Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Mas, aïllat

Líders i tractats globals exclouen el sobiranisme de les institucions

Obama s'adreça al rei Felipe VI al despatx oval de la Casa Blanca aquest dimarts.
Obama s'adreça al rei Felipe VI al despatx oval de la Casa Blanca aquest dimarts. EFE

La campanya del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i els seus socis per aconseguir suports internacionals al seu projecte d'independència s'ha trobat en els últims dies amb una sonora bufetada d'alguns dels líders mundials més importants. La declaració de dimarts del president dels Estats Units, Barack Obama, en presència del rei Felip, s'afegeix a les dels dirigents d'Alemanya, Angela Merkel; del Regne Unit, David Cameron, i d'altres punts que defensen una Espanya “forta i unida”, en contraposició a “feble i desunida”.

Editorials anteriors

Els avisos llançats des de fa diversos anys pels responsables de la UE (“Un nou Estat independent es convertiria en un tercer Estat respecte a la Unió”, Herman van Rompuy, desembre del 2013), no van impedir que els defensors de la secessió mantinguessin la il·lusió d'una Catalunya independent dins de la Unió Europea sobre la base de mentides o mitges veritats. Fa mesos que sentim quimeres sobre el bon veïnatge del suposat nou Estat català amb Espanya en el marc de la UE, les Nacions Unides o el Banc Central Europeu. I totes han estat desmuntades amb raons de pes des de les institucions al·ludides.

Aquestes raons queden exposades amb claredat i contundència en un informe elaborat per la Fundación Alternativas el contingut de la qual avança avui EL PAÍS. Amb el títol de Cataluña ante la Unión Europea: las consecuencias jurídicas de la independencia, el document descriu la situació d'aïllament internacional a la qual volen conduir als catalans els partidaris de la secessió respecte d'Espanya.

L'informe de la fundació, vinculada al PSOE, analitza quines serien les conseqüències jurídiques inevitables d'una separació de Catalunya de l'Estat espanyol, des de la pura legalitat europea; sense interpretacions esbiaixades, sinó basant-se únicament en els tractats que regeixen aquests organismes internacionals.

Els autors de l'informe es plantegen quatre preguntes: Catalunya seguirà a la Unió i en altres organitzacions internacionals després de declarar unilateralment la independència? Una Catalunya independent seria reconeguda com a Estat per la Unió Europea per no sortir-ne? Una Catalunya independent deixaria de pertànyer al Banc Central Europeu, a l'eurosistema i a l'euro? I una Catalunya independent seguiria a l'espai europeu de lliure circulació de persones?

Després d'una explicació detallada i documentada als tractats europeus, el document respon amb un no a les preguntes una, dues i quatre, i un sí a la tercera. O, el que és el mateix, que una Catalunya independent sortiria automàticament de la UE, hauria de posar-se a la cua per tornar, deixaria de pertànyer al club dels països de l'euro i perdria els avantatges de ser membre europeu quant a circulació de persones, mercaderies i capitals. En poques paraules: la Catalunya independent de Mas estaria aïllada dels seus actuals socis europeus.

De res han servit els intents de diplomàcia internacional de la Generalitat per aconseguir suports a les principals places mundials, ni les bravates posteriors d'alguns dels líders de Junts pel Sí demanant arguments que desmuntin la seva visió d'una Catalunya independent, membre número 29 de la UE. No es tracta d'arguments, sinó d'informació: els tractats de Maastricht, Amsterdam, Niça i Lisboa, que estableixen les normes i els procediments d'entrada i sortida a la Unió, desmunten la proclama secessionista.