eleccions catalanes

Iceta deixa el ball i puja al bus

El candidat del PSC visita la caravana mediàtica amb Ximo Puig

Miquel Iceta en un acte de campanya.
Miquel Iceta en un acte de campanya. EFE

Hi ha un moment molt esperat per alguns periodistes que segueixen una campanya electoral, especialment televisions i fotògrafs. És el dia que el candidat puja a l'autobús de la caravana mediàtica i comparteix una estona amb els informadors, pensat més per assegurar una foto o dos segons de telenotícies que una altra cosa. És una estona en què falten places i el bus s'assembla més al camarot dels germans Marx que a aquell lloc espaiós de la majoria dels dies.

Miquel Iceta ha complert amb el ritus aquest divendres i ha canviat el ball que l'ha fet popular en l'arrencada de campanya per un viatge en el bus periodístic. Sense arriscar, com havia de ser tractant-se del PSC: sortida des de la seu del partit, al carrer Nicaragua de Barcelona i arribada al míting de Mollet del Vallès, un dels feus que encara conserven.

Un trajecte de menys de mitja hora en condicions normals i que s'allarga perquè és divendres a la tarda i la sortida de Barcelona per la C-58 va gairebé tan plena com la Meridiana l'11 de setembre. Per fer més entretingut el trajecte, Iceta va acompanyat de Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana i un dels "amics federals" que hi ha a l'altra banda de l'Ebre, segons el PSC, i que el partit està exhibint com mai en aquesta campanya.

El candidat contesta amb el bon humor que el caracteritza tots els comentaris sobre el seu popular ball i revela alguna interioritat, com li agrada fer. Relacionades amb el Don't stop me now de Queen, òbviament, perquè de frivolitats polítiques, les justes. I més en el moment que travessa el PSC. Així els periodistes hem sabut que Ángel Gabilondo, aquest filòsof a qui li compraries un cotxe de segona mà, li va agrair que no ballés en l'acte en què van compartir a Terrassa dies abans. I que la dona d'Àngel Ros es va mostrar gelosa, perquè Iceta havia aconseguit que l'alcalde de Lleida mogués l'esquelet, ni que fos uns segons, en acabar l'acte.

El líder socialista, a més, ensenya la seva cartera de notari que sempre porta sota el braç, i destaca que hi té gravat l'escut constitucional. "És de quan era a la Moncloa amb el Narcís", recorda aquest gat vell de la política, que era socialista abans que es fundés el PSC el 1978, perquè militava al PSP d'Enrique Tierno Galván. Enyorats temps de roses, quan governaven arreu i ho van perdre tot, tret dels principals ajuntaments catalans si es descompta Barcelona.

Vint minuts després de salpar per l'asfalt cap al Vallès, Iceta considera que ja ha complert i passa el protagonisme a Ximo Puig, exalcalde de Morella (Castelló), un d'aquells valencians que fàcilment podien passar per catalans socialistes. Puig s'esforça, com era d'esperar, a explicar els primers cent dies de gestió, en com van les seves relacions amb la vicepresidenta i torrent mediàtic Mònica Oltra i, naturalment, en parlar de l'herència rebuda del PP. Canal 9 no tornarà a emetre el 9 d'octubre, festivitat del Pais Valèncià, tal com va prometre, però per una qüestió jurídica, no de manca de voluntat política.

Després vénen les imitacions, perquè en tot bus electoral hi ha sempre un periodista més dotat que d'altres. Per aquesta finalitat. En la del PSC és Álex Cubero, de l'agència Efe, que emula força bé la veu de Pedro Sánchez, amb els previsibles errors de pronúncia, com "Maragal", "Érnest" o Solé Turá". Barrejats amb la pintura de Miró i la novel·la de Vázquez Montalbán, símbols de fraternitat federalista que uneix catalans i espanyols i que explica aquest madrileny alt i guapo des del primer dia de campanya.

Arribats a Mollet s'acaba la broma i torna la realitat. Molt complicada per al PSC en aquestes eleccions i pel PSOE en les generals. Auditori reduït ple, banderes del PSC i senyeres de plàstic i una altra convidada estel·lar més enllà de l'Ebre. Micaela Navarro, presidenta del PSOE, que anomena Iceta de totes les maneres possibles: Miquel, Miguel i Mikel.

El líder del PSC es mostra orgullós minuts després de l'Espanya plurilingüe del seu nom i ho remarca en la seva intervenció. La seva mare era catalana, el seu pare, basc i ell se sent molt còmode amb la identitat espanyola. Miquel Iceta Llorens, un líder molt previsible, però capaç de sorprendre tothom amb una ocurrència com la del ball.