_
_
_
_
_

Valls invoca la “legítima defensa” per als “necessaris” bombardejos a Síria

El Govern argumenta que és allà on es preparen els atemptats a França

Carlos Yárnoz
Valls pronuncia el seu discurs sobre Síria aquest dimarts a l'Assemblea Nacional.
Valls pronuncia el seu discurs sobre Síria aquest dimarts a l'Assemblea Nacional.YOAN VALAT (EFE)

Avions francesos de l'Exèrcit de l'Aire fan des del passat dia 8 vols de reconeixement sobre Síria, però la decisió de bombardejar aquest territori ja està presa. El primer ministre, Manuel Valls, ha invocat aquest dimarts la “legítima defensa” recollida a la Carta de les Nacions Unides per iniciar els atacs, fins ara limitats a l'Iraq. Valls ha argumentat que l'amenaça gihadista que pateix França “procedeix de zones que controla el Daeix (acrònim de l'Estat Islàmic)” a Síria. “Lluitem contra el terrorisme”, ha assegurat, “i exercim la legítima defensa col·lectiva”.

En sessió extraordinària de l'Assemblea Nacional, el Govern ha deixat clar que són l'activitat terrorista a França –atemptats del gener i set d'avortats fins ara aquest any– i la creixent incorporació de francesos a les files gihadistes –ja se n'hi han enrolat 1.880– els factors nacionals i determinants per a aquesta nova estratègia. A Síria, ha assenyalat Valls, hi ha els “centres de comandament” del Daeix, on s'organitza el reclutament de gihadistes a l'exterior i des d'on s'estructura la propaganda en xarxes socials, “sobretot francòfones”.

Más información
França amplia a Síria els bombardejos contra l’Estat Islàmic
França es prepara per a nous atacs gihadistes
El camí de París a la gihad

Per això, els 12 caces que actuen a la zona es dedicaran primer a “identificar i localitzar” centres del Daeix, per després “estar en condicions de bombardejar sobre sòl sirià”, ha assenyalat Valls, i exercir així la nostra legítima defensa”. Malgrat que el primer ministre no ho ha esmentat, en posteriors intervencions, com la de l'exministra Élisabeth Guigou, hi ha hagut al·lusions a la conveniència de localitzar gihadistes que poden constituir una amenaça directa per a França, és a dir, combatents que poden tornar al país després de combatre a Síria.

Els vols de reconeixement, ha assumit el primer ministre, “es duen a terme a títol nacional, en plena autonomia de decisió i d'acció”. “Només nosaltres triem les zones de sobrevol, només nosaltres triarem els objectius que cal bombardejar. Els bombardejos seran necessaris”, ha afirmat Valls en recordar les mateixes paraules pronunciades dilluns pel president François Hollande.

“Es duen a terme a títol nacional, en plena autonomia de decisió i d’acció”

El ministre de Defensa, Yves Le Drian, ha insistit en la seva intervenció que els atemptats a França són “concebuts” a Síria i Valls ha remarcat: “França està en guerra contra el terrorisme, el gihadisme i l'islamisme radical”.

A l'Iraq, França actua a petició del Govern iraquià. Ara, els bombardejos a Síria estarien emparats, diu l'Executiu francès, en l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides, que diu: “Cap disposició d'aquesta Carta menystindrà el dret immanent de legítima defensa, individual o col·lectiva, en cas d'atac armat contra un membre de les Nacions Unides […]. Les mesures preses pels membres en exercici del dret de legítima defensa seran comunicades immediatament al Consell de Seguretat”.

La majoria dels grups parlamentaris, excepte l'esquerra radical, s'han mostrat favorables al nou pas militar per part de França. El centredreta creu que cal anar més lluny. Algun dels seus dirigents s'ha pronunciat aquests dies a favor de la intervenció de forces terrestres a Síria. “Si fos així, com?”, s'ha preguntat Valls. “Amb els europeus? Qui estaria decidit a emprendre aquesta aventura? Amb els americans? Volen fer-ho?” Per Le Drian, seria “suïcida” que fossin només soldats francesos. Se'n necessitarien, ha dit, “desenes de milers”. Valls sí que ha afegit que París donaria el seu suport a una coalició de països que actuessin al territori.

La guerra, no obstant això, no solucionarà el caos a Síria. “Sense solució política durable, no hi haurà estabilitat”, ha recordat el primer ministre. Per aconseguir-la, França, ha comentat, participarà en negociacions i converses amb totes les parts implicades, incloses Rússia i l'Iran, els aliats del règim de Baixar al-Assad. Amb Al-Assad, no obstant això, no hi ha “ni cap compromís ni cap acord”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_