El 1714, la Guerra Civil i Companys, focus d’atenció de l’acte de la Diada
L'acte oficial se celebra abans perquè no coincideixi amb la campanya electoral
La plaça de Sant Jaume de Barcelona s'ha convertit en un gran plató per acollir l'acte oficial de la Diada –24 hores abans de la campanya del 27-S–, dedicat a reviure els més de mil anys d'història de Catalunya i amb la batalla de 1714, la Guerra Civil i la figura de Lluís Companys com a focus d'atenció. Ha estat una cerimònia atípica, tant pel dia escollit –el calendari electoral va obligar a avançar-la dos dies perquè no coincidís amb l'inici de la campanya– com per l'emplaçament, i amb un to reivindicatiu molt marcat, secundat en certs moments pel públic present amb crits d'"independència".
L'escenari s'ha situat al centre de la plaça de Sant Jaume, amb prop de mig miler de seients reservats per a autoritats i personalitats convidades per la Generalitat. Aquesta vegada, l'aforament per al públic que volgués presenciar en directe la cerimònia era mínim: centenars de persones que s'han situat al perímetre o a la contigua plaça de Sant Miquel, on han seguit la retransmissió televisiva per una pantalla gegant.
A la zona d'autoritats s'hi han assegut, en primer terme, el president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que presidien l'acte. Els acompanyaven membres del Govern i un bon nombre de diputats del Parlament, amb l'absència del PP i Ciutadans –que van declinar un any més acudir a l'acte, en desacord amb el to independentista que li atribueixen– i de la CUP, que es desmarca d'aquest tipus de celebracions institucionals.
Aquest "acte de reivindicació de la llengua i la cultura" de Catalunya, segons l'ha definit l'actor i avui presentador Pep Cruz, ha arrencat a les 22.00 amb un espectacle dissenyat pel director teatral Josep Maria Mestres, que ha repassat la història de Catalunya a partir de 1915, any de creació de la xarxa de biblioteques.
S'han llegit fragments de La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba, Elements de la nació d'Antoni Rovira i Virgili, Jo també sóc catalana de Najat El Hachmi, així com escrits d'autoritats franquistes que, al final de la Guerra Civil, anunciaven que la llengua catalana quedaria relegada. En la lectura de textos i interpretació de peces artístiques hi han participat l'Orfeó Català, la Banda Municipal de Barcelona, els ballarins Cesc Gelabert, Bebeto i Marina Cidra, els actors Sílvia Bel, Vicky Peña, Mercè Pons i Rosa Renom, les cantants Alba Carmona i Ilona Schneider i el guitarrista Toti Soler, entre d'altres.
En la segona part de la vetllada, s'ha projectat sobre la façana del Palau de la Generalitat un audiovisual que, amb guió de l'escriptor Albert Sánchez-Piñol, imatges de Franc Aleu i música de Salvador Brotons, ha reviscut la història de Catalunya. Prenent la forma d'un riu humà, que va guanyant cabal o va xocant contra obstacles i amenaces, la història reflectida en l'audiovisual ha situat els orígens de Catalunya l'any 988, quan el comte Borrell II no va renovar fidelitat al rei de França.
Després de recuperar la llegenda de Sant Jordi i les figures de Ramon Llull i Ramon Muntaner, vinculats a l'Edat Mitjana, la projecció s'ha centrat en la Guerra de Successió i en la caiguda de Barcelona el 1714 a les mans de les tropes borbòniques: un grup de miquelets ha desfilat amb torxes i baionetes i des de les finestres del Palau de la Generalitat s'han disparat salves de salva.
Posteriorment, la imatge de Francesc Macià s'ha projectat sobre la balconada del Palau, mentre s'escoltava la seva al·locució de 1931 en la qual va proclamar la "república catalana com a estat integrat de la federació ibèrica".
L'audiovisual ha reviscut un discurs de 1936 en què Lluís Companys, successor de Macià al capdavant de la Generalitat, va proclamar: "Tornarem a patir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer". La projecció ha recreat els bombardejos sobre Barcelona durant la Guerra Civil i ha evocat l'afusellament de Companys, del qual farà 75 anys d'aquí a poques setmanes. Des d'aquest punt, l'audiovisual ha fet un salt sense detenir-se en el franquisme, la Transició ni el període democràtic, sense referències ni a Jordi Pujol ni a cap altre president de l'època recent, abans de concloure amb la interpretació d'Els Segadors.
