Selecciona Edició
Connecta’t

Obama i els hermeneutes

Tot i que la frase del president dels Estats Units és curta, les interpretacions són barroques

El rei Felip i el president Obama.
El rei Felip i el president Obama. EFE

"Forta i unida". La frase pronunciada ahir pel president dels EUA, Barack Obama, és curta. Va dir que volia “una Espanya forta i unida”. Però, tot i aquesta brevetat, avui s’ha disparat l'hermenèutica. A TV3, aquest matí, es preguntava als telespectadors com s’havia d'entendre. Les portades dels diaris de Madrid i Barcelona, totes, porten el tema. La majoria reprodueix al titular la frase –que té una variant a El Mundo (“forta i unificada”)–. Dues excepcions. L'Ara titula “L’ofensiva diplomàtica espanyola arriba a la Casa Blanca” i El Punt Avui diu que “Catalunya entra a la Casa Blanca”. Els editorials radiofònics també ho han tractat. Mònica Terribas ha assegurat que la frase permet múltiples interpretacions. “Els Estats es protegeixen. Si Obama té necessitat de reivindicar la unitat en vigílies del referèndum d’Escòcia i de les eleccions catalanes vol dir que Obama ha entès el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions. Efectivament, o caixa o faixa, també per a Obama”.

Jordi Basté a RAC1 creu que el Govern espanyol ja té una frase. “A partir d’aquí els detalls que vulgueu”. “Obama no ha llançat cap plaga d’Egipte, cap amenaça, simplement un desig legítim passat per la maquinària de la diplomàcia amb els interessos de dos Estats que ja existeixen. El debat català ja s’ha escampat pel món, no és, com va dir aquell, un problema domèstic”. TV3, ahir a la nit, va donar la versió de la Generalitat. Van entrevistar Roger Albinyana, secretari d’Afers Exteriors. Amb un concepte propi de la jerarquia informativa, primer li van preguntar sobre la seva compareixença informativa davant d’una comissió del Parlament belga i, després, sobre Obama. Sobre la famosa frase, Albinyana creu que “va en la línia del que demana el poble de Catalunya, que el 27-S sigui considerat un plebiscit (...) El procés ha arribat al punt més alt que podia arribar” en l'aspecte diplomàtic. Albinyana va atribuir el “regal” de la frase a la pressió “grandiloqüent” del Govern espanyol, al fet que la maquinària de l’Estat ha treballat de valent per aconseguir-la. “Hi ha una xarxa d’interessos bilaterals i jo hauria fet el mateix”. A l’espai d’humor del programa de la Terribas, Els minoristes, han traduït i donat el sentit ocult de les paraules d’Albinyana: “ara hem de fer filigranes per capgirar” les paraules d’Obama “i que sembli que ens van a favor. Les paraules es poden reforçar fins que facin dir el que tu vols”. També li han preguntat a Soraya Sáenz de Santamaría quant havia costat al Govern espanyol. La vicepresidenta ful del programa declara que van oferir a Obama incentius extres, com dues bases militars més, un xalet a Torrevieja o una caixa de sorpreses.

Carlos Herrera a la Cope subratlla que “una pinzellada teva val per tot el mur de Berlín pintat”. “Una Espanya unida vol dir el que vol dir” i recorda que també ho han dit Cameron i Merkel, que estan amb l’Espanya unida “i és raonable que no estiguin amb uns senyors que es llancen a una aventura il·legal”. A El Diario recullen unes declaracions del ministre Méndez de Vigo: “Haurien de prendre nota els que no volen escoltar aquestes paraules, són de sentit comú”. Antoni Bassas, a l’Ara, escriu que els Estats no tenen amics, tenen interessos, i que si Rajoy demana una frase a Obama, el Govern americà trobarà la manera.

A més d’un informatiu radiofònic, se cita la crònica de Marc Bassets a aquest diari. Quan, al final, va preguntar al president si havia parlat de Catalunya amb el Rei, Obama “va respondre: 'Gràcies”.

Roca i Unió. Una altra notícia que ha rebut comentaris ha estat la participació de Miquel Roca a un acte electoral d’Unió. A Nació Digital, no els ha agradat. Ho escriu Pere Gendrau: “El que va fer Miquel Roca va ser un paperot. I es pot dir així de clar perquè no es tracta de cap nouvingut a la política. (...) Roca és, ara mateix, l'antagonista perfecte d'un Artur Mas a qui tota la beautiful people de l'entorn convergent li ha girat l'esquena. Mentre el número quatre de Junts pel Sí ha optat pel camí difícil, pel camí d'escoltar el que diu el carrer, Roca ha optat per escudar-se darrere les poltrones del voltant del Turó Park”. En canvi, per Victoria Prego (El Mundo, 16 setembre), tot i que Roca va explicar que hi era per amistat i per la vinculació familiar amb Unió, “no ens hem d’enganyar”. I recorda la “traumàtica experiència” de l’Operació Reformista que va encapçalar l’any 1986, amb el suport de Pujol i que va ser un fracàs. “Però els plantejaments i vocació d’aquell partit de tan curta vida haurien estat una aportació molt valuosa” per a aquella Espanya dominada pel bipartidisme. El paper que pretén jugar Unió ara, escriu, té a veure amb el que va voler tenir el Partit Reformista: mateix desig d’un centre entre dos pols que es rebutgen. Però també té les mateixes possibilitats de sortir de les eleccions “amb les mans a la butxaca i amb el cap cot”. Prego fa cas de molts pronòstics demoscòpics, però La Razón ho veu d’una altra manera: Unió, la gran tapada de les enquestes, titula. I fa la hipòtesi que la bossa d’indecisos “augura una sorpresa” en favor d’Unió, que pot mobilitzar el catalanisme moderat.

 

'House of Cat'. Ara que hi ha tanta fal·lera per les sèries, uns ciutadans han agafat la presentació de House of cards, duríssim relat sobre els tripijocs –travetes, corrupcions i fins i tot crims que es fan i desfan al Congrés dels EUA i a la mateixa Casa Blanca hi han fet una careta catalana amb canvi de protagonistes i un nou títol: House of Cat. Una senzilla dolenteria.

MÉS INFORMACIÓ