Selecciona Edició
Connecta’t
Paté de campanya

Més que un club

Albiol imposa. La impressió és que el poses al forat que comunica Hongria amb el món i no passa ni el gat

Hola. Salutacions des de l'autobús de campanya del PP. Descripció: a) és gran, bonic, net i b) els periodistes anem amb aquella cara que fas a l'AVE o al WC quan penses en la teva vida. Tothom a les voreres ens mira, somriu i ens assenyala. Els fa gràcia el nostre autobús, decorat amb la cara d'Albiol —1 part de Zaplana, 2 de Fred Picapedra—, amb la marca PP. Meditació: les persones que viatgen en vehicles retolats amb una marca —no sé, els jugadors del Barça, els polítics en eleccions, jo, o l'home de Tulipán—, podem acabar tocats si n'abusem.

Ep, ja hem arribat a la nostra destinació, Cornellà de Llobregat, estadi de l'Espanyol, planeta futbol, aquella cosa que és el que va dir Canetti, però amb més brutalitat i, alhora, més tendresa: pares amb fills, adolescents, ancians, parelles i persones que no agafen lloc, tots amb la seva samarreta favorita i un somriure als llavis. Albiol és, al seu torn, una de les conseqüències de la futbolització de la política, tendència horitzontal que transforma la política en equips de futbol. Els equips no necessiten, com saben, formulació, només fe, passió i enemic.

Vaja. Ja hem arribat. El candidat ens rep al peu del quiosquet del PP, agrupació local. Van vestits de PP/munteria al cinturó. A escassos metres, amb un altre equipament més casual, hi ha el quiosquet de C's, i una mica més enllà, el de Societat Civil Catalana, vestits ja amb utillatge de companys del metall. Sembla, en fi, que avui tampoc hi haurà cap xiringuito del PORE als voltants del camp de l'Espanyol. Apareix Albiol. Imposa. La impressió és que el poses al forat que comunica Hongria amb el món i no passa ni el gat.

L'al·licient de la trobada és veure Albiol a la seva bola. La seva bola: el PP sembla ser que quedarà com un partit marginal després d'aquestes eleccions, la qual cosa fa al seu candidat un home lliure que, per instint de conservació de l'espècie, pot superar en qualsevol moment els límits d'allò que és correcte, com pel que sembla va passar al seu compte de Facebook. Però, sorprenentment, no va per aquí. Fa un discurs ecumènic, s'atura poc / a la Merkel amb el Procés, i se centra en el partit d'avui: “Amb una Catalunya independent, no hi hauria un Espanyol-Madrid” —90 minuts després, la pericada signaria això, em temo—. La sensació d'equip l'aporta el seu Gol Sud, veus de públic espontani, que aporten un altre tipus de consignes –a la meva moleskine rellegeixo algunes: “Vivaspanyia”, “Albiol, neteja Catalunyia”.

Fi de la trobada. Albiol regateja la caseta de Ciutadans i arriba a l'àrea de la de Societat Civil Catalana, una altra ONG no-nacionalista, sobre la qual el periodista Jordi Borràs, per cert, acaba de treure articulàs vinculant el seu staff amb l'extrema dreta, aquell equip.