li escapa que una data important no serà només el 27-S, sinó les generals. Serà un objectiu comú d'independentistes i no independentistes que s'acabi el govern del PP.

P. Amb una majoria absoluta, es replantejarien l'ingrés a l'AMI?

R. Cal separar les dues qüestions. En el debat de l'AMI estem a favor del referèndum, cal parlar de la independència, però no podem usurpar aquest debat en una votació de plenari que van forçar tres grups del plenari pel context electoral legítim.

P. Com estan les negociacions amb ERC i PSC sobre pactes?

R. Mantenim contactes regulars, però hi ha alguna cosa que s'escapa del nostre control i és que estem en un cicle electoral en què Barcelona en Comú no intervé, però la resta sí. Ara tenen altres interessos més enllà de les ciutats i ara mateix no es pot parlar d'acords de govern. Caldrà esperar que passin les eleccions catalanes i potser també les generals perquè se situïn a la ciutat.

P. Tornant al turisme. Podrien pagar indemnitzacions milionàries com diuen PSC i Ciutadans que passarà?

R. No ens consta que hi hagi demandes preparades. Els serveis tècnics i jurídics diuen que no hi ha motius perquè prosperin, perquè una suspensió temporal no és una paralització. Molts dels projectes que pensaven fer-se es podran fer si després del procés es determina que tirin endavant.

P. Van prometre estudiar la càrrega turística. Ho han fet?

R. És un dels temes que es plantejaran al consell municipal de turisme. Esperem que es constitueixi a l'octubre.

P. Pensen limitar la presència de creuers després de l'informe del port, que en xifrava l'impacte en 800 milions d'ingressos i 7.000 ocupacions?

R. No neguem el benefici dels creuers, hem dit que ha de ser sostenible. L'informe reconeix grans beneficis, però també impactes negatius: massificació de Ciutat Vella, impacte mediambiental, condicions laborals dels treballadors. Hem de millorar-ho.

P. Van prometre aixecar catifes… han trobat alguna sorpresa?

R. Hem fet una gran contractació i estem molt contents de comptar amb Joan Llinares com a cap dels serveis jurídics. Treballa en un mapa de les externalitzacions que poden ser un focus de mala gestió o precarització.

P. Com justifica la presència freqüent del seu marit i càrrec orgànic de BComú a l'Ajuntament?

R. Adrià Alemany mai ha treballat o cobrat de l'Ajuntament. És un dels fundadors de BComú i ha estat votat per treballar en la candidatura portant les relacions polítiques i institucionals. Ha intervingut en converses dins i fora de l'Ajuntament, com passa amb qualsevol grup municipal que té treballadors del grup que participa en la vida del seu partit.

P. La veurem inaugurant el saló immobiliari Meeting Point?

R. No m'ho havia plantejat. M'agradaria saber quins plans tenen. Que es facin fires és positiu, la qüestió és per a què serveixen, què s'hi discuteix i quins debats es consideren estratègics.