Selecciona Edició
Connecta’t

L’onada migratòria vira cap a Croàcia davant la dura repressió hongaresa

La policia hongaresa ha interceptat 366 refugiats per travessar il·legalment la frontera

Un grup de migrants camina prop de la frontera entre Sèrbia i Croàcia, el 16 de setembre del 2015.
Un grup de migrants camina prop de la frontera entre Sèrbia i Croàcia, el 16 de setembre del 2015.

Centenars de refugiats van arribar aquest dimecres des de ben entrada la matinada a Sid, una localitat sèrbia i pas fronterer cap a Croàcia. La majoria dels que van baixar dels busos provenia del nord-est de Sèrbia, d’Horgos, un punt de pas cap a Hongria ara tancat. Allà les forces de seguretat hongareses van llançar aquest dimecres gasos lacrimògens per frenar els intents de creuar la tanca de grups apostats en territori serbi. La tossuderia hongaresa ha propinat una forta garrotada a l'èxode de migrants. “No estic trist, però sí decebut”, deia el Saïd, sirià de 19 anys, a pocs metres de trepitjar Croàcia.

L'escena era la següent: arribava un autobús, descarregava mig centenar de refugiats, aquests eren dirigits cap al camí de terra, entre els camps de panís, i dos quilòmetres després −tot això a peu encara en territori serbi− travessaven una mena de frontera traçada per tres furgonetes de la policia croata. El degoteig de refugiats, durant gran part del dia d'ahir, va ser regular, fins i tot lent. Però segons fluïa la informació durant la tarda sobre la conveniència de creuar Croàcia per seguir el camí que un dia abans havia tallat Hongria, l'afluència de busos que arribaven a Sid carregats de refugiats i immigrants va anar in crescendo. “Quants autobusos vénen?”, preguntava a un agent croat un reporter que acabava d’aterrar. N’acabaven d'arribar quatre. “Quatre?!”, va exclamar. El tap a l'encreuament fronterer era qüestió de temps.

Si alguna cosa ha demostrat l'èxode de refugiats que recorre Europa és que vol arribar a la seva destinació. Si tanquen un pas, com el d’Hongria, els que es dirigeixen al nord intenten obrir-ne un altre al llarg de la frontera oest. Si per aquí no hi ha manera, truquen a la porta d'un altre país. I ara li ha tocat a Croàcia, que, segons va dir ahir el seu primer ministre, Zoran Milanovic, donarà via lliure als refugiats que vulguin seguir el seu camí, previsiblement, cap a Eslovènia.

El sirià Saïd no entén com s'ha arribat fins a aquest punt. Mentre caminava aquest dimecres cap al pas fronterer va enxampar un periodista hongarès, al marge d'un dels camps de panís, i li va preguntar: “Per què el teu país fa això?”. No hi havia resposta. Així que va murmurar: “El teu primer ministre és un racista”.

La història del Saïd és la història recent del seu país. Cursava estudis d’Economia a Latakia, el bressol de la família del president Baixar al-Assad i de la poderosa minoria alauita, secta del xiisme. “És encara el lloc més segur de Síria”, insisteix el Saïd. Però la guerra i el control “mafiós” que els alauites imposen a la província costanera −“cinc famílies ho controlen tot”, reitera el jove sirià− el van fer marxar. Ell és sunnita, però viatja amb un amic alauita.

Zona minada

Cap a les cinc de la tarda, el Saïd va arribar a l'encreuament final del camí que separa, entre terres de cultiu, Sèrbia i Croàcia. Com tots, va ser introduït en un dels tres furgons policials que esperaven l'arribada dels transeünts i traslladat al poble de Tovarnik, ja a Croàcia.

Les autoritats croates van enviar aquest dimecres un grup de desminat a la zona fronterera per assegurar-se que les àrees minades des de la guerra dels noranta estan degudament senyalitzades. Pel camí avançava un altre grup de sirians, arribats d’Alep, un dels fronts més calents de la guerra. Les seves cares eren un fidel reflex de la saturació. En canvi, al Majid, de 17 anys, i al Mustafa, de 14, el somriure no els cabia a la cara. Anaven tan de pressa que la policia va haver de cridar-los l'alto perquè no es passessin de llarg.

A les sis de la tarda, el centre d'acolliment improvisat a Tovarnik estava abarrotat. La seva capacitat és de mig miler de persones i tenia al seu interior, a l'espera de registre, 450 refugiats. D'aquí, en un degoteig constant, autobusos noliejats per les autoritats croates portaven els registrats fins a un campament a Jezêvo, a uns 200 quilòmetres, als afores de Zagreb, la capital. I si les paraules del primer ministre Milanovic es compleixen, d'aquí prosseguiran cap a Eslovènia.