_
_
_
_
_

La fundació d’Unió va rebre 2,74 milions de grans empreses

Un informe del Tribunal de Comptes alerta que l'entitat va pagar 828.000 euros al partit per feines "sense justificar"

Oriol Güell
Cliqueu el gràfic per veure el detall de les empreses.
Cliqueu el gràfic per veure el detall de les empreses.

Grans empreses financeres, constructores i de serveis, amb algunes patronals, figuren entre els principals donants a la fundació d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) entre els anys 2009 i 2013, segons documents als quals ha tingut accés EL PAÍS. L'entitat va rebre en aquests cinc anys 2,74 milions de 31 firmes, 13 de les quals també van ser donants de la fundació CatDem de Convergència, partit amb el qual Unió va mantenir durant 37 anys una coalició trencada el juny passat. El BBVA, Agbar i les fundacions de l'elèctrica Iberdrola i la constructora ACS ocupen els quatre primers llocs de la llista.

Les donacions i els convenis amb les fundacions d'Unió i de Convergència (CDC) (partits federats fins al juny passat) presenten algunes semblances i dues diferències destacables. La primera és que mentre CatDem (la llista de donants de la qual va ser publicada per aquest diari la setmana passada) s'ha vist afectada per escàndols de corrupció –primer el cas Palau i ara el cas Teyco–, la d'Unió, anomenada Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA), no està sent objecte de cap investigació. Un portaveu de l'INEHCA va insistir ahir en aquesta idea quan va afirmar que “totes les donacions han estat comunicades anualment al Protectorat de Fundacions de la Generalitat i al Tribunal de Comptes, sense que hagin fet cap excepció”.

La segona gran diferència entre les dues fundacions és la composició de la llista de donants. Si a CatDem dominen les companyies catalanes beneficiàries d'adjudicacions públiques, a INEHCA són majoria les aportacions de grans corporacions espanyoles amb forts interessos internacionals. Entre elles figuren empreses del sector financer com els bancs BBVA (580.000 euros) i Santander (100.000 euros), que no van entregar res a CatDem. També multinacionals, com la tèxtil Inditex, i patronals com Farmaindustria, que agrupa les grans farmacèutiques a Espanya. Les empreses de serveis sí que tenen pes en les dues fundacions –Agbar figura en totes dues com a primer donant de CatDem i segon d'INEHCA–, tot i que en el cas d'Unió aquest paper és més important amb les aportacions de la Fundació Iberdrola i Gas Natural. Entre les constructores, la presència resulta més semblant, amb la Fundación ACS i nombroses companyies catalanes en les dues relacions.

Petites constructores donants en any electoral

Les donacions fetes a l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA), la fundació d'Unió, revelen el gran pes que adquireixen les empreses constructores en els comptes d'aquestes entitats en els anys electorals, quan els partits han de fer més esforços per finançar les campanyes. En el cas d'INEHCA, això es fa més evident que en el de la fundació de Convergència CatDem.

L'entitat gairebé no va percebre donacions (encara que importants en quantitat) de sis empreses el 2009 i de cinc el 2010. En canvi, el 2011, any d'eleccions generals, aquesta xifra va augmentar fins a les 20 societats. Entre elles, destaquen constructores com Copisa –donant habitual a CatDem i l'únic lliurament del qual a INEHCA va sumar 50.000 euros aquell any– i Grup Soler –25.000 euros el 2011, encara que ja n'havia pagat 15.000 més el 2009.

Les petites constructores locals tampoc escapen a aquesta tendència. També el 2011 fins a tres companyies del grup Arno Infraestructuras van sumar un total de 30.000 euros en donatius. Es tracta de Paviments i Construccions (12.000 euros), Sima 2000 (10.000) i Asfalts del Segrià (8.000 euros).

També aquell any figuren com a donants dues constructores catalanes més, en aquest cas també presents en la llista dels que van aportar a CatDem: Construcciones Deco i MJ Grúas, amb 10.000 euros cadascuna. Aquesta última societat està sent investigada per la fiscalia per un cas de suposats pagaments al president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, de CDC.

Fonts de l'antiga federació CiU consideren que el perfil dels donants d'INEHCA, entre els quals fins i tot hi ha tabaqueres com Phillip Morris, està “més relacionat amb l'activitat del líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, al Congrés dels Diputats”, on ocupa escó des del 2004.

Malgrat les diferències, CatDem i INEHCA també presenten punts en comú. El més destacat ho ha subratllat el Tribunal de Comptes en els seus informes, en què ha alertat que les dues fundacions van transferir als seus partits grans quantitats de diners per feines i serveis “sense justificar”. INEHCA va abonar entre el 2009 i el 2011 a Unió un total de 828.000 euros per aquest concepte i el Tribunal de Comptes censura que n'arribés a pagar el 2011 alguns d'aquests per endavant “corresponents als anys 2012, 2013 i 2014”. Tanmateix, a partir del 2012 la fundació va corregir aquesta irregularitat, cosa que no va fer CatDem. L'entitat de Convergència va abonar al partit un total de 2,9 milions d'euros entre els anys 2007 i 2013. En el cas de Convergència, les investigacions del cas Palau van acreditar que el partit utilitzava aquesta via per finançar-se il·legalment, cosa que ara també investiga la Fiscalia Anticorrupció al cas Teyco.

L'estudi de les aportacions a INEHCA revela que va ser el 2011, any de les últimes eleccions generals, quan les donacions es van disparar. Si en els dos exercicis anteriors aquestes aportacions van ascendir a uns 330.000 euros anuals, el 2011 la xifra va saltar fins als 1,08 milions (un creixement del 327%), per tornar a baixar fins a 570.000 i 433.000 euros el 2012 i el 2013.

Part d'aquest descens s'explica per l'evolució de les donacions d'Agbar, la màxima aportadora el 2011 (336.000 euros a través de diversos convenis amb filials diferents), que desapareix de la llista de donants després del 2012, igual que va passar amb CatDem, que va rebre les últimes donacions del grup d'aigües el juliol del 2012. Aquest any coincideix amb la derrota d'Agbar en el concurs d'una de les grans licitacions realitzades per la Generalitat en els últims anys: la privatització de la gestió de l'empresa pública d'aigües ATLL. Agbar també està sent investigada per l'Audiència Nacional en el marc del cas Pokémon per adjudicacions dels serveis d'aigua en diverses comunitats autònomes.

A més de les donacions fetes a la seva fundació, Unió va rebre entre els anys 2008 i 2013 1,95 milions d'euros més en forma de donacions d'empreses privades, els noms de les quals no han estat fets públics.

La Llei de Finançament de Partits Polítics del 2007 prohibeix les donacions als partits –no així a les seves fundacions– de firmes adjudicatàries de contractes públics. Això va permetre que el partit continués rebent lliuraments de diners d'empreses que no depenguessin dels concursos públics, però a les quals interessés mantenir bones relacions amb els legisladors.

Les donacions a les seves fundacions han estat en els últims anys una de les informacions més ben guardades per les formacions, fins al punt que cap de les que les reben les ha difós.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_