Facebook, el gran mercat dels traficants d’éssers humans

A Europa poden demanar asil, però el repte consisteix a arribar-hi. Les xarxes socials, sobretot Facebook, s'han convertit per als refugiats en l'alternativa als consolats, que els impedeixen sol·licitar asil des de l'estranger i els obliguen a recórrer als traficants. Encenen l'ordinador o el mòbil i aquí està tot. Preus, rutes, passaports falsos... Facebook és un aparador desmesurat en què els contrabandistes competeixen sense vergonya per rendibilitzar la misèria aliena. Gràcies a la xarxa social són capaços d'arribar a clients situats als racons més remots i devastats del planeta sense cost. Les xarxes socials són una benedicció per als traficants, però també una arma de doble tall. L'intens flux de refugiats que comparteixen a la xarxa informació vital del trajecte els proporciona cada vegada més autonomia per desplaçar-se sense haver de recórrer als traficants.

Al mercat digital dels desesperats és possible comprar tot el que es necessita per començar una nova vida lluny de les bombes. L'oferta és molt variada. El client pot triar viatjar per terra, mar o aire, segons el pressupost. Com més barat, més perillós i més probabilitats de morir ofegat. En total, 2.748 persones han mort o desaparegut des del gener intentant travessar el Mediterrani. L'oferta de trajectes varia des d'un bot de plàstic ple de refugiats fins a un seient d'avió directe a Estocolm o París amb un passaport fals. Els nens viatgen a meitat de preu. Tot apareix detallat a la pantalla, fins i tot els números de telèfon dels contrabandistes, en àrab i a només un clic.

En una pàgina que es fa anomenar El refugi i l'emigració cap a Europa, els traficants especifiquen que en la ruta de Turquia a Rodes, "els nens de més de quatre anys paguen com a mitja persona i els menors de quatre viatgen gratis". En una altra anomenada Entrar il·legalment a Europa, ofereixen l'accés als països de la UE "de forma il·legal i de totes les maneres". En concret, venen viatges diaris a Europa des d'Istanbul. "Només per a clients seriosos", adverteixen. Hi ha també ofertes terrestres. Una d'elles, amb cotxe, des de Turquia fins a Salònica i dues hores a peu. Tot per 2.500 euros.

Una altra pàgina ofereix diverses opcions. La primera, viatjar de Turquia a Grècia per terra, creuant el riu Evros. Des d'Adana fins a Orestíada per 400 euros. Segona opció, fins a Bulgària per 1.500 euros. Un client interessat demana el telèfon al traficant. Un iraquià pregunta quin és l'Estat europeu que accepta iraquians. Un tercer pregunta què passa si posa els peus a Grècia i després viatja a un tercer país. Un altre vol arribar a Noruega o a Finlàndia de la forma més barata. I n'hi ha un altre que adverteix que aquella oferta és una estafa.

Títols universitaris falsos

Però el viatge no és l'únic que està a la venda. A la xarxa es venen tota mena de documents necessaris per començar una nova vida. Una pàgina ofereix "un passaport amb motor que pot recórrer 400 quilòmetres europeus per 400 euros". Un altre, un visat a Suècia per a tota una família "amb segell de l'ambaixada per 30.000 euros i contracte de treball inclòs". Aquest anunciant també exigeix "serietat" als clients. Una altra pàgina ven títol universitaris, de batxillerat, permís de conduir sirià, i fins i tot títols de màster. Es pot triar un de direcció d'empreses amb una qualificació de 79,95%.

El pagament, s'especifica, ha de fer-se en una oficina d'assegurances a Bagdad o a Istanbul. Allà se signa un pagaré, que el traficant cobrarà en el moment acordat, que pot ser, a l'inici del viatge, o quan pugin al vaixell o fins i tot en arribar a la destinació. Habitualment, són els familiars a la diàspora els qui subscriuen el contracte. Tot i així, en general són transaccions sense cap tipus de garantia, en les quals el client se la juga. Arrisca els diners, però també la seva vida. Es posa en mans de desconeguts a qui lliura la seva fortuna i la dels seus familiars. Desenes de sirians entrevistats a Suècia i a Espanya confirmen que hi han arribat pagant a contrabandistes i han invertit tot el que tenien perquè no tenien cap altra manera de fugir. És molt poc freqüent trobar casos de refugiats que hagin arribat pel seu compte.

Els nens viatgen a meitat de preu. Tot apareix detallat a la pantalla

La impunitat i la visibilitat amb la qual operen els traficants sorprèn. Hi ha pàgines que fins i tot pengen el número de telèfon del contrabandista i l'hora i el lloc precís de partida del viatge. "Tens alguna cosa?", preguntava Hussein el cinc de setembre en una. "Sí, demà viatge segur des d'Istanbul". A Europol expliquen que al juliol, van crear l'IRU o unidad de referència d'Internet per combatre el terrorisme en línia, però que en les últimes setmanes aquesta unitat dedica part dels seus esforços a fer "un seguiment de les pàgines en xarxes socials utilitzades per xarxes de facilitadors de la immigració il·legal". Eviten, no obstant això, revelar quines operacions estan en marxa o de quin tipus de pàgines fan seguiment.

Telèfons que salven vides

A Europa, als centres i pisos d'acollida es pot veure els refugiats amb el telèfon a la mà, seguint les notícies del seu país, però també el destí dels familiars que encara estan en ruta. Pot ser que no tinguin ni per menjar, però és estrany veure un refugiat que viatgi sense mòbil. Els telèfons s'han convertit en la peça d'equipatge més valuosa, en autèntics salvavides.

Els telèfons s’han convertit en la peça d'equipatge més valuosa, en autèntics salvavides

Hi ha grups de Facebook on desenes de milers de sirians comparteixen històries de naufragis i fotos dels qui han arribat somrients o fins i tot una d'Angela Merkel amb una llegenda: "La dona més important del món, la mare dels creients". Però, sobretot, intercanvien aplicacions sobre l'estat de la mar o fins i tot l'altura de les onades. S'informen sobre els talls de trens en la ruta, els bloquejos policials o en quin racó de la ruta es pot captar una mica de wi-fi. "Utilitzen també la versió de Facebook que és només text i que no necessita un telèfon intel·ligent", explica Leonard Doyle, portaveu de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

Amb Google Earth, també des del telèfon localitzen les carreteres, intercanvien coordenades i són capaços de fabricar-se rutes a mida sense la necessitat de recórrer als traficants en bona part del trajecte. Per això, la tecnologia suposa alhora una gran oportunitat i una amenaça per al negoci dels traficants, especialment en els trajectes terrestres, ja que al mar, per força han de recórrer a ells per pujar al vaixell. Tot i així, la confusió i la incertesa fan que la immensa majoria dels refugiats opti per posar-se en mans dels anomenats facilitadors, per incrementar les possibilitats d'èxit d'una fugida que marcarà la resta de la seva vida.

Als telèfons, els refugiats, que viatgen amb poques coses, guarden també les imatges de la seva vida anterior, que mostren amb orgull i nostàlgia. Un escultor sirià, per exemple, mostra les seves creacions a Beirut, un pare ensenya el seu poble i la família que ha quedat enrere. A través del WhatsApp van informant des de les diferents etapes del camí. "Acabem d'arribar a Dortmund. Estem bé", escrivia una parella de Kobane, al nord de Síria. Tan bon punt va posar els peus a Alemanya, el jove va canviar la foto de perfil. Ara hi surt amb una camisa malva planxada i un bosc al fons. La verdor nord-europea deixa poc lloc per dubtar que finalment ho han aconseguit.