Selecciona Edició
Connecta’t
EL BALANÇ DE L'OBRA DE GOVERN / Sanitat (2)

Una sanitat asfixiada per la tisora

El sector sanitari públic català ha patit en quatre anys una retallada pressupostària de 1.400 milions d'euros

Un treballador de l'hospital Vall d'Hebron protesta contra el tancament de llits.
Un treballador de l'hospital Vall d'Hebron protesta contra el tancament de llits.

Amb una mica més de quatre anys n'hi ha hagut prou per posar contra les cordes el model sanitari català. El conseller de Salut i expresident d'una de les patronals del sector, Boi Ruiz, entrava al Govern recomanant als catalans fer-se d'una mútua privada i advertint que el sistema, tal com es coneixia, era insostenible i calia estrènyer-se el cinturó. I se'l va estrènyer. Concretament, en més de 1.400 milions d'euros de pressupost, que es van traduir en fortes reduccions salarials i de plantilles, llistes d'espera disparades i tancaments sistemàtics de serveis, llits i quiròfans, entre altres mesures.

Ruiz no va enganyar quan va dir que augmentarien les llistes d'espera. El 2011 el nombre de pacients esperant a ser operats es va disparar un 26% pel que fa a l'any anterior, aconseguint el rècord de 193.879 persones. Però després de tres anys de col·lapse a les llistes, Ruiz va entrar en el 2015 presumint que el 2014 havien complert els temps d'espera en les 14 intervencions amb terminis garantits per llei. I gairebé sí que van complir, però a costa de derivar 16.253 pacients a altres centres de la xarxa pública, alguns de titularitat privada.

Propostes de les candidatures al 27-S

Junts pel Sí: Cobertura pública universal. Creació de l'Agència Catalana del Medicament. Millorar la gestió de les urgències i les llistes d'espera. 

PP: Reordenació de les urgències i partida extraordinària per descongestionar-les. Els afiliats a una mútua privada desgravaran impostos.

Catalunya Sí que es Pot: Frenar les retallades i augmentar el percentatge del PIB dedicat a sanitat. Pla de xoc contra les llistes d'espera. Recuperar prestacions cedides a centres privats. Frenar el desmantellament de l'ICS.

Ciutadans: Obrir quiròfans per frenar llistes d'espera i fixar garanties de temps màxims. Donar al pacient la data aproximada de la intervenció.

Unió: Els afiliats a una mútua privada desgravaran impostos. Una despesa per càpita en salut de 1.600 euros.

PSC: Pla contra les llistes d'espera. Recuperar condicions laborals dels sanitaris. Gestió pública de l'atenció primària. Blindar l'ICS.

CUP: Assistència sanitària universal. Reformulació del model sanitari actual. Mesures per revertir els processos de privatització.

El pressupost de salut va passar de 9.875 milions d'euros el 2010 a 8.466 el 2015. Ruiz atribuïa les retallades a l'“infrafinançament crònic” de l'Estat i es vantava del fet que la Generalitat havia dedicat el 40% del pressupost a salut.

El conseller va justificar amb la crisi les noves reformes que imposaria. En un model sanitari com el català –basat en la col·laboració públicoprivada–, Ruiz es va servir de les aliances estratègiques –convenis de col·laboració entre centres, independentment de la seva titularitat– i l'externalització de serveis per alleugerir costos. No va privatitzar cap hospital, però les empreses privades van aconseguir més presència que mai en el sector públic.

A més, Ruiz va reduir horaris de quiròfans i va tancar sales d'operacions que, en alguns casos, es posaven a la disposició del pacient de pagament quan estaven tancats per a la via pública. El conseller va apel·lar a l'auge de la cirurgia major ambulatòria (que no requereix ingrés) per justificar el tancament de llits als hospitals (unes mil places menys), una mesura que va acabar provocant col·lapses a les urgències dels centres sanitaris i, fins i tot, l'estiu del 2014, motins dels pacients perquè no tanquessin més plantes. Segons el sindicat Metges de Catalunya (MC), es van tancar, a més, la meitat dels punts d'atenció continuada que hi havia a Catalunya (van passar de 142 el 2010 a 76 el 2014). “Això és dramàtic i repercuteix molt en els pacients del món rural, que s'han de traslladar molts quilòmetres”, assenyala el president d'MC, Francesc Duch.

Però si en alguna cosa coincideix el conseller amb els seus detractors és que la qualitat assistencial s'ha pogut mantenir gairebé intacta gràcies al “sacrifici” dels treballadors, que van patir el gros de les retallades: els sanitaris van veure disminuïdes les seves retribucions (un 30% el 2011) i congelades les seves pagues mentre els augmentaven la càrrega de treball, ja que no es cobraven les baixes de personal. Només a l'Institut Català de la Salut (ICS), que engloba vuit grans hospitals, es va reduir la plantilla en 5.659 persones en aquests quatre anys.

A la llista de retallades s'hi van sumar, a més, ombres de privatització del sistema. La Sindicatura de Comptes va trobar irregularitats "recurrents" en els consorcis sanitaris (adjudicacions a dit i pagaments injustificats a directius, entre d'altres) que van fer qüestionar el model mixt que ha perviscut durant 20 anys amb la connivència dels grans partits.

“Hem baixat en salut i qualitat assistencial perquè han volgut aprimar el sistema públic per donar recursos a la privada”, critica Pep Martí, portaveu de la Marea Blanca en defensa de la sanitat pública. Segons un estudi del Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP), el Govern només ha complert dues de les 34 propostes electorals que va fer CiU en la campanya del 2012 sobre salut. “Ha estat el mandat de les retallades i les privatitzacions”, afirma Jaume Gabarró, de CCOO.