Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Vells i nous principis

CDC viu un canvi de principis i formes accelerat. Crea un dia per homenatjar les víctimes del franquisme i la seva candidatura copia el reeixit format electoral de Colau

Els moviments tectònics a la societat catalana estan provocant que alguns partits arraconin vells principis ideològics dels quals havien fet bandera i, com a bons conversos, exhibeixin amb fermesa la seva fe adquirida recentment. I entre tant de cristià nou, treu el cap el Govern català, que en la seva última reunió va decidir fixar el 15 d'octubre –la data de l'afusellament del president Lluís Companys com a dia d'homenatge als represaliats del franquisme.

No és cap secret que el president de la Generalitat executat per Franco mai va trobar el seu lloc en les capelles de la devoció convergent. Empresonat després de la Setmana Tràgica, republicà radical, a estones molt espanyol, amic i advocat d'anarquistes, el president que va proclamar l'Estat Català el 1934 contra el Govern “monarquitzant i feixista” de la CEDA sempre ha estat un home amb escàs pedigrí als ulls del nacionalisme d'ordre. Per allò que encarnava, Convergència ha mantingut històricament les seves distàncies cap a Companys.

El convuls, accelerat i reeixit canvi de principis que viu el vell nacionalisme sembla que no arriba més enllà del vernís de la nau. I, a l'interior, a la sala de màquines, tot segueix igual. No és fàcil passar de Prat de la Riba a Camus sense estacions intermèdies.

El seu afusellament per Franco el 1940 després de ser lliurat pels nazis i sent president de la Generalitat a l'exili el va redimir en part dels seus errors. Però Convergència sempre ho ha reivindicat amb la boca petita i ho ha commemorat en actes de perfil baix. Tanmateix, aquest any ha decidit adoptar Companys com a represaliat de capçalera. L'auge de l'independentisme és l'artífex d'aquesta nova CDC rebel, que ha aconseguit sense refundació enterrar el seu historial de corrupció i oblidar el vell nacionalisme pujolista.

El mateix Mas en un article a Libération recordava al mes d'agost Companys, l'“únic president elegit democràticament afusellat durant la Segona Guerra Mundial”. I fa uns dies era el seu Govern el que proclamava l'abans esmentat 15 d'octubre de 2015, dia nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i de la repressió de la dictadura franquista.

En la línia d'Albert Camus, Convergència s'ha apuntat a la reivindicació de Companys. Ha quedat enrere l'etapa en què el Govern de Mas va retallar un 43% el pressupost del Memorial Democràtic, creat pel Tripartit i avui pràcticament desmantellat. No hi havia interès per la memòria recent, especialment del període republicà, a la CDC del 2011. Això almenys es dedueix de l'oblit del 80 aniversari d'aquella Segona República per la qual va lluitar Companys o del fet d'haver passat de puntetes –valgui l'eufemisme pel 75 aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Embrancats com estaven preparant els fastos per als morts de guerres borbòniques de fa 300 anys, es van oblidar dels més recents, els que Albert Camus recordava en els seus articles a Combat i a favor dels quals Companys havia dedicat la seva vida.

En aquesta cerimònia precipitada de recerca d'uns principis per uns altres més cruixents i acabats de sortir del forn, Convergència ha donat mostres de gran mestratge: no només per la jugada política de Junts pel Sí, sinó per la immersió en els formats reeixits utilitzats per Barcelona en Comú en la passada campanya electoral de les municipals i que li van donar l'alcaldia de Barcelona a Ada Colau. Això sí, sense primàries molestes ni interminables assemblees. Només interessa que la fórmula magistral doni el poder.

La carrera cap als principis canviants afecta, naturalment, els temes socials. Junts pel Sí ha recuperat per al seu programa el decret de pobresa energètica recorregut amb proverbial intel·ligència política pel Partit Popular davant el Tribunal Constitucional, adduint invasió competencial. D'aquesta iniciativa que el PP va servir en safata se'n va fer bandera per dir: “No ens deixen ni ajudar els nostres pobres”. Però la veritat és que ni als nostres pobres els agrada un decret com l'aprovat pel Govern català. Les entitats socials han criticat repetidament un text la virtut del qual està, sota unes condicions draconianes, a congelar el deute de l'hivern fins a la primavera següent. Per fer-se una idea, al decret es van acollir 895 famílies a tot Catalunya i només el 2013 l'Ajuntament de Barcelona va ajudar per aquest concepte 2.842 famílies.

El convuls, accelerat i reeixit canvi de principis que viu el vell nacionalisme sembla que no arriba més enllà del vernís de la nau. I a l'interior, a la sala de màquines, tot segueix igual. No és fàcil passar de Prat de la Riba a Camus sense estacions intermèdies.