Selecciona Edició
Connecta’t

El Constitucional frena la Hisenda independent que planeja Mas

El TC suspèn cautelarment un article clau de la Llei de l’Agència Tributària catalana

Façana del Tribunal Constitucional, a Madrid.
Façana del Tribunal Constitucional, a Madrid.

El Govern de Mariano Rajoy mira d'acorralar el pla sobiranista d'Artur Mas amb el suport del Tribunal Constitucional, que aquest dilluns ha suspès cautelarment un article clau de la llei que ha de permetre el desenvolupament de la Hisenda pròpia, que està cridada a recaptar tots els impostos que es generin a Catalunya. La Generalitat ha admès que la decisió del Constitucional obstaculitza els seus plans, però ha advertit que seguirà endavant. La vicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté, ha carregat contra el Govern central, al qual ha acusat de seguir una estratègia d'“asfíxia” i “recentralització”.

El ple del Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat del Govern central contra l'article 4 de la Llei de l'Agència Tributària de Catalunya, fet que suposa la suspensió cautelar automàtica d'aquest article. El recurs de l'Executiu de Rajoy, aprovat pel Consell de Ministres el passat 31 de juliol, argumentava que la norma de Mas limita la integració voluntària en cossos dependents de la Generalitat als funcionaris amb “destinació definitiva en l'àmbit territorial de Catalunya”. El Govern espanyol entén que això vulnera el dret que tenen els funcionaris de la resta d'Espanya a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics i el precepte constitucional que estableix l'accés a la funció pública d'acord amb els principis de mèrit i capacitat.

La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, ha admès el contratemps que suposa la suspensió per convertir l'actual Agència Tributària de Catalunya (ATC) en la primera de les estructures d'Estat de la Generalitat. L'Executiu de Mas volia ampliar l'organisme fitxant gestors i inspectors que avui treballen a l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT). Un total de 18 tècnics han demanat deixar l'agència estatal i incorporar-se a la catalana en comissió de serveis, cosa que els permetia conservar la seva plaça. No obstant això, Hisenda s'hi va negar i només mitja dotzena de tècnics va decidir seguir endavant i demanar una excedència. La llei havia de donar-los cobertura i permetre que s'incorporessin a la plantilla de l'ATC com a funcionaris en properes convocatòries.

L’estructura clau de Mas

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) és una estructura d'Estat clau per als partits independentistes. Als últims pressupostos, CiU i ERC van acordar incrementar la partida per al projecte d'Hisenda pròpia de 33 a 54 milions i augmentar la plantilla de 168 a 500 empleats. Ara l'ATC amb prou feines recapta el 5% dels impostos que es generen a Catalunya.

Munté ha afirmat que la suspensió, que es mantindrà per un termini màxim de cinc mesos, “posa dificultats en el calendari inicialment previst”. Tot i això, la vicepresidenta va advertir que el pla per crear l'anomenada Hisenda pròpia segueix endavant. En plena campanya electoral, la decisió ha donat nous arguments a les forces independentistes. Munté –que ocupa el vuitè lloc a la llista de Junts pel Sí– ha advertit que el recurs del Govern central s'emmarca en una estratègia d'“asfíxia” i “recentralització” autonòmica.

La vicepresidenta ha donat suport a aquest argument en la suspensió, també aquest dilluns, de la taxa que grava les operadores de telefonia per finançar la indústria audiovisual. Però, a més, Munté ha tret a relluir la llista del que consideren greuges, que van des dels recursos a les taxes sobre dipòsits bancaris a les nuclears o el decret de pobresa energètica.

Malgrat que la suspensió ha encès l'independentisme, l'oposició ha considerat que la resolució demostra que la Generalitat requereix acords amb el Govern central. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha recordat que ja va advertir que “la creació d'estructures d'Estat sense una negociació prèvia i sense els requeriments jurídics necessaris estava condemnada al fracàs”, informa Pere Ríos. També el candidat d'UDC, Ramon Espadaler, ha advocat per blindar competències en la Constitució per evitar resolucions com la d'avui, informa Camilo S. Baquero.