Selecciona Edició
Connecta’t
PATÉ DE CAMPANYA

El temps passa al cinturó

Iceta té un gran registre lingüístic que conjuga el millor de tots dos mons lingüístics del cinturó

Miting del PSC a l’Hospi, més concretament en una saleta a la Farga, massa petita per a unes noces estupendes, massa gran per a un bar-mitzvah, massa cruel, esnif, per a un míting del PSC. Per un error al teletransportador, arribo després del parlament de l'alcaldessa del lloc, Núria Marín –el municipi socialista més gran de l'Estat?–, de manera que em trobo de morros amb la retòrica de Patxi López. Crítica musical: no és alegre com un picarol, sinó que parla pansit i apagat. Si els maketos són així, un xarnego mitjà els pot aixecar la nòvia en 2,45 minuts, em dic a mi mateix, mentre em planifico l'estiu que ve. López, independentòleg, està argumentant sobre la cosa indepe. Organitza l'argumentari en a) coses boniques que es podrien il·lustrar amb PowerPoint amb gatets, i en b) la frase “hi ha coses que no es poden votar als parlaments”, que tants gatets ha matat a la història. Parla d'una reforma constitucional. Per facilitar la feina de la premsa, i no haver de trucar-nos l'endemà per desmentir el que ha declarat, no utilitza les males paraules nació, plurinacionalitat i, en el que ja suposa un màster d'escolàstia a la Universitat de Navarra, tampoc federalisme. L'aire vintage resultant de les seves paraules es fa més palesa cap al final, quan parla de “cinturó roig” i de “fàbriques”, coses que, amb noies amb muscleres fumant mentolat, no veiem des dels anys vuitanta.

López deixa a Iceta un espectacle difícil d'aixecar. Sí, podria sortir ballant, però amb aquest to ambiental baix, la cosa ens remetria a Amy Winehouse, last-days. Sorprenentment, es llança amb un homenatge a Txiki Benegas, un socialista de diverses èpoques, una molt inquietant, als anys vuitanta –els PS hispans necessiten un estilista, però ja–. Després canvia de registre. Iceta, per cert, té un gran registre lingüístic que conjuga el millor de tots dos mons lingüístics del cinturó. Pot dir “fer passar bou per bèstia grossa” i, en el pròxim gir, deixar anar un “no et belluguis, Canuto”. És un Charnego Power absolut. Cita, per fi, la paraulada federalisme, però deu ser la primera cita, ja que no el toca. Parla d'una “renovació del pacte constitucional”, que queda una mica com una renovació de vots matrimonials a The Love Boat, entre vellets. Per moments sembla que s'estigui treballant més les generals que el 27-S. Al·ludeix els socialistes amb aquest fet diferenciador: creen “governs que es preocupen dels problemes de la gent”. Com, d'altra banda, suposo, diria Ramsés II.

Al final queda certa sensació que el federalisme és alguna cosa tan poc probable i amb tan poc material darrere com l'independentisme a CDC.