Selecciona Edició
Connecta’t
Poti-poti

Ana Pastor, periodisme/propaganda

L’entrevista a Artur Mas fa enfadar representants de l’independentisme i la periodista defensa que s’ha de jugar sempre a la contra

Ana Pastor durant l'entrevista.
Ana Pastor durant l'entrevista.

Entrevista a Mas. La nit d’ahir va ser per a Ana Pastor i La Sexta. L’entrevista a Artur Mas va tenir un 22,3% de quota de pantalla a Catalunya. Ha estat una entrevista, com les que fa habitualment Pastor, que no ha agradat a molts independentistes. Particularment quan li va preguntar sobre els riscos de la independència. Mas li va dir si li deixaria explicar els avantatges... i Pastor va replicar-li que preguntar això seria propaganda. Mònica Terribas, entrevistada també ahir a la nit al programa de Pastor, li ha tornat l’invitació aquest matí a Catalunya Ràdio. Li comenta que la gent pot no entendre que explicar les raons de la independència sigui propaganda. Pastor argumenta: "Mas pot explicar-les. El que hauria estat propaganda és que jo ho hagués preguntat". Què passaria, es pregunta Pastor, “si tinc Rajoy al davant i li dic que em comenti quins són els avantatges de la reforma contra Catalunya que vol fer al Tribunal Constitucional. Jugo a la contra sempre”. Terribas l’acomiada donant-li les gràcies per “ocupar-te amb veus diverses del que passa a Catalunya”.

 A Twitter, les coses són diferents. Ramon Tremosa escriu: “Ana Pastor caçada per Artur Mas! Els avantatges de la independència són propaganda, aquí només pregunto pels riscos!". Salvador Cardús: “Mas, sòlid. Pastor no escolta, no vol entendre, vol imposar la seva opinió. Quanta paciència!”. Salvador Cot opta per la paròdia: “Senyora @_anapastor_, digui'm tres desavantatges de mirar La Sexta... Escolti, no m'està responent!”. I Josep Maria Mainat (Junts pel Sí) amb més tranquil·litat: “No facis gaire cas del que diem per aquí a Twitter, però per què no puc explicar els avantatges de la independència?”. Esclar que també hi ha veus en defensa seva. Un exemple, Saül Gordillo: "Els que critiquen tant Ana Pastor per l’estil de l’entrevista al president Mas que mirin la de Raül Romeva a la BBC. És quan l'entrevistadora pressiona que l'entrevistat es pot lluir. Anit cadascú va fer molt bé el seu paper”.

Diferents opinions sobre si es podrien pagar les pensions a una Catalunya independent

Pensions. Es cobraran les pensions a una Catalunya independent?. L'Ara i El Periódico publiquen avui dos articles sobre la qüestió. La catedràtica Núria Bosch (Ara) no té cap dubte que sí. La periodista Rosa María Sánchez exposa les conviccions dels favorables a la independència i, també, els seriosos problemes que altres consideren.

“Les pensions estan més assegurades en un Estat català que no pas a l’Estat espanyol”, afirma Núria Boch. Per què? Primer perquè els recursos no els ha de donar Madrid, les pensions “es finançaran amb les cotitzacions dels treballadors catalans”. Segon, la Seguretat Social té un saldo millor a Catalunya que a la resta d’Espanya, tant quan és positiu com quan és negatiu. Catalunya podria finançar les pensions perquè podria utilitzar els recursos de la seva pròpia Hisenda (amb guanys fiscals d’uns 11.000 milions) i perquè en una possible negociació amb l’Estat espanyol “s’hauria de reclamar una proporció dels Fons de Reserva de la Seguretat Social”. En conclusió, “l’escenari és més favorable a Catalunya que a Espanya” perquè Catalunya és més rica i té més potencialitat fiscal, menys dependència demogràfica i millor situació del mercat laboral.

