Xile mostra solidesa davant el pitjor terratrèmol registrat des del 2010
Les víctimes mortals són almenys 11 i hi ha més d'un milió d'evacuats
El Govern socialista de Michelle Bachelet manté tots els seus esforços per completar el cadastre dels danys humans i materials causats pel terratrèmol de 8,4 graus en l'escala de Richter que va assotar dimecres a la nit la zona centre-nord de Xile. Les víctimes mortals són almenys 11, però no existeix una xifra total de damnificats, i hi ha més d'un milió d'evacuats. El sisme, i el posterior tsunami, van provocar grans destrosses en diverses carreteres i localitats de la costa del Pacífic. No obstant això, el país sud-americà ha resistit bé el tremolor de més intensitat des de principi d'any a tot el món.
"Encara que vam tenir sort que el tsunami no va ser fort, el dany que ha generat aquest sisme és menys del que podria haver estat en un país que no estigui preparat. La resistència de les construccions va ser notable", indica Iván Poduje, arquitecte urbanista i professor de la Pontifícia Universitat Catòlica.
Xile sofreix el 43% dels moviments sísmics del planeta. El de la nit de dimecres es va sentir en bona part del territori, des d'Arica, al nord, a Puerto Aysén, al sud, i va generar alarma i el nerviosisme habitual de la població. L'epicentre era a Illapel, uns 200 quilòmetres al nord de Santiago, a la regió de Coquimbo, la zona on es van produir els danys més importants. Prop d'un milió de persones van ser evacuades durant la nit de dimecres i la matinada de dijous de les zones costaneres de tot el país.
Marcelo Lagos, doctor en Ciències i director del Laboratori d'Investigació de Tsunamis de l'Institut de Geografia de la Universitat Catòlica, explica que aquest sisme presenta semblances amb el del 2010.
"Tots dos són de subducció i tenen ruptures en fons oceànic, per la qual cosa generen tsunamis. Però el del 2010 va ser de 8,8 graus, de més magnitud, per la qual cosa les ones en aquesta ocasió van tenir menys intensitat. Si el 2010 van arribar a fer uns 27 metres, els primers càlculs indiquen que aquest tsunami va ser inferior als cinc".
És inevitable comparar aquest terratrèmol al del 27 de febrer del 2010, en què 156 persones van morir i 25 més van desaparèixer només a causa del tsunami que va afectar les costes de la zona centre-sud de Xile i illes com Juan Fernández. D'inici va ser de més potència, perquè encara que a simple vista només els separen quatre dècimes, Lagos explica que l'energia s'allibera de manera exponencial: "Per exemple, un sisme grau 9 és 32 vegades més alt a un grau 8", assenyala l'expert.
Però, al marge de la intensitat, existeixen raons històriques i conjunturals que expliquen la capacitat de resistència de Xile. Michel De L'Herbe, expert en gestió d'emergències, recorda que es tracta d'un país que ha hagut de conviure amb els terratrèmols des de fa segles i que fins i tot existeixen ciutats que s'han hagut de ressituar a causa de la destrucció. "L'enginyeria, per tant, s'ha focalitzat en les particularitats del país. Xile té les normes de construcció resistent als sismes més rellevants al món. Per això, terratrèmols de gran magnitud produeixen escàs nivell de dany en matèria d'infraestructura".
Cases de tova
Las construccions que s'han vist més afectades pel terratrèmol d'Illapel són les més antigues i de tova, comunes en zones rurals i petits poblats. En canvi, a les grans ciutats les estructures com ara cases i edificis tenen normes sísmiques exigents en constant avaluació. No passa el mateix amb les carreteres: gairebé sempre pateixen danys amb els terratrèmols, cosa que en un país llarg com és Xile és especialment greu, perquè la seva autopista funciona com a columna vertebral. L'arquitecte Poduje també apunta als deutes en l'ordenament territorial de la vora costanera. "Com que les ciutats van resistir molt bé, l'atenció s'ha centrat a les àrees afectades pel tsunami i, en aquesta matèria, Xile ha avançat menys. Encara que hi ha informació sobre les zones amb risc d'inundació, no s'ha considerat en els plans reguladors".
A diferència del 2010, quan les autoritats van descartar un sisme submarí, l'actual reacció política del Govern i el funcionament dels organismes d'emergència també han col·laborat en el fet que els danys humans i materials siguin pocs per a un sisme de 8,4.
La ciutadania ha après així mateix a comportar-se davant aquest tipus de catàstrofes, sobretot per haver viscut terratrèmols de gran magnitud en un curt període: 2010, 2014 i el sisme actual. Per a De L'Herbe, no obstant això, la conducta de la gent no és suficient: "Xile ha de ser capaç d'establir polítiques públiques que estableixin programes nacionals d'organització i entrenament comunitari davant emergències, com passa en països com el Japó i els Estats Units".
Un país ple de riscos naturals
Per a l'arquitecte i urbanista Iván Poduje, Xile ha avançat molt en la prevenció relativa als sismes, però té poc control davant altres riscos naturals. Com que el país té una distància tan curta entre el mar i la serralada de la costa, hi ha perill en ciutats al cim de la muntanya amb assentaments precaris, on resideixen famílies d'ingressos baixos, explica. “Tant les allaus del nord com els recents incendis de Valparaíso van mostrar els riscos que representen per a la població, més greus, potser, que els d'un tsunami. No existeixen els protocols i la gent queda atrapada, cosa que genera una situació realment crítica”. “Una part de l'Estat senzillament no ha fet la seva feina per millorar la seguretat de les nostres ciutats”, adverteix l'analista. En el cas de Valparaíso, la ciutat va ser assotada per tres incendis consecutius que es van iniciar al mateix sector, es van propagar cap als mateixos turons i, malgrat tot això, i als discursos i delegats presidencials, els damnificats han tornat a construir els seus habitatges als mateixos barrancs que van ser destruïts pel foc.
L'expert en gestió d'emergències Michel De L’Herbe recorda que Xile està exposat a una sèrie de fenòmens naturals d'alta perillositat per a la ciutadania: a més del fet que un 43% de l'energia sísmica del món s'allibera en aquest país, Xile té una llarga costa i una de les concentracions de volcans més importants de la Terra. Malgrat els desastres que assoten el país sud-americà cada cert temps, indica l'expert, “no tenim un programa nacional i estandarditzat per organitzar i entrenar les comunitats. A més, l'Oficina Nacional d'Emergències, qüestionada per la seva acció al terratrèmol del 2010, ha sofert canvis mínims i manté una institucionalitat feble”.
De L’Herbe explica que al Congrés existeix un projecte de llei elaborat per l'Executiu que reemplaça els organismes actuals i que hauria d'aprovar-se el 2016. “La iniciativa proposa una institucionalitat més robusta, amb conceptes més associats a la realitat dels països desenvolupats i que incorpora les emergències com un element fonamental dins de la seguretat pública”, assenyala l'expert. “No obstant això, quan tens 40 anys d'endarreriment des del punt de vista del model de gestió, potser triguem un o dos governs més a aconseguir el múscul i la robustesa necessària per establir una institucionalitat amb gestió, comandament i control”, conclou.
Sobre la firma
