Selecciona Edició
Connecta’t

Només el 10,6% dels catalans de l’exterior ha demanat votar el 27-S

Exactament 20.836, el 10,6% dels 195.553 censats, segons l'INE

Elecciones 24M
Treballadors organitzant les capses amb les paperetes en una nau industrial del polígon de La Garena, a Alcalá de Henares.

Només un de cada deu catalans a l'estranger amb dret a votar el 27-S ha demanat exercir el seu dret al vot. Exactament 20.836, el 10,6% dels 195.553 censats, segons l'Institut Nacional d'Estadística. I potser seran molts menys els que hi votin al final. No és un símptoma de la desafecció per la cita, sinó una prova més que la norma per votar des de l'estranger redueix una mitjana del 5% la participació, com ha passat en diferents comicis celebrats des del 2011 a Espanya. La burocràcia i els ajustats terminis que va imposar la reforma de la Llei electoral per a l'anomenat “vot sol·licitat” dificulten aquests sufragis.

A França, per exemple, són 25.814 els residents amb dret a votar el 27-S, però les organitzacions d'emigrants espanyols al país preveuen i denuncien que seran molt pocs els que ho facin per les dificultats administratives que comporta. Els tràmits i els ajustats terminis han impedit que més del 95% dels votants espanyols residents a França hagin pogut votar a les eleccions registrades des que el 2011 va entrar en vigor la reforma de la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG).

Ara, tant la Federació d'Associacions i Centres d'Espanyols Emigrants a França (FACEEF), com Marea Granate, l'organització que mobilitza milers d'espanyols a l'exterior, sostenen que la participació efectiva difícilment arribarà al 5%, mentre que abans d'aquest any se situava entre el 25% i el 30%.

Els qui han intentat votar d'entre els 25.814 que figuren al cens com a residents a França estaven obligats, com a la resta de països, a sol·licitar el seu dret per escrit o per fax a la seva corresponent Delegació Provincial de l'Oficina del Cens Electoral a partir del dia en què es van convocar oficialment les eleccions, és a dir, el 4 d'agost. El termini concloïa el 29 d'aquell mes. Aquest tràmit, conegut com a “vot sol·licitat”, és exigit des de la reforma de la llei.

Si l'oficina hi dóna el vistiplau, ha d'enviar als votants les paperetes de les corresponents candidatures abans del 7 de setembre o abans del 15 si, com ha estat el cas, resulten impugnades algunes candidatures. Una vegada que reben les paperetes, els ciutadans només tenen de termini fins al 23 per enviar per correu certificat el seu vot. O poden dipositar-lo entre el 23 i el 25 en una urna o bústia establerta a cada consolat.

La reforma de la LOREG es va fer per iniciativa de l'últim Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Però va comptar amb el suport de tots els grans grups. Esquerra Unida va ser un dels pocs que s'hi va oposar. A la votació del Congrés de desembre del 2010, el resultat va ser contundent: 326 vots a favor, 14 en contra i 8 abstencions. A més d'entorpir el dret al vot a les generals, autonòmiques i europees, en les quals s'exigeix el vot sol·licitat, la reforma legal va suprimir de cop i volta el dret al vot dels residents a l'estranger en les municipals.

A França, com a altres països occidentals, hi ha circumscripcions electorals a l'exterior. En el cas francès n'hi ha 11, en les quals es trien altres diputats per a l'Assemblea Nacional. FACEEF i Marea Granate exigeixen també per a Espanya aquesta fórmula de circumscripcions a l'exterior. Els catalans en trànsit a l'estranger també poden exercir el vot si ho sol·liciten a través dels consolats. Al de París, que inclou la capital i regions adjacents, s'hi han inscrit 50. Dels 20.836 residents a l'estranger que ara han demanat votar el 27-S, 15.735 corresponen al cens de Barcelona, 1.911 al de Girona, 1.626 al de Tarragona i 1.564 al de Lleida.