_
_
_
_
_

Barcelona culpa l’Estat del problema del ‘top manta’

Laia Ortiz assegura que el Consistori afronta un problema derivat de l’absència de polítiques en immigració del Govern espanyol

Alfonso L. Congostrina
Membres de la Guàrdia Urbana, després dels aldarulls entre policies i manters.
Membres de la Guàrdia Urbana, després dels aldarulls entre policies i manters. C. RIBAS

Laia Ortiz, la tinenta d'alcalde de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, ha culpabilitzat l'Estat de no donar una “resposta social a les persones immigrades”, fet que, segons la regidora, ha generat problemàtiques com la del top manta. “Han aniquilat les partides pressupostàries relacionades amb la immigració, la llei d'estrangeria no dóna una resposta social a un problema que afecta la majoria de les ciutats d'Europa”, ha sentenciat la tinenta d'alcalde.

Laia Ortiz ha fet aquestes declaracions aquest dijous al matí durant la presentació de l'informe Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona, un document amb el qual pretenen abordar el fenomen de la venda ambulant a la ciutat tot i que admet que no “podrem eradicar-lo” ja que el fenomen és complex i transcendeix els límits municipals. La titular de la cartera municipal de Drets Socials ha anunciat que augmentarà el nombre de mediacions amb els venedors i intentaran inserir laboralment els manters utilitzant estratègies com la creació de cooperatives. A més, s'ha “creat un equip d'estudi per veure com s'ha afrontat el problema de la venda il·legal en altres ciutats europees”.

Ortiz no ha estat l'única que ha criticat la inactivitat de la resta d'administracions. Jordi Samsó, gerent de Seguretat del Consistori, ha intervingut en la presentació per alertar que si institucions com l'Agència Tributària detectessin l'entrada a la ciutat de segons quines mercaderies, els venedors il·legals no tindrien peces per vendre.

La titular de Drets Socials del Consistori ha estat rotunda en afirmar que no hi ha “màfies darrere de la venda ambulant”. Ortiz creu que hi ha grups organitzats relacionats amb el tràfic de persones que porten a Espanya aquests immigrants i també hi ha bandes vinculades a la falsificació de mercaderies. Productes que posteriorment compren els venedors ambulants que, segons la regidora, “no estan estructurats de cap manera”.

Després de l'estudi, la regidora assegura que hi ha prop de 400 venedors ambulants permanents a la ciutat però que aquest nombre s'amplia en èpoques de més turisme. Els autors de l'estudi han entrevistat 213 venedors, el 83% dels quals han residit a la ciutat durant una estada mitjana de quatre anys. Ortiz pretén que aquests “veïns nostres” accedeixin als serveis i recursos municipals ja que només el 9% fan ús dels centres socials i només un 38% utilitzen el Sistema Català de Salut.

L'estudi distingeix entre els venedors ambulants indoasiàtics (uns dedicats a la venda de souvenirs i d'altres que s'han especialitzat en la venda il·legal de llaunes de cerveses), subsaharians (especialitzats en la venda de productes falsificats i d'imitació) i africans (que solen vendre productes recuperats dels contenidors).

Ortiz assegura que la pressió policial continuarà present però asseguren que el Consistori no es recolzarà exclusivament en la Guàrdia Urbana de Barcelona per abordar el problema.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_