Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Promeses sense base

Mas no pot ocultar els problemes per ‘desconnectar’ Catalunya

El candidat número quatre de Junts pel Sí, Artur Mas, es dirigeix a empresaris que donen suport a la llista independentista.
El candidat número quatre de Junts pel Sí, Artur Mas, es dirigeix a empresaris que donen suport a la llista independentista. EFE

Construir l'Estat ambicionat pel president en funcions del Govern català i candidat a la reelecció, Artur Mas, resulta molt més difícil del que ell i els seus coreligionaris volen fer creure. El diumenge passat va acceptar obertament, per primera vegada, que la qüestió de l'Estat català planteja dificultats als Governs de la UE i que si algun s'oposa a ratificar-ho “tindrem un problema”, un senyal evident que la qüestió no està tan arreglada com pretenen els independentistes. Mas va tenir ahir mateix una altra prova de les dificultats del camí emprès, en forma de suspensió d'un article de la llei catalana d'Hisenda pel Tribunal Constitucional, cosa que toca la principal estructura intentada per nacionalistes i independentistes en el seu camí cap a la desconnexió d'Espanya.

Editorials anteriors

La raó al·legada pel cap del Govern, Mariano Rajoy, per recórrer contra la disposició sobre Hisenda no té a veure amb qüestions de fons respecte a la recaptació d'impostos o quantitats impositives, ni tampoc amb l'existència de l'Agència Tributària catalana, la llei la creació de la qual data del 2007. Es recorre contra una reforma aprovada el juny passat –per tant, molt a prop de la convocatòria del 27-S–, que dóna al Govern català la potestat de captar funcionaris de l'Administració General de l'Estat perquè es quedin a la catalana, i donar prioritat als que ja tenen destinació a Catalunya i sense respectar el dret d'accés a la resta d'interessats del conjunt d'Espanya.

De moment, l'única cosa que ha passat és la suspensió automàtica de la norma recorreguda –i d'una altra de referida a la implantació d'un impost a Catalunya als operadors de comunicacions electròniques–, tot esperant que l'alt tribunal ratifiqui o aixequi aquestes suspensions. No obstant això, el nacionalisme ho ha aprofitat per recórrer immediatament al ressort del victimisme. “Asfixia i recentralització” va ser la retòrica triada per la vicepresidenta i portaveu del Govern català, Neus Munté, que va anunciar també la continuïtat del procés destinat a dotar de més personal l'Agència Tributària catalana.

No és gens positiu que el Constitucional irrompi en plena campanya a les eleccions del 27 de setembre. Però la veritat és que nacionalistes i independentistes continuen impertèrrits pel camí de les decisions unilaterals. De fet, la norma recorreguda va ser adoptada el 12 de juny, en plena acceleració del procés independentista, i el recurs de Rajoy contra ella no va trigar gaire (es va presentar el 31 de juliol). Per tant, no es tracta de cap estratagema improvisat ara pel Govern, sinó de la continuïtat d'una línia de recurs contra totes les disposicions encaminades a construir les “estructures d'Estat” intentades pels independentistes.

Ni aquest ni cap altre executiu poden endossar un xoc continu amb la legalitat existent. Una cosa és pactar-hi canvis i una altra organitzar-se un conjunt de normes a mida. L'Estat de dret existeix i no es pot confondre els ciutadans fent-los l'efecte que amb unes quantes maniobres astutes n'hi ha prou per desconnectar Catalunya de la resta d'Espanya: per exemple, agafar-se a una possible majoria absoluta de diputats al Parlament com a argument per declarar la independència.

En realitat, Artur Mas fa passos guiat per finalitats electoralistes, però ja no pot ocultar per més temps als seus conciutadans que els plans per a una independència unilateral tenen dificultats molt més serioses de les que està disposat a explicar-los. I hauria de fer-ho abans de les eleccions.