Selecciona Edició
Connecta’t

Obra pública congelada

Els problemes financers de l’Administració autonòmica i l’escassa inversió de l’Estat a Catalunya marquen una legislatura amb més compromisos que realitats

El conseller de Territori, Santi Vila, i la ministra de Foment, Ana Pastor, en un acte conjunt al juliol.
El conseller de Territori, Santi Vila, i la ministra de Foment, Ana Pastor, en un acte conjunt al juliol.

Santi Vila es va presentar com a conseller de Territori amb el compromís de construir ponts amb Madrid. Es distanciava així de l'actitud del seu antecessor, Lluís Recoder, sempre crític amb qualsevol decisió presa des del Govern central. La veritat és que Vila ha mantingut una viva relació amb la ministra de Foment, Ana Pastor: crítiques limitades i moltes reunions. I acords, o compromisos. Aquells anuncis havien de permetre compensar la minsa capacitat financera de la Generalitat, les inversions en obra pública de la qual es troben deprimides a nivells del 1999. Però els pactes no han estat correspostos amb diners i la inversió pressupostada de l'Estat a Catalunya va caure un 15% entre el 2013 i el 2015. Pocs avenços doncs en matèria d'infraestructures a Catalunya durant l'última legislatura.

Però el conseller pot presumir d'alguns acords rellevants, tot i que només n'ha pogut veure un d'executat. El va acordar amb el Ministeri de Foment i la concessionària Abertis per treure els camions de la N-II a Girona, un dels punts negres de la xarxa viària catalana. A Tarragona, en aquest cas per a la N-340, anhelen un acord similar que rebaixi la sinistralitat que acumula la carretera.

L'altre gran acord el va tancar amb la banca per aconseguir els 250 milions d'euros que li faltaven per culminar les obres de la línia 9 del metro entre la Diagonal i l'aeroport de Barcelona, evitant així un nou retard. Els assistents al World Mobile Congress podran utilitzar-la el febrer proper i estrenar l'estació que fa anys que espera al subsòl del recinte firal de l'Hospitalet de Llobregat.

I ha arrencat altres compromisos de Foment. Va desencallar la fórmula per construir els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona i fins i tot va obligar Pastor a comprometre's a engegar una llançadora de tren que uneixi el centre de Barcelona amb l'aeroport amb una freqüència de 15 minuts. Però aquests projectes continuen a l'espera, malgrat la col·locació de primeres pedres, com d'altres que segueixen a la carpeta de pendents del Govern central a Catalunya.

La Generalitat, sense recursos, ha buscat compromisos d’inversió per part de l’Estat

La patronal Foment del Treball va desgranar abans de l'estiu una vintena de projectes que no avançaven malgrat que fa anys que els projectes estan a punt. N'hi ha un, considerat prioritari per la Unió Europea, que preocupa especialment. Es tracta del corredor mediterrani, que hauria de ser una de les principals portes de sortida de les exportacions de Catalunya i de la Comunitat Valenciana. El succedani aprovat, consistent a muntar en alguns trams un tercer rail a la via actual per adaptar-se a l'ample internacional, va igualment amb retard, com demostra el fet que les obres entre Martorell i Castellbisbal estiguin paralitzades malgrat que es van licitar fa dos anys.

Però el problema més recurrent de Foment a Catalunya ha estat un altre, molt més popular per als seus centenars de milers d'usuaris diaris: Rodalies. Malgrat les bones intencions de Vila i Pastor, la xarxa de curta distància ferroviària ha seguit sent una font de topades entre les dues administracions. Foment, Adif i Renfe han acabat admetent en un moment o un altre que el servei no era el que tocava i la Generalitat ha acabat arrencant una inversió de més de 300 milions. Una millora en la senyalització als túnels de Barcelona i el desdoblament de via entre Montcada i Reixac i Vic són les principals operacions previstes, tot i que moltes han caigut de la llista de 4.000 milions que va pactar –i va incomplir– el PSOE amb el tripartit.

Catalunya continua tenint altres obres pendents que fa més d'una dècada que esperen. Des de la B-40 (conegut com a quart cinturó) fins a la connexió de l'AP-7 amb l'A-2 a Castellbisbal. Des del desdoblament de la N-II fins al de la N-340. O l'estació de la Sagrera, la finalització de la qual el 2019 és només una previsió.