Poti-poti

Margallo-Junqueras, el debat

Jiménez Losantos i altres articulistes critiquen que Rajoy l'hagi permès i auguren que si el ministre el perd, "se les carregarà"

José Manuel García-Margallo.
José Manuel García-Margallo. AFP

Margallo. El 23 de setembre 8TV oferirà un debat entre el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, i Oriol Junqueras. Això no agrada a alguns articulistes. Jiménez Losantos titula Junts pel Sí, però, i escriu que Margallo té els capricis que li permet Rajoy i assegura que l’única cosa que explica “la punyalada” de Rajoy al seu partit és el de sempre: “Treure profit personal del naufragi general, rendibilitzar el caos que es perfila a Catalunya després del 27-S per continuar a la Moncloa". “En nomenar portaveu del PP Margallo, que amb Albiol al davant va dir fa pocs dies que cediria tot l’IRPF i els impostos especials a la Generalitat (...) Rajoy accepta la voladura dels fonaments del Règim”. Losantos teoritza que Rajoy, Unió i el PSC deixarien sol Ciutadans en el camp constitucional i forjarien entre el Pont Aeri i les bodegues de Godó una esmena a Junts pel Sí, "una cosa semblant a Junts pel Sí, però. El però suposaria demolir la Constitució reconeixent la sagradíssima diferència catalana i estendre el concert basc a Catalunya a canvi que el separatisme no sigui oficial". La "traïció" de Rajoy, acaba, té dos problemes, a Madrid i Barcelona pot governar l'extrema esquerra.

Al mateix diari, Lucía Méndez el considera el “debat central” de la campanya i veu Margallo exercint de “ministre d’Assumptes Catalans per decisió pròpia i amb permís de Rajoy". “Margallo sempre ha cregut que la resposta legal era insuficient i ell mateix es va llançar a donar una resposta política”. Si perd el debat o els resultats del 27-S per al PP són dolents, “se les carregarà”. Per Ely del Valle, “els independentistes asseuran davant de l’autor intel·lectual del sainet el ministre d’Exteriors del país del que volen sortir, com si ja estigués de visita oficial”.

Fora de la UE. Brussel·les va reiterar ahir que si una part d’un Estat s’independitza, els tractes no s’aplicarien a aquest territori, seria un país tercer, automàticament fora de la UE i hauria de demanar l'entrada a la Unió. Una clara advertència sobre Catalunya. Hi ha diaris, però, que ho veuen diferent. Per Xevi Xirgo, d'El Punt Avui, “es parla d'un possible ingrés a la UE d'un país tercer, en aquest cas Catalunya, un cop hagi obtingut la independència (...) “perquè ens expulsin i puguem demanar el reingrés, primer Espanya ens ha de reconèixer com a Estat independent. Mentrestant, continuarem a la UE. Una prova més que és Espanya qui tindrà un problema”.

L'editorial de l’Ara subratlla “la dificultat de retirar els drets adquirits com a ciutadans europeus a set milions i mig de catalans" i atribueix aquesta mena d’informacions a “l’estratègia de la por” i al fet que Espanya ha renunciat a seduir Catalunya. Per l’editorialista de La Razón, en canvi, l’independentisme menteix sobre què passarà amb la UE, i els seus responsables “serien mereixedors d’un retret públic i ciutadà, que a Catalunya no ha arribat encara”. Joaquim Coll, a El Periódico, escriu avui que Catalunya passaria a ser Somalilàndia. “Dir això és voler fer por? No, senzillament és la veritat. Catalunya quedaria exclosa durant un temps indefinit de tots els organismes internacionals”. I esmenta el cas belga, en què, davant de les dificultats de segregar la caixa de la Seguretat Social, els nacionalistes flamencs, que volen un model confederal, no reclamen la caixa de les pensions. Antoni Bassas, a l’Ara, escriu que quan observa l’eufòria desfermada al Govern espanyol, els partits i els mitjans per les paraules d'Obama o de la Comissió Europea, constata el rotund fracàs d'Espanya com a nació. "L'única oferta és un contracte d'adhesió". Per convèncer Catalunya, escriu, no diuen que deixareu de ser espanyols. "Saben que a molts catalans això els importa poc o gens". Per això han d'anar dient 'deixareu de ser europeus'".

Televisió. Josep Manuel Busqueta (CUP) ha estat entrevistat avui a TVE. Quan parlava de les posicions de la CUP emprava, la majoria de les vegades, “nosotras”, el femení genèric, una estratègia que utilitza la formació per combatre la invisibilitat de les dones mitjançant la llengua.

8TV va organitzar anit el primer debat entre els candidats. Dos trets. Va tornar a asseure'ls en butaques i va abandonar el faristol, tan habitual darrerament. Això li va donar un aire diferent, de tertúlia casolana, i va matisar l’envergadura física d’Albiol, tot i que, al costat d’Arrimadas, era evident. I, com va reconèixer Jordi Basté, assegut en una taula ohhappyday amb Carol i Rahola, les preguntes dels espectadors per Twitter van ser les més directes a un debat on no figurava com a tema la valoració del Govern sortint. El decorat visual que envoltava el debat va jugar alguna mala passada, com deixar veure la paraula independència darrere de la candidata de Ciutadans o una estelada a l'esquena d'Albiol. Una anècdota: Xavier García Albiol va picar l'ullet a Inés Arrimadas. Va ser quan el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, es va dirigir a Arrimadas acusant la seva formació de "no ser demòcrates". Ràpidament, Albiol va sortir en defensa de la candidata de C's i després de renyar Rabell li va picar l’ullet a la candidata. Ho comenta un espectador a Twitter.

 

 

 

MÉS INFORMACIÓ