Iceta ballant contagia altres candidats

Sánchez comença dient que “a Catalunya, el desfasament entre els ingressos i les despeses del sistema de pensions és una mica menys perillós que al conjunt de l'Estat. Però la conjuntura política també compta. En un context de no-col·laboració de l'Estat espanyol amb la independència hi podria haver problemes per al pagament immediat de les pensions ja reconegudes i també per calcular les prestacions dels actuals cotitzants, que s'haurien de fer a preu alçat”. El contraris a la secessió sostenen que una Catalunya fora de l'euro no podria mantenir el nivells actuals de creixement. “I si creix menys i té menys ocupació, Catalunya tindrà més difícil pagar les seves pensions. Si per contra és més pròspera (com auguren els independentistes), es podrà veure complerta la promesa de l'Assemblea Nacional Catalana. “Amb l'Estat propi fins i tot podríem millorar les prestacions socials!”.

El que sembla indiscutible, en tot cas, és que la incertesa sobre les pensions dominaria en els primers passos d'una Catalunya independitzada. “Quan hi ha dèficit en el sistema contributiu, la diferència es cobreix amb diners d'impostos i del fons de reserva. Els partidaris de la independència expliquen que, en un entorn de col·laboració amb l'Estat, la part del fons de reserva al qual podria accedir Catalunya (l'estimen del 15,9%) seria suficient per cobrir el forat (reportaria uns 6.200 milions). En cas contrari –diuen–, es podria recórrer al superàvit fiscal”. Però el càlcul dels costos per muntar el nou sistema no està fet. El llibre blanc xifra els costos de personal de la nova agència tributària catalana (130 milions d'euros) “però no els del sofisticat sistema informàtic que es necessita”.

Més enquestes. El diari de Mallorca Última Hora dóna a la suma de Junts pel Sí i la CUP 73-75 diputats, però sense majoria de vots (46%). Ciutadans obtindria entre 18-19 escons; el PSC, 15-16; Catalunya Sí que es Pot, 13-14, i el PP, 12-13. Unió pot no entrar o aconseguir 2 escons. La Voz de Galicia també dóna majoria a la suma de Junts pel Sí i la CUP amb un percentatge superior de vots (49,5%). PP, PSC i Ciutadans empatarien a 16 escons. Nació Digital en publica una d'interna de la candidatura de Junts pel Sí. “En aquesta, la candidatura sobiranista obtindria 64-66 diputats, mentre que la CUP n'aconseguiria 8. La suma s'enfilaria fins als 72-74 escons. El segon lloc se'l disputarien Catalunya Sí que es Pot (17-19) i Ciutadans (17-18). I el quart, el PP i el PSC, amb un empat entre 13-15. Per últim, Unió no tindria representació. També té en compte la participació, que s'enfilaria fins al 70,1%”.

Ballarins. La imatge de Miquel Iceta ballant als mítings ha tingut un notable èxit i ha disparat el mimetisme d’altres candidats. E-notícies titula Mas també balla i explica que ho ha fet al ritme de la cançó Invencibles del grup català Els Catarres, al final del míting que la llista sobiranista ha celebrat aquest dissabte al vespre a Martorell (Baix Llobregat). “Qui també s'ha apuntat a ballar és el cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, que al final de la Via Lliure es va moure, al costat de Carme Forcadell, al ritme de la rumba catalana, amb la cançó Catalunya és poderosa de Peret”.

Antoni Puigverd, a La Vanguardia, contempla al cantó d’Iceta un Pedro Sánchez que no sap si fer també l’entremaliat o “mantenir el seu encarcarat rictus”. Finalment, explica, també balla. “El poder de l’alegria és extraordinari!”. Al mateix diari, David González recorda que Pujol, Mas i Duran ho van intentar l’any 1999 a un míting amb Los Chungitos.”Però allà la gent hi va anar per la música, no per la lletra i no va acabar bé. Res a veure amb el candidat del PSC”. L’articulista diu que “poca broma” amb l’alegria d’Iceta i recorda una cançó de Peret: “No estaba muerto, estaba de parranda”. Àlex Salmon, a El Mundo, ha vist ballar Germà Bel i Iceta. “Un cop superada la vergonya aliena que suposa veure dues persones que coneixes” fent aquestes ballarugues “descobreixes que reben més afalacs que crítiques. El que es porta ara és la naturalitat”.

MÉS INFORMACIÓ