Selecciona Edició
Connecta’t

Alemanya pressiona els socis de l’Est perquè acceptin les quotes

El ministre d’Exteriors alerta que la UE està “davant del repte més gran de la seva història”

Un grup de refugiats creuen aquest matí la frontera de Macedònia amb Grècia.
Un grup de refugiats creuen aquest matí la frontera de Macedònia amb Grècia. EFE

La Unió Europea ha posat en marxa tot el seu engranatge diplomàtic per tirar endavant les quotes de repartiment de refugiats entre països membres. Alemanya, el país més partidari d'aquesta distribució perquè rep un terç de totes les demandes d'asil a la UE, es va reunir aquest dijous amb els Estats més poc inclinats: Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia. “Els he dit als meus col·legues que ens hem de posar d'acord per crear un mecanisme just de distribució d'immigrants”, ha explicat el ministre germà d'Exteriors, Frank-Walter Steinmeier, després de reunir-se amb els seus homòlegs d'aquests quatre països.

Pel cap de la diplomàcia alemanya, l'actual crisi migratòria –la més aguda des del final de la II Guerra Mundial– “pot ser el repte més gran en la història de la UE”, cosa que justifica les mesures d'emergència. “Si estem units en la nostra descripció de la situació, hem d'estar units per comprendre que no la pot controlar un sol país”, ha raonat. Steinmeier s'ha reunit a Praga amb els representants dels quatre grans països de l'Est –integrants de l'anomenat grup de Visegrado– per persuadir-los que acceptin l'esquema de quotes proposat per la Comissió Europea.

El ministre ha volgut il·lustrar la situació amb xifres. Només per a aquest cap de setmana, Alemanya espera l'arribada de 40.000 nous demandants d'asil. La quantitat equival al primer contingent que l'Executiu comunitari va proposar distribuir al maig entre els països membres i que està a punt de ser ratificat formalment pels ministres de l'Interior (serà dilluns que ve a Brussel·les, encara que de moment només s'han forjat compromisos per resituar-ne 32.000). Per a tot l'any, Steinmeier ha recordat que espera 800.000 arribades d'estrangers a Alemanya, país de destinació preferida pels refugiats perquè el sistema d'asil és més avantatjós.

Els esforços per convèncer els socis de l'Est de la necessitat del repartiment no acaben a Alemanya. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es va reunir aquest dijous amb els 28 ambaixadors dels països membres i va incidir especialment en la urgència d'aprovar un marc d'aquest tipus.

Malgrat tot, les postures no han canviat substancialment. "Els països han de tenir el control sobre el nombre de refugiats que estan disposats a acceptar", ha afegit el ministre d'Exteriors txec, Lubomir Zaoralek, després de les paraules de Steinmeier a la premsa a Praga.

Malgrat que l'oposició de fons al sistema de repartiment continua, tant aquests quatre països com altres veïns poc inclinats (Romania, Bulgària…) comencen a suavitzar les seves postures tenint en compte l'incessant flux de refugiats que arriben a Europa i que es concentren en pocs països. La solució que busquen els diplomàtics per conjuminar postures consisteix a acceptar sense objeccions el mecanisme provisional exigit ara (amb 160.000 refugiats resituats en total en els propers dos anys) i discutir amb més cautela el mecanisme permanent que vol aprovar la Comissió Europea per a futures situacions d'emergència.

El president del Consell Europeu –representa els Estats membres–, Donald Tusk, va proposar aquest dijous la idea d'una possible cimera europea extraordinària si la reunió de ministres de l'Interior del proper dilluns no dóna resultats. “Si no hi ha signes concrets de solidaritat i d'unitat entre els ministres de l'Interior aquest dilluns, convocaré un Consell Europeu extraordinari [de caps d'Estat i de Govern] sobre la crisi de refugiats al setembre”, ha alertat des de Xipre. No obstant això, Tusk diu que ara és “més optimista” sobre la possibilitat d'adoptar una solució per consens.