Selecciona Edició
Connecta’t

Les cares de l’exclusió sanitària

Organitzacions socials recopilen més de 1.500 casos de persones sense assistència

Entre els afectats hi ha embarassades, menors d'edat i pacients d'urgències

L'argentina Natalia Duffy explica el cas del seu pare mort.

"És patètic que et diguin que com que no té papers espanyols no atendran un nadó", relata a la càmera Carolina González, espanyola de 35 anys, casada amb un equatorià i resident a Santiago de Compostel·la. María i José Salvetti, que viuen a Tenerife, expliquen: "Malgrat ser residents legals a Espanya no tenim accés ni a medicines ni a la sanitat". Natalia Duffy, de 40 anys, doble nacionalitat espanyola i argentina, s'emociona en recordar el seu pare mort després de passar un any i mig sense assistència sanitària a España: "En no tenir seguiment mèdic, es va deteriorar a passos gegants".

Són persones "amb nom i cognom", han recordat avui representants de la Xarxa de Denúncia i Resistència al Reial Decret de Reforma Sanitària (Reder, per les sigles en castellà), integrada per 300 organitzacions, que els últims anys han vist vulnerat el seu dret a la salut. En total, aquesta xarxa ha documentat més de 1.500 casos de persones que han tingut problemes per accedir a la sanitat pública espanyola l'últim any i mig. Entre aquests casos hi ha menors, embarassades i persones que van acudir als serveis d'urgència, supòsits inclosos en el reial decret del 2012 que va excloure els immigrants en situació irregular de l'assistència normalitzada. Il·legalitats, per tant.

Les organitzacions també han documentat casos greus als quals els centres sanitaris van posar problemes per ser tractats: 31 de càncer, 38 per problemes de cor, 62 de diabetis, 27 de salut mental i 28 casos "potencialment mortals si no reben el tractament sanitari adequat". L'informe relata que han trobat persones amb VIH que feia mesos o anys que estaven rebent tractament antiretroviral i seguiment mèdic de la malaltia i que després de perdre la feina van perdre també la possibilitat de continuar amb el tractament.

O de pacients amb diagnòstics de càncer que no poden fer front al cost de les proves complementàries o el tractament oncològic. Persones amb malaltia renal avançada que no reben tractament i receptors de trasplantaments a qui s’impedeix el seguiment en consulta i el tractament immunosupressor, amb el risc conseqüent de pèrdua de l'òrgan trasplantat.

Retorn a la universalitat

Sis mesos empadronats, falta de recursos (màxim 532 euros mensuals per unitat familiar) i no tenir cap més assegurança o un tercer obligat a pagar (el país d'origen, per exemple). Són els requisits per donar assistència sanitària pública als immigrants en situació irregular que el Ministeri de Sanitat va plantejar a les comunitats el 2 de setembre. El ministre, Alfonso Alonso, va donar 15 dies a les autonomies per presentar els seus comentaris. Passat el termini –tot i que ahir Sanitat va dir que eren 15 dies laborables, no naturals–, només Múrcia i Madrid han enviat valoracions.

La Conselleria de Sanitat madrilenya va explicar que ha enviat al ministeri una descripció detallada dels procediments que empren per atendre els sense papers i unes propostes "que estan en la mateixa línia" del pla del ministeri, segons un portaveu.

Les comunitats socialistes seguiran insistint que la proposta d’Alonso no és més que un pegat i tornaran a demanar la derogació del reial decret 16/2012. “Enviarem un text, però serà per demanar la derogació”, va dir ahir Castella-la Manxa.

La Conselleria de Sanitat andalusa va declinar confirmar si pensa enviar comentaris al ministeri per "lleialtat institucional" cap al Ministeri de Sanitat i que s’esperaran a properes reunions.

El PP va tornar a votar dimecres al Congrés contra la proposta del PSOE de donar cobertura universal.

Molts dels casos, recollits per organitzacions com Metges del Món entre el gener del 2014 i el juliol del 2015, es van registrar quan algunes comunitats autònomes ja havien posat en marxa mesures per atendre els sense papers, ha explicat en roda de premsa Sagrario Martín, presidenta de Metges del Món. "El reial decret es va engegar de forma tan confusa que el seu desenvolupament va multiplicar els efectes negatius de l'exclusió. Cada comunitat feia una cosa diferent. Fins i tot en una mateixa ciutat, un centre feia coses diferents del del costat", ha assenyalat.

Un 73% dels casos recollits per la xarxa procedeixen d'autonomies on hi ha programes sanitaris o normativa autonòmica específica per donar cobertura a les persones excloses per la reforma sanitària, segons l'informe presentat aquest dijous. Una cosa que, segons el parer de Martín, exemplifica el caos que provocar el reial decret 16/2012.

Reder ha documentat 109 menors d'edat a qui es va denegar l'assistència sanitària, 232 incidències a urgències (que inclouen des de negació d'atenció fins a intents de cobrament) i 78 dones embarassades que han vist vulnerat d'alguna manera el seu dret a ser assistides, és a dir, incompliments del reial decret aprovat per l'anterior ministra de Sanitat, Ana Mato. Són problemes, han explicat representants de Reder, de confusió i de falta d'informació que han patit els mateixos treballadors dels centres de salut.

El ministre actual, Alfonso Alonso, va presentar fa 15 dies a les comunitats autònomes un pla per homogeneïtzar en totes l'atenció que s'ofereix als immigrants en situació irregular. Les organitzacions que formen part de Reder creuen que no és suficient. "L'única consistent és el retorn de la sanitat universal", ha dit Martín. La vicepresidenta de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (Semfyc), María Fernández, també ha demanat la "derogació" d'aquesta normativa.

Sense tràmit parlamentari

El reial decret 16/2012 es va tramitar sense debat parlamentari. El Govern espanyol va adduir que era urgent aprovar-lo per saltar-se el tràmit al Congrés dels Diputats. L’Executiu central mai va presentar estudis previs que justifiquessin la posada en marxa ni ha elaborat posteriorment informes sobre l'estalvi que ha generat o les conseqüències en la salut de la població.

Ni tan sols es coneix el nombre de persones afectades, ja que durant aquests tres anys el Govern espanyol ha ofert xifres diferents. Un document oficial enviat a Brussel·les l'abril del 2013 va quantificar que 873.000 targetes d'estrangers residents a Espanya havien estat donades de baixa. Es desconeix quants eren ciutadans de la Unió Europea o persones sense recursos procedents de països tradicionalment migratoris. El Ministeri de Sanitat segueix assegurant que no ho sap.

No és turisme sanitari

Tant Martín com Fernández van demanar que no es confongui l'atenció sanitària a immigrants en situació irregular o a persones que no tenen recursos econòmics amb el turisme sanitari. Tallar d'arrel amb la pràctica d'alguns estrangers sense problemes econòmics que preferien operar-se o seguir algun tractament a Espanya va ser una de les justificacions que va donar el Govern espanyol per aprovar el reial decret i l'única que repeteixen actualment els responsables de Sanitat.

No obstant això, el 2012 l'exministra de Sanitat Ana Mato va justificar el canvi que deixava fora del sistema a qui no tingués residència legal a Espanya, adduint els abusos d’aquella gent que porten aquí els familiars exclusivament per rebre tractaments mèdics. Mato també va reconèixer que esperava estalviar uns 500 milions d'euros amb la mesura. Aquell suposat estalvi no s'ha avaluat mai. Els experts en salut pública i economia de la salut afirmen que és menys eficient, i per tant més car, no fer seguiment en assistència primària, que inclou la prevenció, i deixar que els problemes de salut s'agreugin fins que entrin al sistema per la via de les urgències.