Selecciona Edició
Connecta’t

Independència o Estat federal, què és més difícil?

Un cara a cara a TV3 planteja si es pot arribar en 18 mesos a la independència o és millor pactar un model federal

Ferran Requejo i Xavier Arbós a 'Més 324'.
Ferran Requejo i Xavier Arbós a 'Més 324'.

Cara a Cara. Al programa Més 324, Xavier Graset va organitzar ahir a la nit un debat entre dos catedràtics experts en ciència política i dret constitucional, Ferran Requejo i Xavier Arbós, sobre l’horitzó federalista i l’independentista i si és possible bastir la independència en 18 mesos. Fem un resum de les dues opinions.

Per Requejo, hi ha a Espanya una tensió insostenible permanent sobre un tema fonamental i no veu voluntat per part de l’Estat de trobar una sortida. “Es debat l’encaix de Catalunya amb Espanya i hi ha forces que creuen que és possible i altres que busquen altres camins. No hi ha res que sigui impossible des del punt de vista lògic, si l’Estat espanyol tingués una altra cultura”, però tenint present la història, es manifesta escèptic sobre el fet que “hi hagi una acomodació que solucioni el tema de forma que sigui considerada justa i estable per a totes les parts”.

Segons Requejo, tothom sap què vol dir la independència, però no l’Estat federal, perquè ningú no el defineix. “El federalisme és un sistema complex que té molts models. Segons quin model s’agafés podria ser una via per gestionar els problemes. Ara bé, hi ha models que són simètrics i la situació de Catalunya podria ser pitjor que en un Estat de les autonomies. Sense un model definit d’Estat federal no sabem de què estem parlant. A vegades, fa la impressió que els actors que en parlen ho fan servir de coartada per frenar l’independentisme però sense concretar el model”. Per altra banda, “no pots declarar la independència si no pots aguantar la independència”, si no ets el poder fàctic del territori. Calen estructures. Es pot fer amb 18 mesos?. “Sóc reaci a posar números exactes. El temps és una variable que no es pot establir i no és la fonamental". “Si es vol fer un projecte com aquest primer s’ha de fer bé i després de pressa, no a l’inrevés”. Un altre problema, conclou, és que l’escenari més optimiste que poden oferir PP i PSOE està per sota dels mínims que podrien acceptar les forces sobiranistes

La presència de sis catalans a ‘Gran Hermano’ molesta a Twitter

Xavier Arbós, després d’afirmar que res serà igual el 27-S perquè els que eren protagonistes de la Transició deixen de tenir el gran pes que tenien fins ara, creu que hi ha una manera de trobar un encaix de Catalunya a Espanya. “Hi ha formacions que ho intentaran. Tot és difícil i possible, la independència i el model federal. Una manera de tenir intuïcions raonables és veure les complicitats externes o dificultats externes que cada una d’aquestes opcions planteja. Em sembla més clar que la idea d’una reforma constitucional té interlocutors disponibles fora de Catalunya. Em costa veure que hagin sortit amics des de fora per donar suport a la independència”.

Sobre la indefinició del model federal, Arbós recorda que el model federal no defineix un grau de descentralització, sinó una tècnica de descentralització. “És prematur voler que ara es concreti”. Un dels problemes que veu per instaurar la independència és que l’Administració catalana no té les dades dels contribuents que ara té l’espanyola. “Es pot solucionar en una setmana gràcies a un hacker, però si no… s’ha de passar per un acord amb qui té les dades perquè les cedeixi". Arbós defensa que amb la mateixa velocitat que es va modificar la Constitució per donar garanties a Europa sobre el control del dèficit, “si volguessin, es podria afegir a la Constitució una disposició transitòria favorable a Catalunya”.

'Gran Hermano'. El concurs de Tele 5 ha començat una nova edició. Un espai que genera sempre molta literatura i fins i tot metàfores polítiques, com la que va fer servir Antonio Baños (CUP) a propòsit de la permanència a la UE d’una Catalunya independent: “Una expulsió tipus Gran Hermano és absolutament ridícula”. Però aquesta vegada, “hi ha una dada sorprenent”, escriu Ferran Monegal a El Periódico, “dels 16 ratolinets, 6 són catalans. Més d’un terç.(..) Ahhh, d'aquí a un parell de mesos, quan surtin, algú els haurà d’explicar el resultat del 27-S. I a quin país pertanyen”. Javier Silvestre, a La Vanguardia, també comenta aquesta xifra i diu que sorprèn perquè en anteriors edicions eren les comunitats del sud les que acaparaven bona part del reality. El web d’humor i notícies falses El Mundo Today ja n’ha fet broma. Titula “Catalunya seria expulsada de Gran Hermano si s'independitza” i explica que la vicepresidenta del Govern ha argumentat que cap català, considerat estranger, seria convocat al càsting del programa. Artur Mas, continua, no ha amagat la seva preocupació declarant que Espanya i Catalunya tenen moltes coses en comú i projectes compartits que, independentment de quin sigui el resultat del procés sobiranista, han de continuar.

Però ja no és motiu de broma el rebuig de piuladors de Twitter a la presència de tants catalans. Un d’ells diu que el programa ja li semblava una “merda”, però veient que només hi entren catalans encara es reafirma més en la idea “i no vaig contra els catalans”, aclareix. Ho comenta El Món, que en reprodueix algunes: “Ke hagan un gran hermano catalán. porke al presentarse ellos a los casting nos joden a los españoles. Y de paso ke no jueguen la Copa del Rey”, “Qué pasa, ¿que es #granhermano16 catalán?. Se quieren llevar la independencia y ahora nos secuestran Gran Hermano”, etc. No és la primera vegada que hi ha problemes amb aquest tema. L’any passat una concursant va titllar de “rates” els catalans.

El mapa televisiu. A un reportatge d’El Mundo, titulat TV3, l’altra estructura d’Estat de Mas, Nacho Martín Blanco, que el diari presenta com un dels pocs defensors de l'unionisme a la cadena pública reflexiona sobre el seu paper. “No són debats plurals, però no tant perquè la composició de les tertúlies sigui sempre pràcticament monocolor –que també–, sinó, sobretot, perquè ho són en la temàtica. Són simples monogràfics sobre la idependència” i qualsevol tema val, des de l’entronització del Papa a la mort de Suàrez. Sic. Martín Blanco defineix les tertúlies com “un debat de tots contra mi (…), on el discrepant, precisament per ser-ho, apareix davant de l’opinió pública com una anomalia”. Al diari Ara, Salvador Cardús fa números sobre el mapa televisiu català. TVC té un share del 16,7 i 8TV, del 3,5. TVE més les privades generalistes sumen un 49,4%. “És a dir, dels 250 minuts diaris de televisió que es veuen a Catalunya, només 50 corresponen als canals catalans, que, a més, solen caure en una demostració gairebé obsessiva de pluralitat”. Sic.