_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

El contorsionista

Amb una mera majoria d'escons, l'independentisme es veu capaç de començar la marxa cap a la secessió

Lluís Bassets

La contorsió argumental és molt forta, però aquest contorsionista està acostumat a grans proeses. El bon contorsionista és el que es veu capaç de sostenir alhora una tesi i la contrària, totes dues a favor de la causa, lògicament. Amb una simple majoria d'escons, l'independentisme es veu capaç de començar la marxa cap a la secessió. Com passa amb els grans números de circ, la reacció acostuma a ser una exclamació de sorpresa del públic: Ooooh! Després d'exigir el funcionament de la llei democràtica dels números aplicada als ciutadans, alehop!, utilitzem la majoria dels escons. El dret a decidir ha passat a millor vida. No compten per a res les distorsions que produeix la llei electoral, que perjudica la circumscripció urbana més gran de Barcelona. Amb una majoria de vots adjudicats a formacions que no donen suport a la independència, les que sí la volen anuncien que van de cap a proclamar-la: ooooh!

Certament, té poca relació amb el radicalisme democràtic exhibit amb les demandes de consulta, però ja se sap que en aquest debat pocs arguments admeten la propietat recíproca: els apliquem severament quan ens afavoreixen i són nimietats quan ens deixen en desavantatge. Ningú s'imposa un llistó que no pugui saltar. Ningú planteja plebiscits per sortir derrotat. Sí, els periodistes estrangers poden capcinejar tantes vegades com vulguin, segur que contaminats pels arguments unionistes, però aquí arriba la reprensió lògica definitiva: com que no ens deixen votar, com que no ens han permès fer la consulta... És a dir, comptem escons en càstig perquè no ens han deixat fer el referèndum d'autodeterminació que exigíem.

Aquest és un càstig peculiar, ja que no es dirigeix únicament a l'adversari, sinó que arriba als gairebé 450.000 ciutadans que van votar el 9-N encara que no a favor del doble sí independentista. Són ciutadans que accepten i fins i tot desitgen la realització d'una consulta i que, en canvi, s'oposarien a la independència en cas de ser consultats. Doncs bé, per a ells, abandonats per Mas després d'obeir-lo el 9-N, també serveix el càstig del compte d'escons en lloc de vots, la culminació de l'últim gir de Convergència, que va consistir a repudiar el dret a decidir a favor de l'oberta aposta secessionista.

El fet objectiu és que es proposa fer un pas transcendent i irreversible com declarar la independència mitjançant una majoria parlamentària que no té per què aconseguir la meitat més un dels votants, servint-se de la democràcia representativa en lloc de la democràcia directa dels ciutadans. Un cas així ha estat estudiat per nombrosos organismes i tribunals i no té antecedents. Si a tot el món s'exigeix no només una majoria, sinó fins i tot que sigui qualificada, de votants i de cens en alguns casos, és perquè es considera que no seria democràtic fer un pas de tanta transcendència mitjançant una majoria circumstancial i precària. Una idea de democràcia d'aquest calibre, de molt escassa qualitat per cert, només es troba en règims que no compleixen els estàndards internacionalment admesos.

Es proposa fer un pas transcendent i irreversible com declarar la independència mitjançant una majoria parlamentària que no té per què aconseguir la meitat més un dels votants

En definitiva, si per governar i alternar-se en el poder com exigeix un sistema democràtic n'hi ha prou amb majories parlamentàries fins i tot fràgils, per emprendre camins sense retorn que aspiren a canviar el rumb de la història calen majories no només reforçades sinó també persistents. En vista de les actuals enquestes, podria donar-se el cas que la majoria d'escons exigida s'obtingués amb l'addició dels vots de Junts pel Sí i de la CUP, amb la qual cosa ens podem trobar amb l'extraordinària contorsió que sense majoria per governar, per incompatibilitat entre els programes, existeixi majoria per proclamar la independència.

Coneixent els antecedents, hi deu haver una explicació que es vol mantenir oculta. El plebiscit del qual es presumeix no és sobre la independència. No es produirà res que superi el mer àmbit intencional o declaratiu: paraules sense actes que les segueixin. L'única cosa que es votarà és si continua endavant el procés encapçalat per Mas o si es trenquen files i es passa a una fase diferent, amb altres líders i estratègies. El president en té prou amb la majoria d'escons independentistes per declarar-se vencedor. Ni tan sols especifica que vol la majoria per a Junts Pel Sí. La seva posició quedarà reforçada com més gran sigui la majoria: en vots a més d'escons, a l'espera de les noves majories que sorgeixin de les eleccions generals. Meres contorsions per mantenir-se al poder i passar de contorsionista a negociador en cap? Potser sí. Però seria millor no haver-ho de comprovar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Bassets
Escribe en EL PAÍS columnas y análisis sobre política, especialmente internacional. Ha escrito, entre otros, ‘El año de la Revolución' (Taurus), sobre las revueltas árabes, ‘La gran vergüenza. Ascenso y caída del mito de Jordi Pujol’ (Península) y un dietario pandémico y confinado con el título de ‘Les ciutats interiors’ (Galaxia Gutemberg).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_