Selecciona Edició
Connecta’t

Mascarell i el desig polític

El conseller de Cultura assegura que està disposat a continuar a la Generalitat després del 27-S, malgrat haver manifestat la seva intenció de retirar-se

El candidat Raül Romea envoltat d'excàrrecs socialistes en un acte electoral de Junts pel Sí, entre els quals, Toni Comín, Marina Geli, Magda Casamitjana i Ferran Mascarell, segon per la dreta.
El candidat Raül Romea envoltat d'excàrrecs socialistes en un acte electoral de Junts pel Sí, entre els quals, Toni Comín, Marina Geli, Magda Casamitjana i Ferran Mascarell, segon per la dreta.

“He llegit Maquiavel, Bobbio, Harnecker, els constitucionalistes espanyols i catalans. Tots parlen de política. Jo he viscut la política. El que ells escriuen i el que jo he viscut no s'assembla gaire”. Per això, Ferran Mascarell, últim conseller de Cultura, està obstinat a explicar la política tal com l'ha viscut. “La d'ara i la d'abans”, matisa el que també va ser conseller de l'últim govern socialista de Pasqual Maragall. La política li pesa, a Mascarell. Tant, que està disposat a posposar les seves reflexions que es plasmaran en, almenys, tres llibres. Per això, vol matisar el seu desig manifest de retirar-se de la primera línia de la política: “En un govern tens una espècie de contracte amb un president que acaba amb la convocatòria de les eleccions. Tinc moltes ganes de fer política cultural reflexionant sobre el que he fet i el que he viscut. Però aquest país està vivint un moment apassionant i si algú creu que jo, com a persona independent, hi ha alguna cosa que puc fer i que a mi em sembli interessant, m’ho pensaré i les reflexions poden esperar. Ja ho he fet en altres ocasions, però mai deixaré la política", assegura el polític que no dubta a qualificar el seu pas pel Govern de Mas “com una de les millors experiències polítiques que he viscut”. No obstant això, deixa clar que la seva continuïtat no hauria de ser a la conselleria: “Hi ha moltes coses interessants que puc fer”.

Pel que fa a la seva no inclusió en la llista Junts pel Sí, Mascarell assegura sentir-se “molt ben representat. Hi ha molta gent del món de la cultura, però no tothom ha d'estar a totes bandes”. No obstant això, el conseller ha fet acte de presència en la campanya. La nit de dissabte va donar el seu suport a Raül Romeva al pati Llimona de Barcelona amb altres excàrrecs socialistes, com Marina Geli i Toni Comín.

“Si algú creu que hi ha alguna cosa que puc fer i em sembla interessant, m’ho pensaré”

Mascarell ha fet un viatge des del federalisme fins al nacionalisme els últims deu anys. Per això sorprèn definint-se com a gens nacionalista i sí com a federalista: “Si per nacionalista entens una sola idea, que és que el teu país és una nació, sóc nacionalista, però si entens tot el que comporta la ideologia, no”. I proposa un “cert iberisme, un pacte de cooperació amb Espanya. “La cultura espanyola segueix sent una cultura de referència per a mi. M'interessen Cervantes, Machado, la novel·lística castellana i llatinoamericana; tot forma part de la meva cultura i no tinc desig d'abandonar-ho. Parlo de l’Estat no de la cultura espanyola”.

Mascarell qualifica d'apassionant el canvi que s'està vivint: “El sistema polític català a partir de l'1 d'octubre entrarà en una profunda mutació, la mateixa llista de Junts pel Sí és fruit d'aquest canvi”. El polític, després d'assegurar que durant els últims anys ha hagut de bregar amb la crisi econòmica que ha portat a un descens del 30% en el consum cultural i una reducció dels pressupostos públics del 25%, del canvi demogràfic i tecnològic, “a més d'una pràctica desaparició del ministeri de l'escena catalana”, manté que el sistema cultural català actual té més capacitat i instruments que fa cinc anys. “Hem reiniciat el sector”.

Pel que fa a la possibilitat que el seu successor a la conselleria introdueixi grans canvis i interrompi els seus plans i projectes Mascarell ho té clar: “Sempre pot pretendre's fer veure que es talla amb el passat, però les bones polítiques són de continuïtat; jo he intentat que la conselleria sigui un lloc d'integració de mirades i, per tant, un lloc que posi fi a la guerra freda que la cultura ha viscut entre pujolistes i maragallistes. Tota la meva política ha estat intentar que això, que no és real, s’acabi. Si es posa massa accent en la ruptura és perquè no hi ha política de futur”.