Selecciona Edició
Connecta’t

Quatre anys d’austeritat

Mas ha rebaixat la despesa un 20% durant les seves dues legislatures per contenir el dèficit al mateix temps que el deute s'ha incrementat un 87%

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell.
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell.

L'austeritat ha guiat la política fiscal i financera de la Generalitat en les dues legislatures d’Artur Mas. La recepta de l’Executiu català per redreçar les finances públiques els últims quatre anys ha consistit en un cop de tisora de la despesa pressupostària del 20%, un augment de la pressió fiscal i una política de privatitzacions accidentada. Amb aquestes mesures, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha rebaixat el dèficit públic en 3.948 milions d'euros. La reducció d'aquest desfasament va ser constant entre el 2011 i el 2013, però va tornar a incrementar-se el 2014 després que els plans de privatitzar les depuradores de l'àrea metropolitana de Barcelona s’esvaïssin per l'oposició dels alcaldes.

La recepta de CiU es basa en retallades, privatitzacions i la pujada de tributs

En la legislatura passada, el Govern de CiU va haver de compaginar el control que el Ministeri d’Hisenda exercia sobre les seves finances mitjançant el repartiment dels objectius de dèficit –que carregaven el gruix de l'ajust sobre les comunitats– i els crèdits de el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) amb el canvi de soci parlamentari. Després dels comicis del 2012, CiU va decidir trencar amb el PP i pactar amb ERC els comptes públics. Els convergents van haver d'assumir les exigències d’ERC de recuperar l'impost de successions –que havia suprimit després de considerar-lo “confiscatori”–, a instaurar l'impost sobre els dipòsits bancaris que CiU sempre s'havia negat a implantar o bé diverses taxes ambientals. Alguns d'aquests tributs no han entrat mai en vigor ja que han estat recorreguts pel Govern central davant el Tribunal Constitucional.

L'any passat el dèficit va escalar d’un 1,96% a un 2,58% del producte interior brut (PIB) per la política de privatitzacions i pel retard que experimenten les comunitats a beneficiar-se de la millora de la recaptació tributària a causa del sistema de bestretes. Això explica part de l'escalada del deute públic de la Generalitat, que en el primer semestre del 2015 va ascendir, segons el Banc d’Espanya, a 66.813 milions d'euros, equivalent a un 32,8% del PIB. Això significa que durant l'època d’Artur Mas el deute s'ha incrementat un 87,5%. La meitat d'aquest deute està contret amb l’FLA, cosa que és una arma de doble tall: si bé augmenta la dependència respecte a l’Administració central, també ha permès rebaixar els interessos del deute per primera vegada en la legislatura, dels 2.077 milions del 2014 a 1.713 milions el 2015.

La tresoreria de la Generalitat ha estat sotmesa, a més a més, a dures tensions els últims anys. Els hospitals concertats, les farmàcies o les entitats socials han sofert els retards en els pagaments de l’Executiu català. La morositat de l’Administració catalana ha anat creixent aquest any, de manera que, segons el Departament d’Economia, ja paga a 92,2 dies els proveïdors. L'àrea de Salut és la que més triga a abonar les factures (100,9 dies), mentre que Ensenyament paga només sis dies més tard del que hauria de fer-ho.

El pressupost de la Generalitat s'ha incrementat aquest any un 5,6%, encara que gairebé tot aquest augment se’l menja la recuperació de la paga extra dels treballadors públics. Si s'exclou la pujada dels costos salarials i l'efecte d'integrar en els comptes algunes empreses públiques, la despesa amb prou feines augmenta un 0,4%. No obstant això, Mas-Colell s'enfronta a una reducció del dèficit d’un 2,58% a un 0,7% del PIB. Per quadrar el sudoku, el conseller va incloure tres partides subjectes a negociació amb l’Estat –que aquest li va negar de seguida– i que en el pla d'ajust presentat a Hisenda va canviar per més privatitzacions. De fet, el pla presentat el juliol passat preveu que aquestes operacions permetin ingressar 1.663 milions. Fins ara, no obstant això, les vendes han suposat més un problema que una solució: la Generalitat es va malvendre Tabasa i ja ha sofert diversos revessos judicials per ATLL, que podrien costar fins a 326 milions d'euros.

 

Propostes de les candidatures al 27-S

Junts pel Sí. La candidatura assenyala que amb la secessió no serien necessàries més retallades. Lluita contra el frau. Creació de la Hisenda pública, un banc central, organismes reguladors i un banc públic.

Unió. Negociació d'un concert fiscal per a Catalunya. Lluita contra el frau fiscal. Clàusula en els contractes públics per evitar treballar amb empreses ubicades en paradisos fiscals.

PSC. Modificació dels impostos de successions i patrimoni. Creació d'una oficina neutral de pressupostos.

PP. No sortir de l'euro. Reducció del tram autonòmic de l'IRPF. Supressió de l'impost de successions. Eliminació de l'impost de patrimoni.

Catalunya Sí que es Pot. Posar fi a l'austeritat i les retallades. Gestió pública dels serveis. Reforma fiscal i financera tenint en compte criteris de justícia social.

Ciutadans. Lluita contra el frau fiscal. Rebaixa del tram autonòmic de l'IRPF. Reforma de l'impost de successions i patrimoni.

CUP. No pagar el deute il·legítim. Parar les privatitzacions. Nacionalització dels sectors estratègics. Prioritzar la despesa social.