Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

L’hora d’Alemanya

Els refugiats són un repte que pot decidir el paper del líder europeu

Alemanya sortirà canviada de l'arribada massiva dels refugiats. Ho ha assenyalat la cancellera Angela Merkel per suscitar en els seus conciutadans actituds positives davant les dificultats que presenta l'acolliment de centenars de milers de persones que escapen de la persecució i de la guerra. Dificultats que ahir mateix es van fer evidents amb la decisió de restablir els controls –temporals, segons Interior a la frontera amb Àustria. El Govern de coalició ha resolt així les friccions obertes en el seu si i entre Berlín i els lands– després de l'arribada a Munic de milers de persones i la petició d'ajuda del seu alcalde per desbordament. La capital de Baviera recull les columnes que pugen des de Sèrbia, Hongria i Àustria, i ha rebut més de 60.000 refugiats en les dues últimes setmanes.

Els ciutadans són vitals per organitzar l'acomodament dels nouvinguts –n'hi va haver centenars que van acudir a l'estació central de Munic i sobretot per integrar-los i ajudar a convertir-los en ciutadans amb drets i deures. Però les estructures no són capaces de seguir la velocitat dels esdeveniments: els missatges de la cancellera Merkel han estat criticats pels responsables d'Interior dels estats, que es queixen de falta de centres d'acolliment i de riscos per a la seguretat.

Alemanya té poderosos estímuls i instruments per integrar els 800.000 refugiats previstos per aquest any i fins i tot per continuar-ho fent en els pròxims anys. Té institucions fortes i eficaces, una economia capaç d'absorbir els nouvinguts i una població preparada per acollir els que, al cap i a la fi, garantiran el futur d'un país que s'enfronta al decreixement demogràfic i a la decadència del seu Estat de benestar. A més de la unificació, el país ha dut a terme amb èxit operacions semblants en diverses ocasions d'ençà que va acabar la Segona Guerra Mundial: amb els expulsats dels territoris perduts pel Reich, amb els alemanys fugits de la part oriental, amb els treballadors estrangers i amb els refugiats de les guerres balcàniques.

Alemanya s'hi juga molt en aquesta crisi, i el seu exemple interessa als europeus: exigeix emulació i solidaritat. No tindria sentit que no anés acompanyat d'un esforç proporcional per part de tots. Els que siguin garrepes, com fan països de l'antic bloc comunista, aniran quedant marginats de la unió més estreta dels pobles d'Europa. Els alcaldes de les ciutats espanyoles mobilitzats per acollir refugiats estan en perfecta sintonia amb Angela Merkel, que ha exercit el lideratge que correspon al pes d'Alemanya. L'arribada dels refugiats també farà canviar els països de la UE, tot i que el que ja està canviant és la pròpia imatge d'Alemanya, definitivament despresa dels pitjors estereotips i tòpics vinculats a la història tràgica d'Europa.