Selecciona Edició
Connecta’t
POTI-POTI

28-S, donant voltes a l’endemà

Creixen les hipòtesis sobre què pot passar després de les eleccions i recomanacions sobre com han d’actuar els guanyadors

Cartells electorals.
Cartells electorals. AFP

L’endemà. Què passarà el 27-S ho miren d’esbrinar les enquestes. El pronòstic demoscòpic apunta a una majoria absoluta d'escons, no de vots, per a la suma de Junts pel Sí i la CUP. La darrera és de Telecinco, que dóna a Junts pel Sí entre 65-66 escons i 10 a la CUP (48,5% dels vots entre tots dos). Diferents són els resultats d'una altra. Avui La Razón en publica una. Catalunya dividida en mans de Podem, titula. I és que, segons les seves xifres, la suma de candidatures independentistes donaria 64 escons. “L’independentisme”, anuncia, “patiria una dura derrota que obligaria Mas a abandonar la política i obriria en canal CDC". El diari ajunta els escons de tots els altres, del PP a Catalunya Sí que es Pot, que tindrien 71 escons “per desbancar els secessionistes”. Això sí, admet, es tracta d’un escenari molt poc previsible ara, però obert a la incògnita de les eleccions generals.

Sobre què passarà el 28-S, les hipòtesis es disparen. Ignasi Guardans, nét de Cambó, té clar que no veurem la república catalana. I això ho saben, diu, fins i tot els qui juguen impunement amb la bona fe i la il·lusió de milers de ciutadans. “Però això no significa que no passarà res. Ens dirigim sense fre a una profunda crisi constitucional [...]. És temps que Espanya s’atreveixi a actualitzar el software i a renovar part del hardware”. Joan Tapia titula un article seu dient que l’embolic seguirà. La hipòtesi més conflictiva, diu, és que l’independentisme tingués majoria absoluta de vots i escons. Aniríem a una independència exprés i a un xoc amb la legalitat espanyola. En el cas més probable, majoria d’escons sense majoria de vots de l’independentisme, si s’analitzen com eleccions autonòmiques, Mas hauria de governar sense desbordar el marc legal. Si es veuen com un plebiscit, Mas hauria perdut i ”hauria de dimitir”. Però com que la lectura que faria Mas seria doble (“va convocar plebiscitàries per mobilitzar i trencar la legalitat, però dirà que ha guanyat perquè legalment eren autonòmiques”), tornarà a desafiar la legalitat (“no és un comportament ni honest ni coherent”). I, en aquest cas, escriu l’articulista, és possible que l’independentisme, si els radicals el deixen, renunciï a la DUI i torni a exigir un referèndum. "En aquest escenari el PP i el PSOE haurien de plantejar-se els riscos econòmics i morals d’una eternització del conflicte".

A Ara o mai!, creuen que “els grans empresaris intentarien que després del 27-S es formi un Govern tan homogeni com sigui possible, on les conselleries clau siguin controlades per Mas, i no pels seus socis electorals, amb l’objectiu de contrarestar la pressió que puguin exercir sobre el president si els sondejos es confirmen, i mentrestant esperaran que a les generals millori la situació econòmica i sigui possible obrir una via de diàleg amb Madrid, que ara veuen impossible”.

Ignacio Camacho (Abc, 17 setembre) afirma que si l’aventura independentista descarrila a les urnes, Mas estarà liquidat. Però si triomfa té dos riscos: “que l’amortitzin els seus mateixos companys de viatge i haver de seguir endavant amb el deliri suïcida que ha plantejat”.

La visió del Cercle. El Cercle d’Economia, més que fer auguris, proposa models de conducta. En cas d'una victòria de les forces independentistes, avisa que no es poden admetre ruptures de la legalitat i proposa un referèndum acordat, però si guanyen els contraris, no podrien interpretar que es tracta d’un suport a l’actual situació. “A Catalunya hi ha un desig àmpliament majoritari de millora de l'autogovern”. El document va ser objecte de debat intern entre dues visions que s’han identificat amb les d’Anton Costas, president del Cercle, i l’empresari Artur Carulla. Qui ha guanyat? Per Manel Manchón, Costas ha aconseguit impulsar el missatge principal, que la possible majoria absoluta de la llista independentista "no justificaria cap canvi en l’estatus jurídic entre Catalunya i Espanya”. Per José Antich, que veu aquest lobby “en hores baixes”, "el document resultant finalment aprovat és equidistant entre les diferents sensibilitats del Cercle, lluny de l’agressivitat sintàctica manifesta amb les forces sobiranistes de l’esborrany inicial que va voler imposar Costas. Els uns (els unionistes) posaran l’accent en el paràgraf que assenyala que la victòria de les forces independentistes el 27 de setembre no pot donar pas a un procés unilateral d’independència [...]. Els altres (els sobiranistes) aplaudiran que al text que s’ha donat a conèixer s’exigeixi al Govern espanyol que, si es produeix aquesta victòria a les urnes, es compleixi el principi democràtic de la Constitució, que obliga els poders públics a trobar una via legal i acordada per celebrar una consulta”. La Vanguardia, diari que Antich ha dirigit, editorialitza que el debat previ viscut per aquesta organització no prova una fractura al seu si. “Nosaltres preferim valorar-ho d’una altra manera: com un reflex més de la dialèctica que es produeix a la societat catalana davant del repte independentista” i acaba dient que el document aprovat sintonitza amb la seva línia editorial “que advoca pel diàleg i la cerca d’acords dins del marc legal”.

Coses de candidats. El Diari de Girona explica que Lluís Llach, en un debat sobre propostes per a les comarques gironines, es va abstenir de comentar algun tema admetent que es trobava “fora de joc” a l’hora de parlar del programa per al territori. Segons Llach, “no hi entraré perquè no en tinc ni idea, però estem discutint engrunes, i el que hem de fer és fundar un nou Estat on l'obsessió sigui estar al servei de la ciutadania”.

Més d’un candidat ha ballat als mítings. Però no n’hi ha prou. Cal cantar. Ho ha fet Lluís Rabell. Es veu en un vídeo penjat a YouTube.