_
_
_
_
_

Juncker demana als països que no distingeixin els refugiats per religió

Brussel·les oficialitza la petició de resituar 120.000 asilats addicionals

Claudi Pérez
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, a Estrasburg (França), el 9 de setembre del 2015.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, a Estrasburg (França), el 9 de setembre del 2015.FREDERICK FLORIN

Europa, en la seva millor versió, és una idea. El president de la Comissió Europea, el socialcristià luxemburguès Jean-Claude Juncker, acaba de resumir-la en el seu discurs sobre l'Estat de la Unió, a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, en una sola frase: "S'apropa l'hivern. Volem que els gairebé 500.000 refugiats que han entrat per Grècia, Hongria i Itàlia dormin en estacions, en camions?". Brussel·les insta els estats membres a acollir 120.000 refugiats addicionals (que se sumen als 40.000 que va proposar al maig). Juncker va reclamar als països que no distingeixin els asilats per la religió que professen. "Establim distincions entre jueus i musulmans? Aquest continent ja ha comès aquest error abans", va advertir el president de la Comissió Europea. 

Más información
Margallo: “Espanya assumirà la quota de refugiats que li correspongui”
Alemanya, França i Espanya acolliran el 60% dels 120.000 asilats

Davant de les queixes per les quotes de països com Espanya o les del bloc de l'Est a la primavera, que van aconseguir rebaixar les xifres de manera significativa, Juncker reclama "que aquesta vegada no hi hagi excuses ni discursos grandiloqüents, que ningú s'amagui en les paraules". A Espanya, que no va acceptar en el seu moment 4.000 refugiats i va deixar aquella xifra en 1.300, li correspondran gairebé 15.000 asilats. Entre Alemanya, França i Espanya acaparen el 60% dels 120.000 addicionals.

"Falta Europa i falta unió en la UE", ha explicat Juncker en un discurs marcat per la crisi de refugiats, que ha deixat en un segon pla la crisi de l'euro. El cap del braç executiu de la UE ha presentat avui un paquet que inclou un mecanisme de reubicació permanent per gestionar situacions de crisis de manera més ràpida. Un canvi en les legislacions nacionals per permetre als immigrants i refugiats que treballin des del primer dia. Unes fronteres més segures, amb reforç de Frontex (el sistema de protecció de fronteres). I un paquet d'immigració legal per a principi del 2016, juntament amb "una ofensiva diplomàtica per Líbia i Síria".

Juncker ha invocat la història: "Centenars de milers de persones procedents de la ex-Iugoslàvia van tenir els mateixos problemes a final del segle XX. Txecs i eslovacs van fugir de Praga després de la primavera del 1956. Els republicans espanyols als anys 30. L'horror dels nazis. Ho hem oblidat? Hem oblidat tot això?"

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_