Espanya guanya França en la pròrroga i accedeix a la final de l’Eurobasket

Pau Gasol lidera la selecció amb 40 punts i 11 rebots en un partit agònic

Pau Gasol celebra una cistella. Ampliar foto
Pau Gasol celebra una cistella. EFE

Pau Gasol serà sempre el campió del món, el campió d’Europa, el campió de la NBA, però en aquella mateixa vitrina quedarà per sempre la superba actuació amb què va assaltar ahir dijous el santuari francès. Una victòria colossal que dóna a Espanya l’accés a la final de l’Eurobasket, el bitllet pels Jocs Olímpics i un triomf que li retorna el domini contra un rival que l'havia malferit en l'anterior Europeu i en l'últim Mundial.

Espanya li va pagar amb la mateixa moneda França, després d'aquella derrota tan dolorosa i traumàtica per a l'equip espanyol a Madrid davant gairebé 15.000 espectadors. Aquesta vegada, amb un equip minvat per les baixes, en un pavelló monumental i amb 27.000 espectadors en contra, Espanya es va sobreposar a totes les dificultats i a la millor generació de jugadors de la història de França.

ESPANYA, 80; FRANÇA, 75

Espanya: Llull (7), Pau Ribas (0), Rudy Fernández (7), Mirotic (7), Pau Gasol (40) –equip inicial; Sergio Rodríguez (15), Felipe Reyes (2) i Claver (2).

França: Parker (10), De Colo (14), Batum (14), Diaw (5), Gobert (8) –equip inicial; Lauvergne (11), Fournier (3), Pietrus (0) i Gelebale (10).

Parcials: 17-20, 15-13, 16-23, 18-10 i en la pròrroga 14-9.

Àrbitres: Khristodulu (Grècia), Rizhik (Ucraïna) i Rocha (Portugal). Van eliminar Gobert per faltes personals (m. 43).

Estadi Pierre Mauroy de Lilla. 26.992 espectadors.

El triomf va resultar tan exigent, tan agònic, que va necessitar una pròrroga. Pau Gasol va rematar-lo amb una última cistella, el seu punt número 40, el seu rècord personal amb la selecció, a més d'11 rebots i tres taps. I Espanya es va sobreposar a tot, a les accions de força de l'equip francès, a dos errors que van propiciar el triple de Batum, que va forçar la pròrroga i també va posar fi a la sort que en tantes fases del partit li va faltar. Una innocent falta de Claver va estar a punt de donar a Batum una nova oportunitat per forçar la segona pròrroga. Però Batum, 18 segons abans del final, va fallar els tres tirs lliures i Pau rematar el partit.

El partit va ser explosiu, trepidant des del primer minut. De Colo va esperonar l'equip francès (6-11). Però la defensa espanyola va començar a confondre França. Les preteses onades ofensives es diluïen quan Parker o De Colo fien un parell o tres de voltes a propet de l'ampolla i no trobaven mans amigues on dipositar la pilota. França va viure del rebot ofensiu i dels desmarcatges successius de Gelabale, De Colo i Parker després.

La persistència de la defensa espanyola, combinada en diferents moments amb zones i alguna pressió fugaç per tota la pista, va confondre sovint els francesos. Espanya es va recuperar de les seves sis fallades en els seus sis primers llançaments de triple i de la segon acceleració francesa (25-31). Pau Gasol va anar percudint al cèrcol francès malgrat l'esforç immens amb què va haver de sobreposar-se a la defensa a la qual el van sotmetre Gobert i Lauvergne.

Un primer triple de Sergio Rodríguez va igualar la contesa a 22 i va fer callar momentàniament l’Estadi Pierre Mauroy. Un segon triple de Rudy Fernández, que el necessitava com l'aigua, limitat com estava a causa de la lesió a l'esquena, va tornar a posar Espanya davant (32-31). El marcador estava al puny.

Les accions es van enterbolir d’una forma en la represa que el joc es va convertir en una successió de rebutjos, pilotes dividides, passades precipitades. Parker, Batum i dues guspires de Lauvergne van il·luminar França enmig de l’embolic (40-51). El moment va començar a ser crític per Espanya. Scariolo va haver de reservar Mirotic, amb tres faltes i una miqueta confús en un paper que li va exigir una conducció excessiva, botar la pilota i passades doblades a l'interior de la zona. L'equip espanyol va tenir diversos atacs que van viure amb prou feines dels tirs lliures de Pau Gasol.

El súmmum del desgavell va ser una acció en què França va llançar quan sonava la botzina, Parker va recollir el rebot ofensiu des de terra i Gelabale la va clavar de tres (40-51). Fos per l'efecte de la zona defensiva o per l’espectacular exigència física que demana fer front a l'equip francès, a l'esquadra de Scariolo va semblar que li faltava oxigen, un rampell de geni. No va fer gairebé cap falta en el primer temps i en el tercer quart les va malgastar cometent-ne un parell a destemps, cosa que va facilitar la tasca de l'atac francès amb tirs lliures. França tenia nou punts d'avantatge (52-61) quan faltaven sis minuts i mig. Va tornar Pau Gasol a la pista després descansar un moment. Falta li feia, perquè a partir d'aquell moment l'equip espanyol va carregar ja per complet el seu joc ofensiu sobre aquest puntal. Li va donar resultat. Va carregar amb quatre faltes a Gobert i Lauvergne i una vegada i una altra va anotar fins a completar la remuntada.

La bogeria del partit va desembocar en una acció paradoxal quan només faltaven 16 segons. Pau va fallar, però Espanya va capturar el rebot de l'atac i Sergio Rodríguez va posar el 66-63 al marcador. Quedaven els 16 segons. Espanya havia encès la metxa. Però Batum va anotar un triple i va enviar el partit a la pròrroga. Espanya no va defallir, Pau Gasol no va fallar, Rudy Fernández va respondre malgrat totes les seves xacres, Sergio Rodríguez va donar empenta i pólvora a l'equip i Llull i Felipe Reyes, nervi i defensa. Així va vèncer Espanya, que estarà en la seva novena final europea. N’ha guanyat dos, el 2009 i el 2011. Aquesta vegada el seu rival a la final de diumenge (19.00, Cuatro) serà el vencedor de la semifinal entre Sèrbia i Lituània i, passi el que passi, Pau Gasol i els seus hauran aconseguit el seu objectiu primordial, estar als Jocs Olímpics de Rio l'any que ve i recuperar la seva supremacia contra França.