Selecciona Edició
Connecta’t

La Diada dels homes més peluts i formosos

A Sitges hi ha vida més enllà de la Via Lliure, però també 5.000 gais 'bear' que descobreixen la independència

Alguns 'bears' celebren la Diada a Sitges.
Alguns 'bears' celebren la Diada a Sitges.

A la paradeta de lloguer d'hamaques Jimmy'z, a la platja de la Ribera de Sitges, donen gràcies als óssos: “Amb aquest clima que fa, sort en tenim, d'ells!”. Els óssos són els bears, homosexuals peluts, fornits, rodons, mascles formosos que un cop l'any envaeixen Sitges per celebrar la Setmana Internacional del seu col·lectiu. Enguany se n'han registrat 5.000 d'arreu d'Europa i els Estats Units. A Jimmy'z els preocupa més el mal temps que la gentada que s'ha quedat a Barcelona per assistir a la manifestació. Els óssos ho poden celebrar tot a Sitges: el festival celebra aquesta nit, per primer cop en catorze anys, “el pica-pica i copes de la Diada de Catalunya”.

El village de la Setmana dels Óssos se situa davant d'El Chiringuito, bar fundat el 1913 i que va fer cèlebre el periodista filofeixista César González Ruano. A les parets d'El Chiringuito hi ha articles de Ruano parlant del local, de Sitges, del seu invent –la paraula 'chiringuito'. A Ruano li agradaria observar els óssos voltant pels jardins del seu chiringuito; era un home de sexualitat plural, inversament proporcional al seu respecte per la democràcia. A El Chiringuito, a l'hora que arrenca el punter de la Via Lliure, hi ha mitja dotzena de parelles, una taula d'óssos i dues famílies de turistes espanyols. A les platges hi ha poca gent, però els carrers són plens de gom a gom. El carrer del Pecat bull de participants al festival bear. Només hi ha una estelada, la que s'exposa a l'aparador d'un basar xinès. Tres amics óssos, de Barcelona, confirmen que preferien un dia de gresca a Sitges que participar a la Diada: “Això no vol dir que no vulgui el referèndum, que sí que el vull, però la manifestació és per a la independència i a mi, la veritat, m'agrada més passar el pont a Sitges”, diu en Jordi, el líder de la colla.

Un altre bear, de nom Miguel i assidu de Sitges, mostra a dos amics madrilenys l'antiga casa Bacardí de Sitges. Els explica que la multinacional del rom va ser una creació d'una família sitgetana. Els pregunto si saben que a Barcelona hi ha una patum monumental per la independència; responen afirmativament. Tenien curiositat per veure-ho en directe? “Ens sembla molt bé, però no ens interessa. No se m'hi ha perdut res”, comenta en Miguel.

Moltes famílies d'arreu d'Espanya i d'Europa aprofiten els últims dies de l'estiu per descobrir Sitges, però també hi ha petits grups de Barcelona que han volgut fugir de la manifestació. A l'hora que Antonio Baños assegura que la Diada “és una festa reivindicativa, no per anar a la platja”, l'Adriana i el José, amb el seu fill Joan, juguen a minigolf al passeig marítim de Sitges. Viuen davant l'Auditori de Barcelona i han decidit que l'ambient que havien de veure des de casa seva no els feia el pes: “La Diada s'ha convertit en una festa per als independentistes”.

A la majoria de bars, si hi ha alguna bandera, és la multicolor gai, però al village de la Bear Week hi han afegit la senyera. Des de l'organització informen que l'únic fet diferencial, allò que justifica que sigui la festa de la Diada, és que els setze cambrers portaran una samarreta estelada. També se serviran productes locals, tot i que no em poden precisar de quins productes es tracta. El que segur que no faran és servir moscatell o ratafia, tampoc punxaran sardanes electròniques: “És que els que vénen aquí tenen clar el que volen”.