La píndola del dia després
Els primers missatges, coincidint amb una Diada fagocitada per l'independentisme, mostren l'agressivitat de dos dels grups en lluita
Comença la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya amb un país fraccionat; partit en dos, o en tres; i amb una inèrcia destructiva cap a la desconnexió amb Espanya, Europa i Iberoamèrica, com explicava el president González fa dues setmanes en aquest diari.
Els primers missatges, coincidint amb una Diada fagocitada per l'independentisme, mostren l'agressivitat de dos dels grups en lluita: el front independentista contra el front espanyolista. "Si volen comptar vots que ens deixin fer un referèndum", deia ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, oblidant-se que l'Estatut de Catalunya situa en dos terços el mínim per aprovar modificacions. Desenes, centenars de milers de catalans amb estelades als carrers de Barcelona, encara que només el 10% dels enquestats pel CIS considerava la independència una preocupació, enfront del 30% que està realment inquiet per l'atur i el 6%, per la corrupció.
Durant aquestes dues setmanes assistirem a una dura confrontació de paraules, emocions i espero que algunes idees. La coalició Junts pel Sí pretén convertir aquestes eleccions autonòmiques en un plebiscit sobre la independència. I ho està aconseguint (de facto, no de iure), amb l'ajuda d'algunes forces oposades al procés que han entrat en el cos a cos.
Des d'alguns partits i coalicions (PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot), s'està intentant portar la campanya al debat de les propostes, de les idees i dels programes, més enllà de l'elecció binària del sí o el no a la secessió. Una tasca difícil enfront de la maquinària propagandística oficial catalana.
Potser el debat més necessari és preguntar-se què passarà el 28-S? Com es tancaran les ferides de tants mesos de crispació? Com es reconstruiran les relacions entre els catalans i la resta dels espanyols? I els catalans entre ells? Josep Piqué deia ahir que, guanyi qui guanyi, caldrà reconstruir les institucions, la cohesió social i el compromís de complir les lleis.
Això es diu renovar el pacte de convivència entre Catalunya i la resta d'Espanya. Una cosa que ha defensat aquesta setmana a Madrid el grup La Tercera Via. No sé si és massa tard, però, en qualsevol cas, pot tenir els efectes de la píndola del dia després per evitar mals majors.
