Selecciona Edició
Connecta’t

Miserachs, versió ‘collage’

El Macba reprodueix, en un arriscat muntatge escenogràfic, l'homenatge que el fotògraf va fer a Barcelona en un llibre el 1964

Les imatges retallades de les fotografies de Miserachs i projectades en una de les sales del Macba.
Les imatges retallades de les fotografies de Miserachs i projectades en una de les sales del Macba.

El 2011, l'Arena i la Mar van dipositar l'arxiu fotogràfic del seu pare, Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-1998), al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), unes 80.000 imatges, a més de 2.500 fulls de contactes i documentació personal. L'acord, per 25 anys renovables, no comportava cap transacció econòmica –a diferència del que van fer els fills d'Agustí Centelles amb l'arxiu del seu pare el 2009–, però sí que implicava el compromís de restaurar, classificar i digitalitzar el material. També d'exhibir-lo. És el que ha fet el Macba en l'exposició Miserachs Barcelona, un viatge que embolcalla, gairebé literalment, en el temps la Barcelona dels anys seixanta que Miserachs va retratar en la seva obra més destacada: Barcelona, blanc i negre, un fotollibre que reuneix prop de 400 imatges dels carrers de la ciutat en plena transformació i, sobretot, la vida quotidiana dels seus habitants.

A l'exposició, el Macba, en comptes de presentar les fotografies que Miserachs va fer entre els 25 i els 27 anys, ha optat per col·locar còpies, ampliades i disposades en grans murals en forma de collage i projeccions, en un arriscat muntatge escenogràfic, que envolta el visitant i el converteix en un barceloní més –es fa estrany no veure a les fotografies cap turista– que passeja pels carrers de Barcelona de mitjan segle passat.

Un immens mural format per deu fotografies de Miserachs rep els visitants. Il·lustra la geografia de la ciutat i les maneres d'accedir-hi, passant del port a la muntanya. Són vistes generals que donen pas a la perifèria de Barcelona i als edificis que començaven a ocupar aquesta zona de la ciutat de l'extraradi. Després, una dels carrers (formada per grans instantànies de diferents zones de la ciutat) plenes de gent, i més tard, una mena d'àgora en la qual es projecten, retallades sobre un fons de colors canviants, les figures de molts dels barcelonins que Miserachs va immortalitzar amb la seva Leica. S'hi poden veure grups d'humils dones o nens, amb senyores a l'última moda cenyides en faldilles de tub, guàrdies urbans i serenos, treballadors i zones d'oci i diversió. Al final, en una gran pantalla es projecta, pàgina per pàgina, el llibre que va publicar Editorial Aymà i que va ser un èxit de vendes, ja que el va reeditar en tres ocasions i ha acabat sent un objecte de culte i un llibre molt buscat en les llibreries d'ocasió.

"Les imatges estan vives", ha remarcat el comissari i especialista Horacio Fernández, que ha aventurat que les exposicions de fotografies han de tendir més cap a aquest tipus de muntatge que no pas a mostrar les imatges originals. "És una lectura estètica, històrica i sobretot emocional”. Es tracta, segons el comissari, d'una espècie de "conte, amb imatges en què, en paraules de Miserachs, no hi passa res, la imatge sembla que s'ha captat a l'atzar, ja que funcionen amb el context del llibre". Per això, no hi ha rètols explicatius sobre quin carrer o zona de la ciutat estem veient.

“No sé si a ell li agradaria”

El muntatge, que impactarà més d'un, va rebre ahir poques lloances de la germana del fotògraf. Toni Miserachs va assegurar que se sentia sorpresa, sobretot per la tercera sala, en la qual es projecten les figures que va fotografiar el seu germà retallades. També trobava a faltar que no s'exposessin fotografies "en el format en el qual estic acostumada a veure-les, deu ser que sóc gran", comentava irònica. Fins i tot va arribar a assegurar: "No sé si a ell li agradaria", referint-se al seu germà. Tampoc confia que millori la cosa quan al novembre s'inauguri a la sala contigua, tal com va anunciar el gerent del Macba, Joan Abellà, una exposició que mostri l'arxiu complet de l'artista, que ja ha estat digitalitzat i estudiat en profunditat al Centre d'Estudis i Documentació del museu.

Amb motiu de l'exposició, el museu i l'editorial RM han coeditat dues versions del llibre i han organitzat un seminari internacional sobre fotollibres i museus previst per al mateix mes de novembre.