Selecciona Edició
Connecta’t

La crisi migratòria s’agreuja amb el retorn de controls fronterers

La Unió Europea no aconsegueix tancar un acord per reubicar 120.000 refugiats i la decisió s'ajorna al 8 d'octubre

Refugiados
Un grup de refugiats a l'estació de tren de Munic, a Alemanya.

L'enorme afluència de refugiats que ha sorprès Europa en poques setmanes està posant a prova alguns pilars comunitaris. Després dels passos d’Alemanya, Àustria −recorrent als militars− i Eslovàquia han restablert temporalment els controls a les fronteres interiors, la desaparició de les quals constitueix un dels grans triomfs de la UE. Per primera vegada es produeix una reacció així per qüestions migratòries. La pressió de les fronteres ha aconseguit que els ministres d’Interior hagin pactat el repartiment excepcional de 160.000 refugiats pels països membres, però sense assumir quotes obligatòries, segons han avançat els ministres francès i alemany, encara que els titulars de l’Interior en continuen pactant els detalls.

La decisió alemanya de reinstaurar temporalment els controls per qüestions de seguretat ha provocat un relatiu efecte dòmino en altres països europeus. Cadascun amb el seu propòsit −no necessàriament coincident−, els estats tracten d'alertar del fet que l'arribada massiva de refugiats requereix una resposta coordinada i l'aplicació de regles clares. El moviment alemany el va seguir un anunci d’Àustria del desplegament de militars per assegurar la frontera amb Hongria, un país pel qual la nit anterior havien creuat milers de migrants en direcció a Alemanya. “Si Alemanya aplica controls fronterers, Àustria ha d'aplicar controls de fronteres reforçats”, va assegurar el vicecanceller austríac, Reinhold Mitterlehner, en una conferència de premsa. “I ho farem ara”, va avançar.

La tia d'Ailan demana a Europa que actuï ja

La família d’Ailan, el nen sirià mort en un naufragi que s'ha convertit en símbol de la crisi de refugiats, va tractar de demanar asil al Canadà abans d'emprendre el seu viatge mortal cap a Europa. Allà hi viu des de fa més de 20 anys una tia dels dos nens morts, Fàtima Kurdi. Vestida de rigorós negre, Kurdi ha aparegut aquest dilluns a Brussel·les per demanar als ministres europeus que donin una resposta al drama migratori.

“Ja és molt tard per salvar la meva família, però no per salvar-ne d’altres. Han de treballar en un pla coordinat”, els ha urgit Kurdi després de reunir-se amb el ministre d’Exteriors de Luxemburg, Jean Asselborn.

Eslovàquia va anunciar també la introducció de controls temporals a les fronteres, reforçades amb 220 policies més. I Hongria ha deixat via lliure als demandants d'asil que arriben al seu territori amb l'únic propòsit de continuar camí cap a la frontera amb Alemanya. Davant de l'actitud inicial de pretendre registrar tots els migrants, com dicten les normes d'asil a la UE, les autoritats hongareses estan utilitzant trens especials per transportar milers de migrants des de Röszke, prop de la frontera amb Sèrbia, fins a Àustria. Així ho va assegurar una portaveu d’Acnur, l'agència de l’ONU per als refugiats, a Reuters.

La incapacitat que està mostrant Europa per bregar amb aquesta crisi de manera coordinada qüestiona la lliure circulació consagrada en el tractat de Schengen. Sense arribar a controlar les fronteres, la primera ministra polonesa, Ewa Kopacz, es va declarar disposada a establir aquesta mesura “quan hi hagi notificacions d'alguna amenaça a la seguretat”. I Holanda va decidir reforçar les inspeccions a les zones frontereres, però sense arribar a aplicar mesures excepcionals fora de Schengen.

Tots aquests moviments han planat com una espasa de Dàmocles sobre els ministres reunits a Brussel·les. Fins ara la Comissió Europea només havia rebut sis notificacions d'una suspensió temporal de la llibertat de fronteres des del 2013, gairebé totes per esdeveniments previsibles com la celebració d'una cimera del G7. Schengen permet sempre fer inspeccions a les fronteres, però exclou els controls sistemàtics, excepte situacions d'amenaça a la seguretat interna d'un país, com les que invoca Alemanya.

El ministre alemany de l’Interior, Thomas de Maizière, va utilitzar l'excepcionalitat d'aquestes mesures com a revulsiu per tractar de tirar endavant la distribució de refugiats per quotes que proposa l’Executiu comunitari. Només aquest país ha comunicat a Brussel·les els seus controls temporals, malgrat que tots tenen el deure de fer-ho.

El tot a la més baixa no va funcionar. Els ministres han aconseguit tirar endavant un text en què assumeixen “en principi” la reubicació de 120.000 nous demandants d'asil per l’Europa comunitària, però no les quotes individuals de cada país. Els compromisos de cada Estat es concretaran els pròxims dies amb l'objectiu que l'esquema de reubicació d'urgència quedi aprovat el 8 d'octubre, en una nova reunió de titulars d’Interior. “Hi ha un acord polític de base per a la reubicació de 160.000 [persones]”, ha avançat el titular alemany d’Interior, Thomas de Maizière, que sumava el primer contingent de 40.000 proposats per la Comissió al maig més els 120.000 divulgats la setmana passada.

El ministre alemany i el seu col·lega francès, Bernard Cazeneuve, han comparegut simbòlicament de manera conjunta per valorar l'assoliment, encara que deixa fora diverses de les principals demandes formulades per aquests dos estats. La primera, assumir un mecanisme permanent de reubicació de migrants cada vegada que es desencadeni una crisi. I la segona, que cada país hagués compromès que assumirà les quotes assignades per la comissió com a obligatòries. En el primer esborrany de declaració dels ministres sí que hi figurava un suport a aquest mecanisme de crisi, però en les versions següents va desaparèixer per concitar el suport dels països de l'Est, molt poc inclinats al sistema de quotes.

Sense decidir els detalls

Els detalls s’hauran de perfilar en els pròxims dies perquè la decisió sigui ferma en una nova reunió de ministres de l’Interior que se celebrarà a Luxemburg el 8 d'octubre. Per compensar l'activació d'aquest mecanisme de solidaritat, els estats es comprometen a reforçar les fronteres exteriors de la UE i a agilitar les devolucions de tots els que no tinguin dret a l'asil.

Més enllà d’establir les bases per acordar en uns dies la distribució de 120.000 refugiats ja arribats a Hongria, Grècia i Itàlia cap a la resta de països membres, els ministres van adoptar formalment la primera fase d'aquest projecte. Es tracta dels 40.000 sol·licitants d'asil que la Comissió va proposar distribuir al maig −llavors només des de Grècia i Itàlia− i que els països no van poder pactar abans de l'estiu.

Encara que la meta encara no s'ha aconseguit i de moment els estats només ofereixen 32.256 places per a aquests trasllats, els experts podran anar ja treballant en els processos. Malgrat les crides d'urgència de Brussel·les, l’ONU i totes les organitzacions humanitàries, Europa no ha ressituat encara cap refugiat, uns tràmits que ara s'agilitaran amb la decisió formal ja adoptada.