Selecciona Edició
Connecta’t

Mas esbiaixa els riscos sobre les pensions per atreure els jubilats

El president promet pensions "més altes" malgrat que els experts assenyalen que Catalunya no podria eludir les reformes

Artur Mas en la seva compareixença en un acte del col·lectiu Empresaris pel Sí.
Artur Mas en la seva compareixença en un acte del col·lectiu Empresaris pel Sí. EFE

Convèncer els jubilats dels beneficis de la independència és el principal repte d’Artur Mas en els 10 dies que queden fins a les eleccions. Per això, el president de la Generalitat i número quatre de la candidatura Junts pel Sí no va dubtar ahir a “garantir” les pensions en una eventual Catalunya independent i fins i tot va assegurar que aquestes serien “més altes” perquè la taxa d'ocupació és més alta a Catalunya que a la resta d’Espanya. El candidat va obviar els avisos dels experts, que recorden que sense acord amb l’Estat els primers mesos serien durs i que, així i tot, Catalunya no podria eludir la reforma del sistema.

Si alguna cosa van aprendre els independentistes catalans de la derrota dels seus coreligionaris escocesos en el referèndum d'independència del 2014 va ser que la por de perdre la pensió va ser crucial a l'hora de decidir el vot per a molts jubilats. El 73% dels majors de 65 anys es van inclinar pel no a la independència pel temor de perdre la lliura com a moneda i, en segon lloc, per la qüestió de les pensions. La candidatura d’Artur Mas vol evitar que aquesta por perjudiqui el seu resultat el 27-S i està treballant el discurs sobre les pensions des de molt abans que al juliol s'anunciés l'acord entre partits per crear Junts pel Sí.

Dins de la mitjana

A Catalunya, la taxa d'envelliment des del 1980 s'ha incrementat en set punts, gairebé igual que en el conjunt d’Espanya, i la mitjana d’edat i l'esperança de vida són molt semblants, segons un informe del BBVA.

Catalunya compta amb l'avantatge de tenir la taxa d'activitat més alta (79,2%) i la quarta proporció d'afiliats més alta entre la població de 16 anys. Així i tot, el volum de jubilats fa que hi hagi 1,75 afiliats per pensionista, just a la mitjana espanyola i per sota de Madrid (2,5). La pensió mitjana és la setena més alta d’Espanya, amb 907,2 euros mensuals.

Ignacio Conde-Ruiz, de la fundació Fedea, recorda que es desconeix quants pensionistes que han cotitzat −i, per tant, han generat drets− a Catalunya resideixen en altres comunitats.

El president va presentar ahir les conclusions dels seus assessors en la matèria i no va deixar lloc per als dubtes d'última hora. “Les pensions en una Catalunya independent no només estan més garantides que si ens quedem dins d’Espanya, sinó que també poden ser millors”, va dir. Qui afirma el contrari, va afegir, està contribuint a una “campanya immoral de la por”.

Mas va celebrar un acte amb pensionistes acompanyat dels economistes Oriol Amat i Elisenda Paluzie, que van desgranar les fortaleses de l'economia catalana que, segons les seves tesis, garantirien les pensions. La dada que van oferir és que el sistema de pensions a Catalunya acumula un saldo positiu de 24.126 milions d'euros −3.200 euros per persona− des del 1995; i que en el conjunt d’Espanya en aquest període es va registrar un dèficit de 82.704 milions −1.753 euros per habitant−. El segon argument és que la taxa d'atur a Catalunya ha estat històricament inferior a la mitjana espanyola en uns quatre punts. “Si treballa més gent, les pensions també estan més garantides”, va resumir Mas.

Riscos i reformes

No és la primera vegada que Amat es refereix a les pensions. En una roda de premsa la setmana passada va dir que serien “totalment viables” en una Catalunya independent i va afegir: “Les apujarem”. Però el context de crisi fa que des del 2009 Catalunya arrossegui un dèficit amb la Seguretat Social. Fins al juliol d'aquest any, segons xifres de la Seguretat Social, les cotitzacions van sumar 7.202 milions d'euros, mentre que el cost de les pensions contributives va ser d'11.706 milions, cosa que llança un dèficit de 4.500 milions.

La Generalitat recorda que el sistema espanyol es basa en el principi de repartiment, és a dir, que les contribucions socials van directament a sufragar les pensions. Per cobrir el dèficit, l’Estat recorre al fons de reserva, als Pressupostos o al deute. Els assessors de Mas han elaborat un document en el qual barregen dos escenaris. Si hi ha una separació pactada donen per fet que hi hauria un repartiment de la guardiola de la Seguretat Social, de la qual se servirien immediatament. Si no es fa, els primers mesos serien complicats i haurien de recórrer als Pressupostos, finançat amb els impostos dels ciutadans.

El professor d’Economia de l’Iese Alfredo Pastor dubta que les pensions puguin ser superiors amb la independència. “No hi haurà diferències substancials. Em sorprèn que pugui ser una variable a considerar en el debat”, assenyala. Pastor recorda que les principals variables que influeixen en les pensions són la demografia, la productivitat i l'ocupació. “Catalunya és la mitjana de l'economia espanyola”, agrega.

Ignacio Conde-Ruiz, investigador de Fedea, considera que “Catalunya no escaparà de les reformes perquè té un problema demogràfic com la resta d’Espanya”. “A curt termini, després de superar la crisi, les podria pagar, però s'enfronta a un envelliment i un augment de l'esperança de vida que suposen més despesa”, afirma l'investigador, que considera que el camí hauria de ser “un sistema de pensions europeu” que facilités afrontar crisis regionals o estatals majoritàriament.

MÉS INFORMACIÓ