La banca es plantejarà la seva presència a Catalunya si hi ha independència

L’AEB i la CECA, que inclouen CaixaBank, Sabadell, BBVA o Santander, demanen reformes i adverteixen dels “riscos per a l’estabilitat financera” si guanya Junts pel Sí

El president de la CECA i de CaixaBank, Isidre Fainé.
El president de la CECA i de CaixaBank, Isidre Fainé.

La gran banca ha irromput aquest divendres en la campanya del 27-S amb una rotunda declaració conjunta que adverteix que una “ruptura unilateral del marc constitucional” per part de les forces independentistes després dels comicis faria que es replantegés la seva presència a Catalunya. L'Associació Espanyola de la Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA) –en les quals s'integren, entre d'altres, CaixaBank, Santander, BBVA, Bankia, Banc Sabadell i Popular– ha alertat dels riscos que comporta una sortida de l'euro per “protegir els seus dipositants” i donar crèdit. La banca ha reclamat “diàleg” als polítics per impulsar “reformes”.

El comunicat de les patronals financeres ha posat fi a la cautela que la banca havia mantingut fins ara respecte al procés sobiranista català. Els presidents de CaixaBank, Isidre Fainé, i de Banc Sabadell, Josep Oliu, sempre s'havien limitat a apel·lar al diàleg entre administracions per aconseguir un acord que solucionés l'encaix de Catalunya a Espanya. Les dues entitats, no obstant això, s'han sumat aquest divendres a una declaració institucional que alerta dels “riscos” per a l'“estabilitat financera” que suposaria la ruptura amb la legalitat per part d'un eventual Govern independentista sorgit de les urnes el proper 27-S i la seva “exclusió de la Unió Europea i de l'euro”.

Les entitats signatàries han advertit especialment de dos riscos: la sortida de l'euro i els “greus problemes” d'inseguretat jurídica que patirien els bancs i les caixes amb presència a Catalunya. Ambdues “dificultats” els portarien, segons el comunicat, a “reconsiderar” la seva “estratègia d'implantació” a la comunitat. I això, al seu torn, implicaria “risc de reducció de l'oferta bancària” i, en conseqüència, d'“exclusió financera” i “encariment i escassetat de crèdit”. Les entitats han agregat que la ruptura posaria en risc també la seva missió de “protegir els dipositants” i de “mantenir el finançament” a famílies i empreses.

Els bancs espanyols han decidit seguir l'exemple del que ja va passar amb els escocesos una setmana abans del referèndum d'independència del 18 de setembre del 2014. La premsa britànica va publicar llavors que el Royal Bank of Scotland i Lloyds planejaven el trasllat de la seva seu social a Anglaterra en cas que l'electorat donés suport a la independència. Malgrat que no s'ha calibrat amb exactitud l'impacte que va tenir aquest anunci, el motiu principal (47%) que van esgrimir els que van votar no a la secessió –l'opció que va acabar guanyant– va ser els riscos que suposava la independència en relació amb la moneda, la pertinença a la Unió Europea, l'economia, els llocs de treball i els preus.

L'AEB, presidida per José María Roldán, i la CECA, liderada per Isidre Fainé, s'han decidit aquesta setmana a emetre una declaració conjunta advertint dels riscos d'una ruptura del marc constitucional. Fonts properes al procés de gestació del comunicat han explicat que algunes entitats van mostrar objeccions a difondre'l abans dels comicis perquè podria ser vist com un intent d'interferir en el vot ciutadà. La banca va decidir finalment tirar endavant, encara que hores abans de la reunió les entitats catalanes van intervenir per “suavitzar” el contingut de la nota, de manera que només expressés les conseqüències que podria tenir una actuació unilateral per part del Govern.

La crisi ha canviat completament el mapa financer espanyol, també el català. La comunitat ha perdut nou caixes d'estalvis, tot i que ha vist créixer les seves dues principals entitats, sobretot a la resta d'Espanya. Després de la compra de Banca Cívica, Banc de València o la xarxa d'oficines de Barclays, CaixaBank és el primer banc del país amb 14 milions de clients, el 70% dels quals són de fora de Catalunya, i 33.000 empleats. Té, a més, participacions en companyies cotitzades com Gas Natural Fenosa, Abertis, Repsol o Telefónica.

BBVA, segon banc

El Sabadell, per la seva banda, va adquirir, entre altres entitats, el Banco Guipuzcoano i la CAM, i va sumar més de 6,4 milions de clients i 26.000 treballadors. A més, BBVA s'ha convertit en el segon banc de la comunitat amb la compra d'Unnim i CatalunyaCaixa, de manera que el 30% del seu negoci ja és a Catalunya.

Un informe de Barclays elaborat en vigílies del procés participatiu del 9-N que va convocar Artur Mas ja advertia que els bancs catalans estaven “fortament vinculats a Espanya”, motiu pel qual “podrien canviar la seva seu a Espanya en cas de ruptura” en perdre l'accés a la liquiditat del Banc Central Europeu. Després de l'anunci dels bancs, Mas ha assegurat: “Val més la veu del poble que tot el poder que mobilitza Madrid”, informa Maiol Roger. El president català ha ironitzat sobre el comunicat i ha afegit: “Ara vindrà una glaciació”.

MÉS INFORMACIÓ